Capgròs
La història secreta del castell del Maresme on es va rodar 'Joc de Trons'
Santa Florentina, el castell més conegut i espectacular de la comarca, amaga una història tortuosa que els últims anys ha aflorat: el desmantellament de la seva col·lecció de peces d’art i antiguitats
El castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, és impressionant. Una de les propietats i un dels racons amb més encant de la nostra comarca del Maresme, sense cap mena de dubte. Aquesta antiga casa forta, ampliada a l’estil medieval posteriorment, propicia a qui la visita una sensació captivadora. És història, bellesa, patrimoni. Tot hi pesa. Actualment dividit en dos, el castell dels Comtes de la Vall de Canet està associat a les famílies Montaner i Capmany. La part privada i original, de fet, encara l’habiten descendents de l’home que el va fer possible. L’altra part és la més ‘pública’. La que es pot visitar i té requesta, la que ofereix un recorregut únic per estances i espais de primera divisió de fa més d’un segle. La que recorre habitacions on hi va arribar a dormir un Rei i on hi feien vida l’alta burgesia maresmenca i catalana.
L’ampliació de Casa Forta a ‘castell’ la pareix l’arquitecte Domènech i Montaner
El castell de Santa Florentina té molt encant. La revista ‘Architectural Digest’ el va triar el 1998 com a “una de les cases més belles del món” per la seva harmoniosa fusió d’estils. Tanta bellesa i ancestralitat, que va cridar l’atenció fins i tot de la superproducció Joc de Trons, sèrie de culte que hi va enregistrar algunes escenes. A la sisena temporada, la sèrie el va presentar com a Horn Hill, llar de la Casa Tarly. També va acollir durant més de 15 anys el festival homònim de música clàssica que protagonitzava l’estiu maresmenc, de la més alta societat.
No es pot entendre Canet de Mar sense el castell i, segurament, la història d’aquest i de la seva família sense les anades i vingudes que l’han acabat convertint en el que és: un escenari idíl·lic que es lloga per esdeveniments, ofereix visites guiades i té molt d’èxit.
Les visites es poden tramitar a castelldesantaflorentina.com | R. G.
La història del castell
El Castell de Santa Florentina té uns orígens que es remunten al segle X-XI, quan la família Canet aixecà un mas-torre a Canet de Mar. Al llarg del segle XIV, Ferrer de Canet l’amplià amb torres de defensa i un nou cos, transformant-lo en una veritable casa forta. Aquesta primera etapa medieval establí les bases d’un llinatge vinculat a la defensa i al prestigi senyorial, que es consolidaria segles més tard amb l’arribada dels Montaner.
A finals del segle XIX, Ramon de Montaner i Vila, empresari i editor barceloní, recuperà el castell familiar amb la voluntat de convertir-lo en un símbol del seu llinatge i un espai representatiu del seu poder econòmic i cultural. L’encàrrec a Lluís Domènech i Montaner, el seu nebot i un dels arquitectes més prestigiosos del modernisme català, fou clau: entre 1898 i els primers anys del segle XX, el castell esdevingué una residència senyorial d’estil gòtic català, seguint els ideals de restauració en estil de Viollet-le-Duc. Domènech i Montaner no volia aixecar una còpia, sinó recrear un palau que combinés estructures medievals autèntiques (finestrals, escultures, portalades) amb peces recuperades de monestirs i cenobis, especialment del monestir del Tallat. El resultat fou un conjunt únic, que integrava arquitectura, col·leccionisme i escenografia.
El castell està dividit en dos: a l’antiga Casa Forta encara hi viu part de la família original
Ramon de Montaner va convertir el castell en un “gabinet de meravelles”, expressió que utilitza el CEDIM. Traslladà peces artístiques del Palau Montaner de Barcelona i acumulà tapissos flamencs, imatgeria gòtica i renaixentista, objectes de plateria, ceràmica, mobiliari d’època, armeria i una excepcional col·lecció de vidre antic. El conjunt rivalitzava amb les grans col·leccions privades catalanes de l’època (Amatller, Plandiura, Macaya). El 1908, la visita d’Alfons XIII al castell va ser l’apogeu d’aquest projecte: la premsa de l’època descriu el recinte com un autèntic museu, capaç de meravellar un rei avesat al luxe cortesà. Poc després, Montaner rebé el títol de Comte de la Vall de Canet, consolidant així l’ascens nobiliari de la família. La mort de Ramon de Montaner (1921) deixà l’herència a la seva filla Júlia, casada amb Ricard de Capmany. Tot i els litigis dels germans Montaner, el castell i la col·lecció passaren a la branca Capmany-Montaner, que mantingué la propietat i enriquí encara més els interiors traslladant peces del Palau Montaner de Barcelona. Durant dècades, el castell fou símbol de continuïtat patrimonial i de prestigi social.
