Capgròs
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic el seu posicionament en relació amb el conflicte urbanístic del Pla de Balasc de Santa Susanna, al Maresme, on s’ha denunciat la possible pèrdua d’un espai agrícola protegit. L’entitat situa aquesta qüestió en el marc més ampli del dret a decidir i la sobirania sobre el territori i l’alimentació, reafirmant que la independència és una eina per “canviar el país” i no per mantenir l’statu quo. En un document extens fet públic recentment, l’ANC sosté que “molts pagesos volen la independència no pas perquè tot continuï igual, sinó per poder canviar democràticament les coses a partir d’una cosa tan senzilla com és el dret a decidir”. L’entitat subratlla que el model territorial i agrari “condiciona la nostra qualitat de vida i la dels nostres fills” i que la democràcia ha de deixar de ser “una paraula buida i desacreditada” per esdevenir un instrument real de participació ciutadana.
Per a l’ANC, el debat sobre el Pla de Balasc no és només un afer local o sectorial, sinó una expressió de com el país decideix el seu futur. “Com a membres d’un país lliure hem de poder decidir com i on volem viure i també, com i què volem menjar”, afirma el text. En aquest sentit, l’entitat defensa la necessitat de promoure una “política alimentària” que vagi més enllà de la gestió agrària tradicional i que incorpori criteris de proximitat, diversitat i autosuficiència. El document insisteix que la preservació dels espais agraris ha de ser “una tasca de tot el país”, no només dels pagesos. “S’ha de debatre amb seriositat si volem conreus i pagesos de proximitat, però també quins aliments volem menjar”, subratlla, tot vinculant la defensa del territori amb els valors de la democràcia participativa i la sostenibilitat.
L’ANC recorda que al Maresme “queden poques zones agràries protegides” i que el Pla de Balasc és un dels últims espais classificats com a sòl no urbanitzable d’alt valor agrícola segons el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Per això, l’entitat considera que la seva protecció “és una qüestió de país”.
Crítica a la gestió urbanística municipal
Tot i que el document té un to principalment polític i estratègic, l’ANC també denuncia irregularitats urbanístiques que, segons l’entitat, haurien posat en risc aquest espai agrari. L’Assemblea acusa l’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, de dur a terme una “acurada planificació per assolir per la via dels fets consumats la destrucció de la zona agrària del Pla de Balasc”. Segons l’ANC, aquesta operació tindria com a objectiu “convertir-lo en una reserva barata de sòl urbà per cobrir les necessitats del sector turístic i hoteler”. L’organització destaca que “el poder de convocatòria que té l’ANC i sobretot la seva imatge fa que quan formula una crítica o encapçala una reivindicació, esdevingui un punt de referència”. Amb aquesta premissa, el Secretariat Nacional va aprovar el 20 de setembre donar suport a la lluita dels pagesos afectats i de diverses entitats locals, com la Unió de Pagesos del Maresme, Preservem el Maresme i Salvem la Vall de la Riera.
En el fons, la posició de l’ANC vincula la defensa del Pla de Balasc amb la seva visió de la independència com a eina transformadora. “La independència és una eina per canviar el país”, recorda el text, “però les eines cal utilitzar-les amb intel·ligència per obtenir resultats; si no és així, no ens serveixen per a res”. L’entitat defensa que la sobirania nacional inclou també la sobirania territorial i alimentària, i que els projectes urbanístics que afecten espais agrícoles haurien de ser objecte de control democràtic, transparència i debat ciutadà. “Volem que la presa de decisions en qüestions importants es faci amb la participació activa de tota la ciutadania, no donant cap marge per a la seva manipulació i la demagògia”, afirma.
A més, l’ANC insta el Govern i el Parlament a actuar: reclama a la Conselleria de Territori i Urbanisme que suspengui l’aprovació del nou POUM de Santa Susanna fins a aclarir les presumptes irregularitats, i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci complir les seves pròpies resolucions sobre l’abocament d’aigües subterrànies al mar.
Una defensa simbòlica del país
Més enllà de la denúncia concreta, la intervenció de l’ANC en el cas del Pla de Balasc s’inscriu en una concepció àmplia de la sobirania: decidir sobre el territori és decidir sobre el futur col·lectiu. L’entitat ho expressa en termes simbòlics: “El que es planteja és un problema de tot el país”. Per això, defensa que la lluita dels pagesos maresmencs “és també una lluita per la democràcia i per la dignitat de les nostres institucions”. Amb aquesta posició, l’ANC trasllada el debat sobre el Pla de Balasc més enllà del Maresme i el converteix en un exemple del tipus de país que vol construir: un on la independència serveixi per decidir “com volem viure i què volem menjar”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris