Capgròs
Les platges del Maresme, com les de la resta del litoral català, estan en perill de desaparèixer si no s’hi actua amb urgència i amb visió de futur. Aquesta és l’alerta que llança el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC), que reclama una “planificació global” i una “gestió integral” de les sorres per evitar una degradació “progressiva i irreversible” del front marítim.
Segons el CAdIC, les tres principals causes d’aquest retrocés són l’impacte creixent del canvi climàtic, la reducció dels sediments que aporten els rius —amb especial incidència al Maresme— i la mala gestió dels efectes dels ports i espigons sobre el transport de sorres.
La Tordera, clau per al Maresme
En el cas concret del Maresme, la reducció de sediments que abans aportava la Tordera és una de les principals causes de regressió. Segons ha explicat Ramón Arandes, ponent del 15è document del CAdIC, aquest riu ha reduït “fins a un 50%” la seva aportació de sorres a les platges de la Selva i el Maresme. Factors com les infraestructures hidràuliques, la urbanització creixent o la persistent sequera hi tenen molt a veure.
Riu Tordera amb aigua, després d'un episodi de pluges
A això s’hi suma l’impacte del canvi climàtic, amb una pujada progressiva del nivell del mar i temporals marítims cada cop més intensos i llargs, que fan retrocedir la línia de costa. Arandes també ha advertit d’un canvi de patró en aquests temporals: “S’està detectant un lleuger gir cap al sud que pot reduir encara més el volum del transport litoral de sorres”.
Ports i espigons: problema o solució?
El CAdIC assegura que els ports i espigons no són el problema en si, sinó que la clau està en la manca de planificació i en la gestió deficient. “Els ports formen part de la solució, no del problema. A Sitges, sense espigons, no hi hauria platges”, ha afirmat Arandes. Això sí, ha criticat que sovint s’actua amb “visions parcials i descoordinades”, basades més en criteris ideològics o administratius que no pas en anàlisis tècniques.
Un altre dels obstacles és el complex marc competencial entre administracions, amb conflictes recurrents entre la Generalitat i la Direcció General de Costes, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Port de Mataró
Propostes per revertir la situació
Per fer front a aquest escenari, el Consell Assessor reclama una gestió més eficient dels dragats i proposa “remuntar” les sorres retingudes pels ports cap a llevant, per tal de restituir els sediments allà on falten. També demana simplificar els tràmits administratius i millorar la logística i els costos d’aquestes operacions, ja que moltes dragues han de venir des d’Andalusia i només poden operar un cop l’any.
Finalment, el CAdIC fa una crida a totes les administracions perquè assumeixin un rol actiu i coordinat en la definició d’una estratègia litoral a llarg termini. “Preservar les platges catalanes no és només una qüestió ambiental, sinó una necessitat social i econòmica de país”, ha conclòs Arandes.
Les obres a Premià, a primera línia de mar | R. Gallofré
Els polèmics espigons al Maresme
El Ministeri per a la Transició Ecològica va iniciar l'any passat les obres d’estabilització de les platges del Maresme, un projecte polèmic que preveu ampliar espigons i construir-ne de nous, també submergits, per protegir la sorra de l’erosió causada pels ports i els temporals. Les actuacions comencen a Premià de Mar, que serà el municipi model, i s’estendran els propers anys a Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Tot i el suport majoritari dels ajuntaments, entitats ecologistes hi han expressat el seu rebuig per l’impacte ambiental i paisatgístic.
Comentaris