La Cova de les Encantades: històries, llegendes i misteris sota la cova santuari del Maresme

Al vessant sud del Montcabrer, entre Cabrils i Cabrera de Mar, s’amaga una cavitat natural que ha estat testimoni de milers d’anys d’història i d’un grapat de llegendes que encara avui ens fascinen. La Cova de les Encantades, també coneguda com Cova de les Bones Dones, de les Males Dones o fins i tot Boca de l’Infern, és, a banda d'una formació geològica curiosa, un espai de culte antic i un indret misteriós dins del patrimoni natural i espiritual del Maresme.

Un santuari a la muntanya sagrada

Situada dins del Parc de la Serralada Litoral, al vessant del turó del Montcabrer, la cova s’obre enmig de la roca granítica, a uns 230 metres d’altitud. Té dues obertures naturals, una alçada interior d’uns dos metres i unes parets plenes d’alvèols d’erosió, que li donen un aspecte gairebé escultòric.

L’accés no és senzill. Cal pujar per camins boscosos des de Cabrils o Cabrera de Mar, seguint rutes de senderisme que travessen el Montcabrer, un turó que ofereix unes vistes espectaculars de la costa del Maresme. Precisament aquesta dificultat d’accés és un dels motius pels quals, des de temps antics, l’indret ha estat considerat sagrat i misteriós.

El cor d’un culte ibèric

Les excavacions arqueològiques han confirmat que la Cova de les Encantades va ser utilitzada com a lloc de culte durant l’època ibèrica, entre els segles IV i I aC. Les troballes —més de 30.000 fragments de ceràmica— inclouen àmfores, vasets votius, envasos de perfum i figures de terracota que representaven la deessa Dèmeter, divinitat grega de la fertilitat i l’agricultura, assimilada pels ibers com a símbol de la terra fecunda.

Segons l’arqueòleg Ramon Coll, que hi va intervenir el 1993, la cova funcionava com un santuari natural, un espai dedicat a rituals d’ofrena i fertilitat, amb favissae —fosses rituals— davant l’entrada. Aquest culte, de fort component femení i tel·lúric, connectava amb la idea simbòlica de la cova com a úter de la Mare Terra. Amb el pas del temps, i ja a les portes de l’època romana, el culte s’hauria traslladat al temple de Mitra de Can Modolell, a Cabrera de Mar, un altre dels espais espirituals més importants del territori laietà.

De lloc sagrat a espai encantat

Amb el pas dels segles, la Cova de les Encantades va deixar enrere el seu paper de santuari per convertir-se en escenari de bruixes, nimfes i dones misterioses. Les rondalles populars del Maresme parlen d’encantades que hi vivien, de maleficis i filtres d’amor, i de cavallers que hi van perdre el seny i la vida.

Una de les històries més conegudes, recollida pel Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, explica que el senyor de Burriac, en temps remots, va ser seduït per una dona d’origen demoníac que vivia a la cova. Ella el va embruixar amb un beuratge perquè abandonés la defensa del seu castell i del territori davant l’enemic. Finalment, penedit, el cavaller la va matar amb la seva pròpia daga, i, com a expiació, es va fer sacerdot.

Una altra versió d’aquesta llegenda afirma que, després d’aquell episodi, els vilatans de la zona van aixecar una creu al cim del Montcabrer per allunyar el dimoni, un símbol que encara avui corona la muntanya. També hi ha qui diu que, al capvespre, un pastor de Vilassar que buscava el ramat va sentir música i rialles a prop de la cova. En acostar-s’hi, va veure un grup de bruixes ballant i cantant. Quan el pastor va invocar “el dia del Senyor”, les bruixes van desaparèixer entre llampecs i fum, i mai més es van deixar veure. Des d’aleshores, asseguren que el Montcabrer va quedar purificat i les bruixes van fugir del Maresme.

Totes aquestes històries, com explica el portal de divulgació Rondaller.cat, barregen la tradició pagana i les moralitzacions cristianes posteriors. En elles hi conviuen bruixes, fades i nimfes, símbols femenins que remeten a la mateixa idea que el culte ibèric a Dèmeter: la força creadora i destructora de la natura.

Entre el mite i la muntanya

Avui, la Cova de les Encantades és un espai protegit i catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Malgrat la seva petita dimensió i el seu accés complicat, continua sent una destinació especial per als amants de la història i el senderisme, que hi arriben atrets tant per la seva càrrega arqueològica com pel magnetisme de les seves llegendes.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta