Carregant...
Autopista C 32 al Maresme

Cugat Comas

Crítiques des del Maresme als canvis a la C-32 i l'N-II: "es continua prioritzant el vehicle privat"

Preservem el Maresme critica la falta de participació, posa el focus sobre els nous accessos de la C-32 i reclama prioritzar l’R1, els autobusos i el transport públic abans que noves infraestructures viàries

 

El gran desplegament anunciat per la Generalitat per transformar la mobilitat al Maresme ja té la primera resposta contundent d’un dels actors que més ha contribuït durant les darreres dècades a situar aquesta qüestió al centre del debat comarcal. Preservem el Maresme ha fet públic un posicionament crític davant del denominat Conveni Maresme, el full de ruta amb què el Govern preveu desplegar durant els pròxims anys la pacificació de l’N-II, nous accessos i millores a la C-32 i altres actuacions de mobilitat.

La Generalitat ha presentat el Conveni Maresme com una transformació integral del corredor de l’N-II i la C-32, amb 384 milions d’euros de finançament estatal fins al 2032. Entre altres actuacions, preveu nous enllaços de l’autopista a Teià, Premià de Mar i Cabrils-Vilassar de Mar, completar els d’Alella-el Masnou i Sant Andreu de Llavaneres, estudiar les connexions de Calella i Pineda i desplegar progressivament la pacificació de l’antiga carretera nacional. A Mataró, on la tramitació està més avançada, la Generalitat preveu licitar aquest estiu unes obres valorades en prop de nou milions d’euros.

  • Preservem el Maresme considera una bona notícia que aquests projectes de pacificació avancin i reclama que ho facin “com més aviat millor”, però adverteix que transformar físicament l’N-II no serà suficient si no canvia també el model global de mobilitat, transport públic i creixement urbanístic de la comarca.

I la primera crítica arriba, precisament, abans d’entrar en el contingut dels projectes. La coordinadora lamenta haver conegut els detalls de la presentació a través dels mitjans de comunicació i retreu al Departament de Territori que no comptés amb les plataformes locals i veïnals, entitats pageses, ecologistes i científiques que formen part de Preservem. Ho expressa amb ironia en el seu comunicat: “Agraïm la desconsideració que el Departament ha tingut amb les entitats”.

Preservem el Maresme, brindant per la fi dels peatges. Foto: ACN


Preservem el Maresme, una veu amb història en el debat de l’N-II i la C-32

La crítica té un pes especial per la trajectòria de la coordinadora. Preservem el Maresme fa més de quinze anys que participa activament en el debat sobre les grans infraestructures de la comarca. La plataforma va confluir a partir de les mobilitzacions contra els laterals previstos a la C-32 i va convertir en reivindicacions centrals la fi dels peatges, la pacificació de l’N-II i un model de mobilitat menys dependent del vehicle privat. Ja el 2010 presentava al·legacions contra la denominada ronda del Baix Maresme.

  • La fi del peatge de la C-32 el setembre de 2021, després de 52 anys de concessió, va ser celebrada públicament per la plataforma com el final d’una etapa i l’inici d’una altra, amb la pacificació de l’N-II i la millora del transport públic com a següents objectius.

És des d’aquesta trajectòria que Preservem reivindica ara el seu dret a ser escoltada. La coordinadora recorda que, malgrat unes possibilitats de participació que considera insuficients, durant els últims anys ha presentat al·legacions als nous enllaços de la C-32, ha participat en el debat comarcal sobre la pacificació i ha plantejat alternatives concretes sobre rotondes, arbrat, connexions amb el transport públic o impactes ambientals.

Un dels exemples més recents és Canet de Mar. Les entitats agrupades sota Preservem van combatre el nou enllaç previst de la C-32 per l’impacte ambiental i per considerar que no estava justificada la seva necessitat. Finalment, Territori va descartar aquest accés, una decisió que la coordinadora va considerar una victòria de la mobilització ciutadana.

També a Premià de Mar, les al·legacions presentades per l’Ajuntament i la plataforma veïnal COVANA C32 han comportat modificacions en l’estudi ambiental del futur accés, especialment per reduir l’afectació sobre el Camí del Mig.

Per a Preservem, aquests precedents demostren que incorporar les entitats que coneixen el territori no és un tràmit accessori, sinó una manera d’evitar projectes que després s’han d’alterar o retirar. La coordinadora cita els casos de l’enllaç de Canet, els antics laterals de la C-32 o els diferents intents d’allargar l’autopista cap a Lloret.

