Capgròs
Una generació sencera d’infants ha passat per l’Escola Òrrius estudiant en barracons. El que havia de ser una solució provisional s’ha convertit en una realitat enquistada durant 22 anys a l’únic centre educatiu del municipi. Ara, coincidint amb la tramitació dels pressupostos de la Generalitat, l’Associació de Famílies d’Infants de l’Escola Òrrius reclama al Govern que converteixi les promeses acumulades en una partida pressupostària real.
La demanda de l’AFI és clara: que els comptes de la Generalitat, que s’han d’aprovar definitivament al juliol, incorporin la inversió necessària per posar en marxa la construcció del nou centre educatiu. “No demanem una nova promesa, sinó que el projecte entri finalment en els plans d’inversió del Departament”, assenyala l’associació de famílies.
Una escola que fa 22 anys que conviu amb barracons
L’Escola Òrrius és un centre rural públic ubicat al municipi d’Òrrius, al Maresme. Va néixer fa 42 anys, el 1984, per donar servei a 37 alumnes. Amb el creixement demogràfic del municipi, el centre va arribar als 105 alumnes i l’augment de matrícula es va resoldre amb barracons provisionals. Però aquella provisionalitat s’ha allargat més de dues dècades. “Cap dels infants que avui estudien a l’Escola Òrrius havia nascut quan s’hi van instal·lar els primers barracons”, recorda la comunitat educativa. La situació, segons les famílies, ha deixat de ser una anomalia puntual per convertir-se en un problema estructural.
L’AFI denuncia que “una generació sencera d’infants ha estudiat en barracons mentre el projecte de la nova escola continua pendent”. La construcció del nou centre es va començar a planificar el 2011, però 14 anys després el projecte encara no s’ha materialitzat.
El pas del temps ha convertit el cas d’Òrrius en una situació especialment simbòlica. Hi ha famílies que avui porten els seus fills a l’escola i que, quan eren petites, ja sentien que els barracons eren una solució temporal. És el cas de Mireia Vives, mare de l’escola i exalumna del centre. “Mai hauria imaginat que, quan hi portés els meus fills, els barracons encara formarien part de l’escola”, afirma. La frase resumeix el malestar d’una comunitat educativa que considera que s’ha normalitzat una situació excepcional. Per a l’AFI, el problema no és només la presència física dels mòduls, sinó el missatge que transmet el fet que una escola rural pública pugui passar més de vint anys esperant una solució definitiva.
L’AFI reclama que els pressupostos siguin el punt d’inflexió
Les representants de l’AFI van traslladar aquesta demanda en una reunió amb la Direcció de Serveis Territorials del Departament d’Educació i Formació Professional del Maresme-Vallès Oriental. Des de l’associació valoren el to de la trobada, però reclamen que l’escolta es tradueixi ara en compromisos concrets. “Valorem la predisposició i l’escolta de la directora de Serveis Territorials, però després de 22 anys el Govern té a les seves mans la possibilitat de convertir una promesa reiterada en un compromís pressupostari real”, afirma Pilar Vallès, representant de l’AFI de l’Escola Òrrius.
- Vallès és contundent a l’hora de descriure la situació: “És un escàndol que el sistema públic hagi normalitzat aquesta situació”.
- La petició de les famílies compta també amb el suport de l’Ajuntament d’Òrrius, que comparteix la necessitat de desencallar un projecte llargament reivindicat pel municipi.
Un projecte pendent des del 2011
Segons l’AFI, el Departament d’Educació va iniciar l’any 2011 la planificació de l’ampliació i construcció del nou centre educatiu. Des d’aleshores, les famílies asseguren que s’han acumulat converses, anuncis, compromisos i reconeixements institucionals de la necessitat de l’obra, però sense una dotació pressupostària definitiva. “Tots els governs n’han reconegut la necessitat, però cap no ha assumit encara el compromís pressupostari”, lamenta la comunitat educativa. Per això, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat es veu ara com una finestra d’oportunitat. Les famílies reclamen que el projecte deixi de ser una carpeta pendent i passi a formar part dels plans d’inversió del Departament.
La defensa de l’escola rural
L’AFI subratlla que el cas d’Òrrius no és només una reivindicació local. Les famílies el situen en el marc de la defensa de l’escola rural i de l’equilibri territorial. Òrrius té una única escola rural cíclica. Per això, el centre no és només un equipament educatiu, sinó també un element de cohesió comunitària. “Una escola rural no és només un equipament educatiu: és un servei públic essencial que articula la comunitat, fixa població i contribueix a l’equilibri territorial”, defensa l’AFI. En aquest sentit, Pilar Vallès reclama que les escoles rurals no quedin relegades davant d’altres prioritats d’inversió. “Si es vol preservar aquest model de país, les escoles rurals no poden quedar sempre al final de la llista”, afirma.
LES CLAUS:
- Després de 22 anys de barracons, la comunitat educativa d’Òrrius considera que ja no és temps de nous anuncis, sinó de pressupost.
- La demanda concreta és que la Generalitat aprofiti els comptes que s’aprovaran definitivament al juliol per incorporar la construcció del nou centre als plans d’inversió.
- La reclamació arriba en un moment que les famílies consideren decisiu.
- Per a l’Escola Òrrius, els pressupostos de la Generalitat poden marcar la diferència entre continuar acumulant anys de provisionalitat o posar fi a una espera que ja ha travessat tota una generació d’alumnes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris