Capgròs
Sembla la cançó de l’enfadós però no ho és: la transformació de l’N-II i la millora dels accessos a la C-32 al Maresme encaren la seva arrencada definitiva. La intervenció al corredor del litoral es va començar a gestar fa setze anys, arran de la cessió de l’N-II a la Generalitat i del compromís que l’Estat contribuiria econòmicament a la seva transformació. Tot i això, el projecte va quedar encallat durant anys i alguns fons inicials mai es van executar. Fins ara. Aquest final d’any s’ha firmat el conveni per a inventir 384 milions per a les dues grans columnes vertebrals de la mobilitat rodada a la comarca.
El conveni preveu convertir l’N-II en una via amb menys trànsit i més caràcter urbà, reduint el volum de vehicles en superfície —actualment uns 10.000 diaris— i guanyant espai per a vianants i bicicletes. La clau del canvi serà el trasllat progressiu de mobilitat cap a la C-32, que es reforçarà amb nous enllaços i millores de connectivitat.
La Generalitat ja treballa en aquests accessos, amb una previsió d’inversió de 120 milions d’euros. El projecte, però, no està exempt de debat: Territori ha descartat el polèmic enllaç previst a Canet de Mar després de les crítiques de grups ecologistes i entitats locals.
HA ESTAT NOTÍCIA:
Els càmpings, assenyalats per inundables
Molts càmpings catalans són en zones inundables i la Generalitat vol revisar-los. Això vol dir que els estudiarà un a un i que a partir d’aquí decidirà si els tanca total o parcialment; si és millor reubicar-los o si hi ha prou amb fer-hi obres per garantir-hi la seguretat. En el cas que es tanqui algun càmping, es compensarà els afectats econòmicament. A l’actualitat, hi ha 16 càmpings a Catalunya ubicats en zones inundables, set dels quals al Maresme. A la comarca, la zona més afectada és la que envolta la desembocadura de La Tordera. A Malgrat de Mar, diversos càmpings, de fet, van inundar-se a causa del temporal Gloria, ara fa cinc anys, i han seguit funcionant fins ara. Arriba el moment clau.
Els rics es fixen cada cop més en la comarca
Inversors de luxe i turisme d’alt standing s’estan fent forts a casa nostra, establint una mena de comarca exclusiva a la seva mida. El Maresme s’ha convertit en un pol d’atracció per a grans fortunes europees, inversors internacionals i viatgers d’alt poder adquisitiu que busquen entorns naturals, arquitectura d’autor i una qualitat de vida difícil de replicar en altres destinacions mediterrànies. Les dades que mostren aquesta ‘ebullició’ del luxe maresmenc són clares: les transaccions de vivendes premium han crescut un 15%, especialment en propietats singulars, el preu del segment de luxe arriba als 7.000 €/m² i els principals compradors provenen de França, Suïssa, Països Baixos i Barcelona ciutat.
Adéu a una de les àrees de pícnic més populars
Des del juny que una de les principals àrees de pícnic de la comarca -molt popular- és tancada. El motiu és legal: la llicència provisional per a dur a terme l’activitat de restauració i oci de la Font Picant de Cabrera va caducar fa quatre anys i el propietari d’aquest espai privat no ha fet les adequacions a les que s’havia compromès. Com a resultat, la Font Picant tanca. Un fet que lamentava, òbviament, l’empresa que ha dinamitzat aquest espai i també el propi Ajuntament de la localitat maresmenca. La Font Picant ha estat in espai que ha revitalitzat la zona, que acollia centenars i centenars de persones cada cap de setmana. Ara segueix sent un espai icònic que rutlla com a campament base per a Burriac.
SEMÀFOR:
Vermell: una comarca cada cop més desigual
La divisió i desigualtat entre dos Maresmes en una mateixa comarca creix cada cop més. Sis municipis maresmencs —Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana— figuren entre els 25 municipis amb més renda bruta per càpita d’Espanya.
Tot i aquesta presència destacada en els rànquings de renda, el Maresme és també una comarca de forts contrastos econòmics i socials. Municipis com la seva capital, Mataró, presenten una renda bruta per càpita notablement per sota de la mitjana catalana i de poblacions similars de l’entorn metropolità. Al nord del Maresme, localitats com Pineda de Mar o Tordera també mostren índexs baixos.
Àmbar: el gas radó porta la comarca de corcoll
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha tornat a posar sobre la taula els riscos que comporta l’exposició al gas radó, un gas radioactiu, incolor i inodor que pot acumular-se a l’interior dels edificis i que és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac. El Maresme és una de les àrees de Catalunya amb més risc de concentració de radó, segons el Consell de Seguretat Nuclear. Municipis com El Masnou ja han fet estudis per detectar-lo i aplicar mesures correctores en alguns equipaments municipals, però els experts assenyalen que la prevenció ha d’anar molt més enllà d’accions puntuals.
Verd: Can Sanpere, per fi endavant
L’antiga fàbrica Can Sanpere de Premià de Mar va iniciar aquest novembre la seva transformació amb els primers treballs de demolició del conjunt fabril. Des del 2005 se’n reclamava l’aprofitament públic, quan la propietat del moment, Núñez i Navarro, va demanar llicència per desenvolupar-hi un projecte urbanístic. El rebuig social, l’ocupació de la nau i els litigis amb l’Ajuntament es van allargar fins l’any passat. S’hi vol convertir l’espai en una gran zona verda i conservarà la part protegida de l’antiga fàbrica per fer-hi un equipament autogestionat amb usos socials i culturals.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris