Capgròs
El Maresme és una comarca fragmentada en molts àmbits, especialment en l'econòmic. L’Atles de distribució de la renda de les llars (2022), elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, posa xifres a una evidència social: la desigualtat de rendes entre municipis —i dins dels municipis mateixos— és molt notable. I Mataró, capital i ciutat més poblada del Maresme, n’és un reflex clar.
33.000 euros de diferència per llar: dues cares d’una mateixa comarca
Els extrems es toquen, però al Maresme es miren des de molt lluny. Alella, amb una renda neta mitjana per llar de 65.059€, és el municipi amb més capacitat econòmica de la comarca. A l’altra banda, Pineda de Mar registra només 31.857€, una diferència de 33.202 euros anuals per llar. Aquest abisme entre pobles evidencia que no totes les famílies viuen amb les mateixes oportunitats.
En termes individuals, la desigualtat també és clara: Alella lidera el rànquing de renda neta mitjana per persona amb 22.937€, mentre que Tordera, amb només 12.697€, tanca la classificació. La diferència és de més de 10.000€ per persona.
Alella, un dels municipis més rics de Catalunya. Foto: Ajuntament
Alt Maresme versus Baix Maresme: la geografia de la desigualtat
El Baix Maresme, especialment els municipis propers a Barcelona com Alella, Teià, Tiana o Cabrils, concentra les rendes més altes tant per persona com per llar. Això contrasta amb l’Alt Maresme, on localitats com Pineda, Tordera, Malgrat o Palafolls mostren rendes molt més baixes. Aquesta distribució geogràfica apunta cap a una comarca trencada en dues, amb conseqüències directes en aspectes com l'accés a serveis, l’habitatge, l’educació o la salut.
Mataró: ni entre les més riques, ni entre les més igualitàries
Amb una renda neta mitjana per persona de 13.681€ i una renda neta mitjana per llar de 37.594€, Mataró queda lluny dels municipis amb rendes més altes, com Alella (22.937€/persona, 65.059€/llar), però també se situa per sobre de localitats com Pineda de Mar o Tordera. Ara bé, el que realment destaca a Mataró no és tant la posició al rànquing com la forta desigualtat interna entre barris.
L’anàlisi per seccions censals demostra que la distribució de la renda dins de Mataró és extremadament desigual, amb zones amb nivells de renda més pròxims al Baix Maresme i d'altres que s'assemblen a l’Alt Maresme o fins i tot a àrees amb major vulnerabilitat socioeconòmica.
El barri de Rocafonda, amb renda per llar molt baixa. Foto: R. Gallofré
En aquest sentit, un dels elements més destacats de l’estudi és que la secció censal 3008 de Mataró (ubicada a l’entorn del barri de Peramàs) és la que registra la menor desigualtat de tota la comarca, segons l’índex de Gini. Això vol dir que dins aquesta àrea, la distribució de la renda és relativament homogènia, encara que no necessàriament alta. Però aquesta fotografia canvia completament si ens traslladem a altres punts de la ciutat, com Cerdanyola, Rocafonda o l’avinguda Gatassa, on la renda familiar i personal disminueix clarament i es multipliquen els indicadors de vulnerabilitat: atur, habitatge precari, dificultats d’accés a serveis o fracàs escolar.
Una ciutat partida en dos?
L’estudi no ho diu explícitament, però els experts i treballadors socials fa anys que ho assenyalen: Mataró presenta un model clar de segregació socioeconòmica. Els barris de l’oest i sud (com Cerdanyola, Rocafonda o El Palau) acumulen les rendes més baixes i la presència de col·lectius amb risc d’exclusió social. A l’altra banda, sectors com el Centre, l’Eixample, Vista Alegre, Via Europa Nou Parc Central o El Rengle concentren una població amb més capacitat adquisitiva, nivell educatiu i accés a oportunitats.
Construcció de nous habitatges al barri del Rengle de Mataró. Foto: Ajuntament
El Consell Comarcal assenyala que els municipis amb més renda solen ser també els més desiguals. Tot i que Mataró no encapçala el rànquing de desigualtat com Sant Vicenç de Montalt, la combinació de mida, complexitat urbana i densitat poblacional fa que les desigualtats internes tinguin un impacte més directe en la convivència i la cohesió social.
Un mirall del Maresme
Mataró no només reflecteix la desigualtat comarcal, sinó que actua com un microcosmos de tot el Maresme. Una ciutat que conviu amb dues realitats paral·leles: la d’una capital amb serveis, potencial econòmic i vida cultural, i la d’una urbs on milers de famílies lluiten per arribar a final de mes, sovint amb barreres estructurals difícils de superar.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (2)