Se salvaguarda prou de la Guerra Civil per la protecció i inventari que impulsa la Generalitat republicana i durant el franquisme, el castell mantingué el seu esplendor. La comtessa Júlia de Montaner morí el 1964, i els béns passaren a les seves netes Florentina i Maria Teresa de Capmany i Suqué, malgrat litigis amb l’Ajuntament de Canet. Les col·leccions van romandre en gran mesura intactes fins als anys 80. Alguns quadres i retaules es posaren a la venda puntualment, però el conjunt encara mantenia la seva coherència.
De la venda de peces a la venda del castell
A partir dels anys 90 del segle XX, la situació canvià. La propietat començà a vendre de manera gradual peces de gran valor: tapissos, vitralls, escultures i pintures gòtiques. Aquest procés es feu més visible a partir del 2000, quan es documenta la venda de la Mare de Déu del Tallat (2001), la sortida de tapissos flamencs (2006) i la pèrdua de vitralls històrics del despatx del comte. Les galeries i cases de subhastes —Galeria Bernat, La Suite, Barquis, entre d’altres— foren canals habituals. Entre les peces venudes hi havia obres cabdals: la predel·la de Bartomeu de Robió, escultures de Pere Oller, apòstols d’alabastre, i taules de Garcia de Benavarri, algunes de les quals acabaren a institucions públiques (Diputació de Lleida, Govern d’Aragó).
Entre 2006 i 2009, la dispersió patrimonial s’accelera. Les vendes es multipliquen i a Canet hi ha qui se’n comença a esglaiar. El 2012, la part modernista del castell es posa a la venda per 20 milions d’euros, i el 2014 és adquirida per un grup inversor rus. Tanmateix, la pèrdua de peces no s’atura. “Aquest degoteig constant ha desvirtuat completament el projecte original de Domènech i Montaner”, denuncia el Centre d’Estudis local, i ha buidat el castell del seu contingut artístic més preuat. Allò que havia estat una de les grans col·leccions privades de Catalunya ha quedat reduït a fragments dispersos entre museus, col·leccionistes i mercats internacionals.
La ‘desaparició’ al detall: un estudi que fa feredat
El gabinet de meravelles evaporat: la desaparició dels béns mobles del Castell de Santa Florentina
Quan a finals de 2024 el Centre d’Estudis Canetencs va publicar el darrer número de la revista ‘El Sot de l’Aubó’, pocs podien imaginar que dins hi trobarien un estudi que canviaria per sempre la percepció sobre el Castell de Santa Florentina. Amb el títol ‘Els béns mobles desapareguts del Castell de Santa Florentina. El gabinet de meravelles dels Comtes de la Vall de Canet’, els investigadors Carles Sàiz i Gemma Martí van posar llum, per primer cop, a la dimensió real de la pèrdua patrimonial soferta pel recinte. El que fins ara era només un rumor, un degoteig de notícies disperses o una sospita compartida en cercles patrimonials, es converteix ara en un inventari exhaustiu i documentat de desenes de peces desaparegudes.
El CEDIM ha detectat 120 peces d’alt valor desaparegudes: el total pot ser molt més
L’estudi, de 31 folis i abundant material fotogràfic, ressegueix el rastre de més de 120 objectes i obres d’art vinculades a la col·lecció històrica del castell, moltes d’elles úniques a nivell estatal. El període analitzat va des dels anys noranta del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI, moment en què els propietaris de la part modernista de l’immoble van anar posant a la venda els elements artístics més preuats de l’antiga col·lecció reunida per l’editor i mecenes Ramon de Montaner i Vila. El resultat va ser un desmantellament progressiu que va “desvirtuar totalment l’estètica del projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner”, segons escriuen els autors.
“El que ha passat aquí és una atrocitat que empobreix el patrimoni de Canet de Mar i de Catalunya”, denuncia Carles Sàiz, coautor del treball. “Fins ara ningú havia posat negre sobre blanc la dimensió d’aquesta pèrdua. Quan vam començar a recopilar informació per a l’estudi ens vam adonar que parlàvem de més de cent peces documentades, i probablement el doble si tinguéssim constància de tot”.