Alerta pel nou enllaç de Calella

Una de les carpetes que la plataforma vigilarà especialment és el futur enllaç de la C-32 a Calella. El Conveni Maresme manté sobre la taula aquesta actuació, encara pendent de concreció. Generalitat preveu sotmetre a informació pública a partir de la tardor de 2026 l’estudi sobre la millora de l’accessibilitat de Calella i la compleció de l’enllaç de Pineda. Preservem anuncia que ja està organitzant debat i estudiant alternatives davant d’aquesta proposta. La plataforma vol evitar que es repeteixin situacions com la de Canet i reclama que abans d’aprovar una nova infraestructura se n’avaluï la necessitat real, l’impacte territorial i les alternatives possibles.

La coordinadora també torna a rebutjar l’allargament de la C-32 fins a Lloret de Mar, un projecte al qual s’ha oposat històricament. Considera que recuperar aquesta actuació significaria destinar novament grans recursos a “un model obsolet” basat en infraestructures per al vehicle privat en lloc d’utilitzar aquesta capacitat inversora per reforçar el transport públic.


L’R1, la gran carpeta que Preservem troba a faltar


Aquí apareix una de les principals absències que denuncia Preservem el Maresme. Per a la coordinadora, no és possible repensar seriosament la mobilitat de la comarca sense abordar el futur de l’R1 de Rodalies, una infraestructura que qualifica de “precària” i que, a més, afronta l’amenaça estructural derivada de la regressió del litoral. La plataforma reclama a la Generalitat i al Consell Comarcal del Maresme un debat “interdisciplinari, profund, tècnic i participatiu” sobre què ha de passar amb l’actual línia ferroviària a mitjà i llarg termini. Considera que la transformació de l’N-II i la C-32 hauria d’anar vinculada necessàriament a una estratègia ferroviària ambiciosa.

La mateixa demanda s’estén a la xarxa d’autobusos del Maresme. Preservem reclama reforçar-la des d’una perspectiva intermodal, connectant millor bus, tren, bicicleta i mobilitat a peu, en comptes de concebre cadascun d’aquests sistemes per separat. És aquí on se situa el principal desacord de fons. La coordinadora considera que el Conveni Maresme concreta una agenda, uns calendaris i unes inversions, però que continua mantenint una priorització excessiva del transport en vehicle privat.

Estampa de l'R1. Foto: ACN

 

El risc que els nous accessos generin més urbanització

Preservem introdueix, a més, una qüestió que va més enllà estrictament de la mobilitat: què passarà urbanísticament al voltant dels nous accessos de la C-32 i de la futura N-II pacificada. La plataforma reclama un blindatge urbanístic dels entorns dels nous enllaços per evitar que una millora de l’accessibilitat acabi convertint-se en el reclam per a noves urbanitzacions, grans superfícies comercials o promocions immobiliàries de luxe. L’argument és que nous desenvolupaments al costat dels accessos poden acabar generant justament l’efecte contrari al que persegueix la pacificació: més construcció, més desplaçaments i més dependència del vehicle privat.

Preservem cita com a exemple de la pressió urbanística existent a la comarca promocions com la Cisa-Can Nolla, a l’entorn de Premià, i reclama que la planificació de les infraestructures vagi acompanyada d’instruments que impedeixin que els nous nusos viaris actuïn com a pols d’atracció de més creixement immobiliari.

Sí a pacificar l’N-II, però no només això

La posició de Preservem el Maresme davant del Conveni Maresme no és, per tant, un rebuig global a les actuacions anunciades. Al contrari: la plataforma considera que la pacificació de l’N-II és necessària i s’ha de desplegar tan aviat com sigui possible, una reivindicació que ella mateixa ha defensat durant anys. El desacord se situa en el model que ha d’acompanyar aquesta transformació. Per a la coordinadora, si no es modifica alhora la política urbanística, l’eficàcia de l’R1, la xarxa d’autobusos i la prioritat inversora, el Maresme continuarà patint problemes de congestió malgrat haver reformat l’antiga carretera nacional.

La Generalitat defensa que el Conveni busca precisament una mobilitat més integrada i que la transformació de l’N-II ha de prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta i transport públic, mentre que una C-32 amb més connexions ha d’absorbir el trànsit de pas que actualment circula per la carretera i pels centres urbans. Preservem, però, considera que els nous accessos, el projecte cap a Lloret i la manca d’una aposta més contundent pel transport col·lectiu mantenen encara massa pes del vell paradigma viari.

La coordinadora avisa, finalment, que continuarà fent el que ha fet durant bona part de la seva història: seguir els projectes, estudiar-los, presentar alternatives i mobilitzar-se quan ho consideri necessari. “Continuarem atents, mobilitzant-nos i participant des de baix, i on ens permetin les institucions”, conclou. Una advertència que, vista la trajectòria de Preservem el Maresme i la seva incidència en alguns dels grans debats viaris de la comarca, difícilment es pot considerar una simple declaració d’intencions.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta