La fracció resta —el conegut contenidor gris— continua rebent una quantitat important de residus impropis, que no hi haurien d’anar. Així ho evidencia la caracterització que es fa a la planta de tractament de residus de Mataró, on s’analitzen mostres reals de bosses procedents de la recollida dels municipis de l'entorn.
El procés consisteix a obrir i classificar el contingut d’un camió de fracció resta per identificar quins materials s’han llençat de manera incorrecta. El resultat és clar: una part significativa del que hi arriba són residus reciclables, que haurien d'haver-se dipositat en altres contenidors. Ho mostrem en el següent vídeo:
Què hauria d’anar realment al contenidor gris?
La fracció resta hauria de contenir únicament aquells residus que no es poden reciclar a través dels sistemes de recollida selectiva.
Hi entren, per exemple:
- Bolquers, compreses i tampons
- Tovalloletes
- Burilles de cigarreta
- Pols d’escombrar
- Llima d’ungles
- Raspalls de dents, maquineta d’afaitar d’un sol ús i altres residus d’higiene personal
- Mascaretes
- Sorra de gat
- Objectes trencats no reciclables com plats o ceràmica
En canvi, la realitat observada a la planta mostra que encara s’hi barregen materials reciclables que poden tenir una segona vida com a matèries primeres secundàries i que es recullen en altres contenidors específics.
Anàlisi de la fracció resta a la Planta de Tractament de Residus de Mataró. Foto: R.Gallofré
Orgànica, tèxtil i envasos: els principals errors de separació
Els tècnics de la planta maresmenca detecten de manera recurrent tres grans tipus d’impropis dins del contenidor gris: la matèria orgànica, el tèxtil i els envasos. Es tracta de residus que disposen de circuits específics de recollida —contenidor marró, punts de recollida tèxtil i contenidor groc—, però que sovint acaben barrejats amb la fracció resta.
Aquesta situació no només altera la composició del rebuig, sinó que permet identificar patrons de comportament en la separació de residus a les llars. En aquest sentit, el director de Maresme Circular, Jordi Pons, subratlla el valor de la caracterització com a eina de diagnosi del sistema: “Hi trobem moltes coses que s’haurien d’haver separat correctament a casa: peces de roba, restes de menjar, envasos com el de desodorants tipus roll-on... . Tot això acaba anant al contenidor gris quan aquest no hauria de ser el seu destí”.
La caracterització de la fracció resta permet, a més, quantificar aquests errors i determinar quin pes tenen dins del conjunt de residus que arriben a la planta, aportant informació clau per identificar els àmbits on cal reforçar la sensibilització ciutadana, prioritzar actuacions de millora en la recollida selectiva i avaluar l’eficàcia i les necessitats de millora dels processos i tecnologies de separació de la planta.
Separar bé a casa és crucial
El sistema de recollida selectiva i per què és important respectar-lo
El model de recollida està dissenyat perquè cada residu tingui un circuit específic: Contenidor groc (envasos, plàstics, llaunes i brics); contenidor blau (paper i cartró); contenidor verd (vidre) i contenidor marró (orgànica). Per últim, el contenidor gris, on només hi ha d'anar el rebuig no reciclable.
Sovint hi ha confusió respecte a on va cada cosa, malgrat que hi ha eines molt útils com ara Residu, on vas?, una guia de l'Agència de Residus dissenyada a ajudar-nos a saber exactament en quin contenidor hem de llençar cada tipus de brossa. En aquest article també podeu trobar detallat on va cada residu i per què és important fer-ho bé. Quan aquests fluxos es barregen, es redueix l’eficiència del reciclatge i augmenta la quantitat de residus que acaben sense valor de recuperació.
Una planta que recupera materials, però amb límits
Tot i els errors en la separació inicial, la planta de Mataró disposa de sistemes automatitzats que permeten recuperar part dels materials reciclables que arriben barrejats. Es poden separar paper i cartró, metalls, envasos i plàstics, vidre i part de la matèria orgànica, que es transforma en biogàs per generar energia.
La resta de residus no aprofitables, el que anomenem rebuig, es deriva a processos de valorització energètica, on es transformen tant en energia elèctrica equivalent a 30.000 llars com en energia tèrmica, que a través de la xarxa urbana de climatització Tub Verd, aporta calefacció i aire condicionat a equipaments com l’Hospital de Mataró.
La fracció resta és plena d'impropis. Foto: R.Gallofré
Tanmateix, la recuperació d’aquests materials no és equivalent al reciclatge fet amb materials ben separats des de l’origen. “El problema és que els materials que recuperem de la fracció resta no tenen la mateixa qualitat que aquells que s’han separat correctament en origen”, explica Jordi Pons que subratlla: L’ideal seria no haver de disposar d’aquesta planta de separació, perquè això voldria dir que els residus ja arriben correctament separats des de casa”.
Aquesta menor qualitat es deu a la presència d’impropis, que dificulten el reciclatge òptim dels materials. Quan residus que podrien tenir una segona vida es barregen amb altres fraccions, es poden contaminar i perdre el seu potencial de valorització. És el cas de la matèria orgànica, que, en barrejar-se amb plàstics i altres residus, no permet obtenir un compost de qualitat i, per normativa, ha de ser derivada a l'abocador.
A més, recuperar materials reciclables de la fracció resta és un procés molt més complex i costós que dipositar-los directament al contenidor corresponent i aquest sobrecost es reflecteix inevitablement en la taxa de residus que paguem entre tots.
Al contenidor gris hi llencem massa coses que no toquen
El contenidor gris no és un comodí
La caracterització de la fracció resta evidencia una idea clau: el contenidor gris no és un espai per llençar-hi qualsevol residu. El seu ús incorrecte perpetua un sistema menys eficient i incrementa el volum de residus que podrien haver estat reciclats correctament.
Però, fins a quin punt el reciclatge és realment útil? En el proper article descobrirem què passa amb els residus un cop els dipositem al contenidor i respondrem una pregunta que sovint genera debat: reciclar serveix realment per a alguna cosa?