El Maresme creix més ràpid que Catalunya: migració i envelliment són els grans reptes demogràfics

El Maresme s’ha situat en l’últim quart de segle entre les comarques catalanes amb un creixement demogràfic més intens, molt per sobre de la mitjana del país. Des de l’any 2000, la població ha augmentat prop d’un 37%, fins a arribar als 472.572 habitants, mentre que el conjunt de Catalunya ha crescut gairebé un 30% en el mateix període. Així ho posen de manifest les dades de l'Idescat analitzades per l'Agència Catalana de Notícies. 

Aquest creixement sostingut, però, no ha anat acompanyat d’un rejoveniment de la població. Al contrari: el Maresme exemplifica amb claredat la doble dinàmica que viu el país —augment d’habitants gràcies a la immigració i envelliment accelerat— amb implicacions directes sobre l’habitatge, els serveis públics i la cohesió social.

Mataró concentra el creixement, però per sota del ritme comarcal

Mataró, capital i principal nucli urbà de la comarca, continua sent el gran pol demogràfic del Maresme. L’any 2025 compta amb 131.370 habitants, després d’haver guanyat 26.711 veïns des de l’any 2000, un increment del 25,5%.

Tot i ser una xifra notable, el creixement de Mataró ha estat inferior al de la mitjana comarcal, fet que evidencia un procés de descentralització residencial cap a municipis mitjans i petits del Maresme, especialment aquells ben connectats amb Barcelona. Aquesta tendència també s’ha observat a escala catalana, però al Maresme ha estat especialment intensa.

Municipis mitjans a l’alça

El creixement no s’ha distribuït de manera homogènia. Municipis com Alella, que ha arribat als 10.251 habitants amb un augment del 21,8%, o Premià de Mar, que supera ja els 29.300 habitants (+12,3%), exemplifiquen com localitats tradicionalment residencials han fet el salt definitiu a la categoria de municipis mitjans.

No és casualitat que set dels nous municipis catalans de més de 10.000 habitants dels últims 25 anys siguin del Maresme, una xifra molt elevada en relació amb el pes territorial de la comarca. Aquest procés ha tensionat infraestructures, serveis educatius i sanitaris, i ha situat l’habitatge com un dels principals colls d’ampolla del creixement.

Envelliment: un gir de la piràmide demogràfica

Si el volum de població ha crescut, la seva estructura per edats s’ha transformat profundament. Al Maresme, el pes de les persones de 65 anys o més ha passat del 14,5% el 2001 al 20% el 2024, un augment de 5,5 punts percentuals, molt en la línia —i fins i tot lleugerament per sobre— del que ha passat al conjunt de Catalunya.

En paral·lel, la població en edat activa (16-64 anys) ha baixat del 69,1% al 64,8%, mentre que el percentatge d’infants i adolescents (0-15 anys) també retrocedeix, del 16,4% al 15,2%. La fotografia és clara: menys joves, més gent gran i més pressió sobre el sistema de cures.

Mirant al 2034: més població, però encara més envellida

Les projeccions del Consell Comarcal del Maresme apunten que la comarca superarà els 500.000 habitants l’any 2034, gràcies sobretot a un saldo migratori positiu de 42.000 persones. El creixement, però, vindrà acompanyat d’un envelliment encara més acusat: si es compleixen les previsions, gairebé un de cada quatre residents tindrà més de 65 anys.

La natalitat no acompanya aquest augment. El 2023 va registrar la xifra de naixements més baixa dels últims 48 anys, i el creixement natural continuarà sent negatiu, amb una pèrdua projectada de 12.000 persones. Aquesta tendència és compartida amb Catalunya, però al Maresme es combina amb una forta atracció migratòria que n’amorteix els efectes en termes absoluts.

El paper clau de la immigració

Actualment, el 13,5% dels residents del Maresme tenen nacionalitat estrangera, una proporció inferior a la mitjana catalana (18%), però amb un saldo migratori positiu ininterromput des de 2002. És aquesta aportació la que ha permès sostenir el creixement demogràfic, especialment en edats actives, i compensar parcialment la davallada de la natalitat.

Com ja passa al conjunt del país, la immigració no només incrementa la població, sinó que redefineix el mercat laboral, l’escola i els barris, plantejant nous reptes d’integració i convivència que s’afegeixen als ja existents.