Meravelles en mans privades
El Castell de Santa Florentina havia estat, des de finals del segle XIX, molt més que una residència senyorial. Amb la reforma encarregada a Domènech i Montaner, Ramon de Montaner va voler crear un espai que sintetitzés la seva passió per la història, l’art i el col·leccionisme. Sàiz i Martí el defineixen com un “gabinet de meravelles” a escala monumental: un lloc on conviuien obres medievals, tapissos renaixentistes, mobiliari barroc, vidre antic i fins i tot peces d’origen romà. Aquella col·lecció no tenia res a envejar a les grans reunides per famílies com els Plandiura, Amatller o Cabot, moltes de les quals avui són al MNAC o a museus internacionals. “La diferència —apunta Sàiz— és que en el cas de Santa Florentina aquesta col·lecció no va ser mai registrada ni declarada com a part inseparable del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Va ser un error de l’administració: ni l’Ajuntament ni la Generalitat van incloure la part moble dins la catalogació, i això va permetre que la propietat en disposés lliurement”.
El reportatge reconstrueix amb detall la cronologia d’aquesta “crònica d’una mort anunciada”, en paraules de Sàiz. Les primeres alarmes van saltar a inicis dels anys 2000 quan en alguns catàlegs de cases de subhastes van començar a aparèixer peces procedents del castell. El 2001 ja es té constància de la venda de la Mare de Déu gòtica del mestre del Tallat, una escultura de gran valor històric i devocional. Pocs anys després, el 2006, es van posar a la venda els tapissos flamencs del menjador o vitralls. El 2007 la dispersió s’accelerava.
Les subhastes es van convertir en el principal escenari d’aquest desmantellament, a milers d’euros per peça. Això en paral·lel als anys de major exposició del castell, curiosament, amb la celebració del festival musical de clàssica.
“Era un degoteig constant —recorda Sàiz—. Cada cop que miràvem els catàlegs ens trobàvem una nova peça de Santa Florentina. Algunes han anat a museus públics, però del 80% en desconeixem el destí. Sabem que circulaven per antiquaris, col·leccionistes privats o galeries internacionals, però la seva localització actual és una incògnita”.
L’estudi recull fotografies dels anys seixanta i noranta i un reportatge al setmanari ‘Presència’ que permeten comparar com era el castell abans i després del procés de despossessió. Allà hi havia armaris renaixentistes, bufets barrocs, calaixeres del segle XVI, cadires de frare, llances, arnesos, pavesos, vidres antics i obres mestres del gòtic català. Moltes d’aquestes peces havien estat traslladades al castell a mitjans del segle XX, quan la família va decidir unificar la col·lecció que fins llavors estava repartida entre el Palau Montaner de Barcelona i Canet. Això va engruixir encara més el fons i va consolidar Santa Florentina com un autèntic museu privat.
Però la manca de recursos i les disputes familiars van acabar precipitant la venda. El 2012 la part modernista del castell sortia al mercat per 20 milions d’euros, i el 2014 era adquirida per un grup inversor rus. Malgrat la nova etapa, les vendes no es van aturar: el 2016 encara es subhastava un llit amb baldaquí i el 2017 la galeria La Suite posava a la venda una taula de Garcia de Benavarri per 68.000 euros.
L’error va ser no catalogar íntegrament el conjunt: la col·lecció va quedar-ne fora
Responsabilitats i silencis
Una de les aportacions més punyents dels estudiosos és el senyalament de la responsabilitat institucional. “El gran error —apunta Sàiz— va ser no haver inclòs la part moble dins la declaració de BCIN. Si s’hagués fet, la col·lecció hauria estat inalienable i la seva dispersió, impossible. Aquí van fallar tant la Generalitat com l’Ajuntament de Canet, que eren els competents”. El silenci administratiu es va combinar amb la discreció dels antiquaris i la manca de consciència ciutadana. “Cap administració va aixecar la llebre ni va fer una denúncia pública. Nosaltres, a la revista de Canet, publicàvem el que anàvem veient, però no sabíem la dimensió global del que estava passant fins que vam fer la compilació per a l’estudi”, confessa l’investigador.
Els autors han seguit la pista d’algunes de les obres. Part han acabat al MNAC, a la Diputació de Lleida o al sistema de museus aragonès. Altres han desaparegut en col·leccions privades sense deixar rastre. I en molts casos només se’n conserva constància gràcies a les fotografies dels anys seixanta i noranta, que documenten salons i estances avui gairebé buits. El cas més recent és el de la Mare de Déu del Tallat, que va sortir del castell en mans privades i el 2022 va ser adquirida per la Fundació i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Un episodi que confirma que la dispersió no és cosa del passat.
“Quan vam acabar l’estudi —resumeix Sàiz— havíem identificat 120 peces, però estem convençuts que el volum total podria superar les 250. És només la primera entrega: encara queda molta feina per fer, i el nostre objectiu és seguir traçant aquest mapa de pèrdues perquè almenys en quedi constància documental”.
