Capgròs
El cas Susqueda s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una de les investigacions criminals més llargues, enrevessades i desconcertants de la crònica negra catalana recent. Gairebé nou anys després de la desaparició i assassinat dels joves maresmencs Marc Hernández i Paula Mas, la instrucció continua oberta i sense data de tancament. I ara el procediment s’ha topat amb un nou bloqueig tan excepcional com simbòlic: els Mossos d’Esquadra han comunicat al jutjat que no poden acabar la investigació perquè el pantà té massa aigua.
La imatge és poderosa i gairebé resumeix el cas sencer: un crim sense resoldre, una causa que no s’acaba mai de tancar i un escenari que, literalment, desapareix sota l’aigua. Segons l’atestat remès al jutjat d’instrucció número 2 de Santa Coloma de Farners, hi ha almenys dues proves que ara mateix són “materialment impossibles” de practicar. La primera consisteix a identificar quins punts permetien entrar a l’embassament per fer-hi caiac; la segona, a reconstruir el recorregut a peu que hauria fet un testimoni ja mort entre la Font del Borni i la Rierica, dues zones clau de la investigació. Però el nivell actual de l’embassament, que es troba al 93% de capacitat, deixa moltes d’aquestes àrees inundades.
Aquest detall és qualsevol cosa menys menor. Els Mossos remarquen que, el dia dels fets, el 24 d’agost de 2017, el pantà estava 30 punts per sota del nivell actual. I fins i tot quan el jutjat va demanar formalment aquestes diligències, al maig de 2025, l’aigua ja superava el 75%, cosa que suposava un increment d’uns vuit metres respecte del moment del crim. Amb aquest escenari, la policia sosté que no es pot reproduir amb fidelitat el moviment de persones per les zones d’interès, ni comprovar sobre el terreny algunes de les hipòtesis que encara continuen pendents.
El maleït 17 d'agost del 2017
El cas arrenca l’estiu del 2017, quan la parella va anar a passar el dia a Susqueda. Aquell 24 d’agost, tots dos van desaparèixer després d’haver arribat a la zona del pantà. L’endemà i els dies següents es van trobar indicis inquietants: primer el caiac, després el cotxe enfonsat a l’embassament. Els seus cossos van aparèixer un mes més tard, i la investigació va acabar concloent que havien estat assassinats amb arma de foc. Des d’aleshores, el cas no s’ha resolt mai del tot. Hi ha hagut un principal investigat, Jordi Magentí, però el procediment no s’ha tancat ni ha arribat encara a judici.
Al llarg del temps, la causa ha anat acumulant una combinació de pistes, hipòtesis, informes i dilacions que han fet créixer la sensació d’estancament. La mateixa informació judicial recollida aquests dies recorda que la instrucció ha passat per les mans de fins a deu jutges, un fet molt poc habitual i que ajuda a entendre la dificultat d’imprimir continuïtat i ritme a una investigació tan llarga. A això s’hi afegeix que els Mossos han trigat gairebé un any a respondre la providència del jutjat que els demanava aquestes diligències. La policia atribueix aquest retard a problemes burocràtics, com ara no haver tingut constància fins vuit mesos després que se’ls havia denegat l’accés a l’historial mèdic del testimoni mort, una dada que consideraven rellevant per ajustar millor la reconstrucció del recorregut.
Aquesta nova aturada ha reactivat la crítica frontal de la defensa de l’únic investigat. L’advocat Benet Salellas considera “desesperant” que es plantegi allargar encara més una causa que ja dura nou anys i ha anunciat que demanarà al jutjat que tanqui la instrucció en les properes setmanes. Segons la seva posició, esperar que el pantà torni a nivells semblants als de l’agost del 2017 pot significar anys més de demora, i no té sentit mantenir una investigació oberta indefinidament per unes diligències que, al seu parer, es podrien valorar amb el material acumulat durant tot aquest temps. Salellas ja ha acusat els Mossos d’“allargar una causa en via morta”.
La paradoxa és que, fa només uns mesos, encara hi havia qui confiava que el judici es pogués celebrar durant el 2026. En entrevistes publicades l’agost del 2025, l’advocat de les famílies de les víctimes sostenia que la fase d’instrucció seguia viva i que, si s’executaven les diligències pendents, el cas podia encarar finalment la recta final cap a un jurat popular. Però el nou informe policial ha tornat a desplaçar aquest horitzó. El que semblava la fase final de la instrucció ha tornat a convertir-se en una espera sense calendari clar, condicionada per una variable tan imprevisible com el nivell de l’aigua.
Això és el que fa del crim de Susqueda un cas tan singular: no només pel misteri de fons o per la falta de condemna després de gairebé una dècada, sinó perquè l’escenari mateix del crim és intermitent. Hi ha temporades en què reapareix, i d’altres en què queda engolit sota l’embassament. Aquesta condició ha perseguit la causa des del primer dia i ara, nou anys després, continua marcant-ne el ritme. Mentrestant, la instrucció segueix oberta, les famílies continuen sense una sentència i la investigació, lluny de tancar-se, torna a quedar suspesa a l’espera que baixi l’aigua...
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)