Capgròs
Canet de Mar fa un pas decisiu en la preservació del seu patrimoni cultural amb la formalització del conveni de cessió dels Gegants del Castell de Santa Florentina. L’acte, celebrat a la Sala de Plens el 20 de febrer de 2026, consolida la incorporació definitiva d’aquestes figures històriques a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, on se’n garantirà la conservació, estudi i difusió cultural i educativa.
La cessió, impulsada pels descendents de Lluís Domènech i Montaner i formalitzada amb l’agraïment públic a Salvador Bassas Domènech, tanca un cercle històric que vincula art, arquitectura i cultura popular en un mateix relat patrimonial.
Un origen lligat al Castell de Santa Florentina
Els Gegants de Santa Florentina —també coneguts com els Gegants del Castell de Santa Florentina— van ser adquirits l’any 1900 per Ramon de Montaner, propietari del Castell de Santa Florentina, amb l’objectiu de participar en la Festa de les Verges que ell mateix organitzava.
Atribuïts a Eusebi Vidal i comprats a la botiga barcelonina El Ingenio, eren gegants de motlle, un tipus molt característic de finals del segle XIX. De fet, comparteixen motlle amb figures tan emblemàtiques com els Gegants de Sitges i els Gegants Quintí i Neus, cosa que els situa dins una genealogia singular de la imatgeria festiva catalana.
Tot i això, el seu origen no és del tot clar. Algunes fonts apunten que podrien haver estat creats a finals del segle XIX i que, a principis del XX, es van escurçar a causa del pes excessiu de les estructures. El dietari del Doctor Marià Serra ja en documenta la participació a la processó de les Verges l’octubre de 1900, confirmant-ne la presència festiva en aquell moment.
Bellesa romànica i esplendor modernista
Un dels trets que fan especials els Gegants de Santa Florentina és la seva estètica excepcional. Vestits d’estil romànic, contrastaven amb els nans que els acompanyaven, d’estil gòtic. El gegant lluïa una túnica de ratlles verdes i blanques amb daurats i una capa de vellut porpra. La geganta, per la seva banda, vestia una faldilla de brocatell blanc brodat sobre seda groga, cosset carmesí amb detalls daurats i una espectacular diadema de pedreria a joc amb les arracades.
Segons Joan Basses, la idea i el disseny haurien estat de Ricard de Capmany i Roure, amb construcció de Dionís Renart i vestuari de Carles Casamitjana. Altres fonts destaquen la participació artística vinculada a l’entorn de Domènech i Montaner, fet que reforça la dimensió artística i patrimonial del conjunt.
L’èxit a la Mercè de 1902
El moment de màxima projecció pública arribà el 1902, quan els gegants van sortir de Canet per participar al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Típichs celebrat a Barcelona durant les Festes de la Mercè. El resultat va ser espectacular: medalla d’or i reconeixement generalitzat.
Aquella comparsa incloïa també cinc nans i el drac del Castell —conegut popularment a Canet com la “momerota”—, configurant una de les comitives més riques i singulars de l’època.
Malgrat l’èxit inicial, els Gegants de Santa Florentina van anar desapareixent progressivament de l’escena gegantera catalana. La seva gran alçada i el pes considerable dificultaven trobar portadors, fet que en limitava les sortides. Es creu que la darrera aparició pública va tenir lloc el setembre de 1953, durant les Festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar. Posteriorment, les figures van ser desmuntades i guardades en caixes a les dependències del castell, entrant en un llarg període d’inactivitat. L’any 1987, un grup d’amics de Canet va impulsar la restauració dels bustos i les mans originals, encarregant-ne còpies exactes a Manel Casserras de Solsona. Aquestes rèpliques, juntament amb l’espasa i el cinturó originals del gegant, s’han conservat i exposat.
- Actualment, es conserven gairebé complets els anomenats gegants Vells i, dels gegants Nous, se’n preserven els caps i les estructures.
Què els fa únics?
Els Gegants de Santa Florentina són únics per diversos motius:
- Antiguitat i singularitat tipològica: formen part dels pocs gegants de motlle d’aquella generació que encara es conserven.
- Connexió amb el modernisme català: la seva vinculació amb l’entorn de Domènech i Montaner els dota d’un valor artístic afegit.
- Riquesa estètica extraordinària: el detallisme dels vestits i l’estil romànic els distingeix dins la imatgeria festiva catalana.
- Trajectòria premiada i reconeguda: guanyadors de la medalla d’or a la Mercè de 1902.
- Caràcter enigmàtic i poc conegut: dècades d’absència pública han alimentat el seu aura misteriosa.
En un municipi on també destaquen figures com en Guillem-Bernat de Montferrer i l’Agnès de l’Aubó (1985) o en Petrus i la Carlota (1947), els Gegants de Santa Florentina representen la baula històrica que connecta el passat aristocràtic i modernista amb la cultura popular contemporània. Amb la cessió formal a l’Ajuntament, els Gegants de Santa Florentina passen a integrar-se plenament al patrimoni públic de Canet de Mar. La seva ubicació a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner no és casual: simbolitza la unió entre arquitectura modernista, memòria històrica i tradició festiva.
A partir d’ara, aquestes figures enigmàtiques deixen de ser un tresor ocult del castell per esdevenir un patrimoni compartit, obert a la ciutadania i a les noves generacions. Canet recupera així una part fonamental de la seva memòria col·lectiva, convertint els Gegants de Santa Florentina en un símbol renovat d’identitat, orgull local i projecció cultural.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris