El Maresme s’ha consolidat com una de les comarques amb més capacitat d’atracció de població dins dels moviments migratoris interns a Catalunya. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), referents a l'any 2024, situen el territori amb un saldo positiu de +2.452 persones amb la resta de comarques catalanes, cosa que el posiciona com un dels principals pols receptors del país.
Aquest comportament respon a una dinàmica sostinguda en què el Maresme combina un volum elevat d’entrades i sortides, però amb un balanç clarament favorable. En concret, durant el 2024, 11.311 persones van arribar a la comarca procedents d’altres comarques, mentre que 8.859 persones van marxar cap a altres punts de Catalunya, generant el saldo positiu que evidencia la seva capacitat d’atracció.
Aquesta tendència s’emmarca en un procés més ampli de redistribució poblacional dins de l’àrea metropolitana de Barcelona i el seu entorn, en què factors com la pressió del mercat immobiliari, l’encariment dels habitatges i la recerca de més qualitat de vida impulsen part de la població a traslladar-se cap a comarques perifèriques amb bona connectivitat i entorns menys densos.
Comparativa amb altres comarques
En el conjunt de Catalunya, el Maresme destaca en relació amb altres comarques metropolitanes i del seu entorn immediat. El seu saldo positiu de +2.452 persones el situa per davant de:
- Baix Llobregat: +1.995
- Vallès Occidental: +1.731
- Vallès Oriental: +1.883
Aquestes dades mostren que el Maresme se situa com una de les comarques amb més capacitat d’atracció dins de l’eix metropolità, superant en saldo net altres territoris amb una forta relació amb Barcelona.
En canvi, altres comarques del sistema metropolità presenten comportaments diferents. El cas més destacat és el del Barcelonès, que registra un saldo negatiu de -17.190 persones amb la resta de comarques, reflectint una sortida neta de població cap a altres punts del territori. Aquest contrast evidencia un patró de redistribució en què part de la població que abandona Barcelona i el seu nucli central es trasllada cap a comarques com el Maresme.
També dins del conjunt català, altres comarques mostren saldos positius però amb menor volum absolut, o bé amb dinàmiques més equilibrades entre entrades i sortides. En aquest context, el Maresme destaca no només pel saldo favorable, sinó també per la seva consistència com a receptor net de població.
Un pol d’atracció consolidat
El posicionament del Maresme com a destinació residencial s’explica per una combinació de factors estructurals. La comarca ofereix proximitat a Barcelona, connexions ferroviàries directes (tot i que cada cop més precàries), accessibilitat viària i una oferta d’habitatge més diversificada a preus relativament més assequibles (malgrat l'encariment constant, fruit en bona part d'aquestes dinàmiques d'atracció de població), a més d’un entorn natural i litoral que actua com a element diferencial.
Aquest conjunt d’elements reforça el seu atractiu per a població que manté vincles laborals amb l’àrea metropolitana però que busca millorar les seves condicions residencials. En aquest sentit, el Maresme s’ha consolidat com una de les opcions preferents dins dels moviments migratoris interns vinculats a l’entorn de Barcelona.
Vista d'Arenys de Mar, el municipi amb més guany de població d'altres comarques
A escala municipal, aquesta dinàmica també es reflecteix en diversos municipis de la comarca, que mostren saldos migratoris especialment elevats. Entre els més destacats, segons les dades d'Idescat de 2024, hi ha Arenys de Mar (+334 persones), Pineda de Mar (+294) i Calella (+289), que exemplifiquen la distribució territorial d’aquest creixement al llarg del litoral maresmenc.
Creixen els canvis de residència entre municipis
En el conjunt del país, el 2024 es van registrar a Catalunya 282.739 canvis de residència entre municipis, una xifra que representa un increment del 3% respecte de l’any anterior (+8.597 moviments). Més de la meitat d’aquests desplaçaments es van produir entre municipis de diferents comarques, fet que reforça la intensitat de la mobilitat interna al territori.
Pel que fa al perfil de la població que es trasllada, destaca el pes de la població de nacionalitat estrangera, que va representar gairebé un terç dels moviments, una proporció superior al seu pes demogràfic (18,7%). Paral·lelament, Catalunya va tancar l’any amb un saldo migratori total de 122.593 residents més, el segon més elevat dels darrers 17 anys, impulsat especialment pel saldo positiu amb l’estranger (+129.030 persones), mentre que el saldo amb la resta de l’Estat va ser negatiu (-6.437).