Una lliçó per al futur: que no es repeteixi
Més enllà de la denúncia, l’estudi té una vocació pedagògica. Per als autors, Santa Florentina ha de servir d’exemple perquè casos similars no es tornin a repetir. “L’administració ha d’aprendre a catalogar íntegrament els BCIN —alerta Sàiz—. No només el continent, sinó també el contingut. Si no, tot el que fem és deixar oberta la porta a noves desaparicions”. El cas del castell és paradigmàtic: l’obra de Domènech i Montaner estava concebuda com una simbiosi entre arquitectura i decoració, i la pèrdua dels béns mobles ha desvirtuat la globalitat del conjunt. Avui, passejar pels seus salons és contemplar un escenari despullat, com si fos un museu saquejat.
I malgrat tot, el castell manté la seva aura. Encara és joia del modernisme maresmenc, encara atrau visitants i encara desperta fascinació. Però la història de la seva col·lecció és també un advertiment: la bellesa és fràgil i el patrimoni, si no es protegeix, es pot evaporar com la boira.
La història del Castell de Santa Florentina és la història d’una família que aspirà a perpetuar el seu llegat a través de l’art i l’arquitectura, però que, amb el pas dels segles, veié com la fortuna i les circumstàncies conduïen a la fragmentació i pèrdua del seu patrimoni. El projecte de Ramon de Montaner i Domènech i Montaner, que havia convertit el castell en un museu de prestigi europeu, s’ha vist desmantellat per la pressió econòmica i la manca de protecció efectiva dels béns mobles. Avui, el castell continua essent un bé cultural d’interès nacional (BCIN) i un referent arquitectònic, però el seu llegat artístic original només pot reconstruir-se a través de fotografies, inventaris antics i peces disperses en col·leccions públiques i privades.
Quan la història esdevé novel·la
Meritxell Jubany rescata la memòria de Ramon de Montaner amb una novel·la ambientada al castell de Santa Florentina
La història del castell de Santa Florentina dona per molt més que l’estudi del CEDIM. En clau maresmenca és protagonista de la mà de la gestora cultural mataronina Meritxell Jubany, que s’hi va bolcar de ple a l’hora de publicar la novel·la ‘Les ombres del castell’. L’obra és un exercici a cavall entre la recerca històrica i la ficció literària, i té com a objectiu recuperar la memòria i reivindicar la figura de Ramon de Montaner i Vila. Jubany coneix Santa Florentina com poca altra gent. Durant anys va treballar-hi com a guia i coordinadora cultural, i en aquest temps va dedicar-hi jornades maratonianes explicant als visitants la història del castell, de la família Montaner i de l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, nebot de l’editor. “Hi passava fins a deu hores al dia parlant del mateix, relatant cada detall del patrimoni, dels vitralls, de les col·leccions artístiques... Al final vaig sentir que calia posar per escrit tot allò que no cabia en una visita guiada, que havia de traslladar tota aquella passió al paper”, explica l’autora.
El llibre neix del coneixement i estima de l’autora envers el castell, on va treballar
‘Les ombres del castell’ no és una biografia ni un estudi acadèmic, sinó una novel·la que intercala capítols de ficció amb fragments de reconstrucció històrica. L’obra té com a protagonista l’Alba Casals, doctora en Història de l’Art i alter ego de la mateixa Jubany, que a través de la seva veu explica els episodis més desconeguts del castell i denuncia l’espoli patrimonial que hauria patit l’edifici al llarg del segle XX. El llibre es converteix així en un homenatge a Ramon de Montaner,. “Montaner no era només un home de negocis, sinó algú amb una visió cultural i patrimonial que el va situar a l’avantguarda del seu temps”, assenyala Jubany.
L’autora ha fet una tasca de documentació exhaustiva per donar solidesa a la novel·la. Ha consultat testaments, arxius notarials, estudis del Centre d’Estudis Domènech i Montaner i fonts bibliogràfiques, però també ha recollit testimonis orals de masovers i veïns que van mantenir viva la memòria del castell quan l’edifici estava pràcticament abandonat. “Sense aquesta memòria oral no es podria entendre Santa Florentina. La història gran, la dels llibres, s’ha de completar amb la petita història que explica la gent que hi va viure i treballar”, diu. Per a Jubany, el castell no és només un espai físic, sinó un personatge amb ànima. “L’he viscut molt. L’he plorat, l’he sentit. El castell és gairebé un ésser viu, amb les seves energies i la seva espiritualitat. Quan el coneixes, et transforma”, afirma. Aquesta connexió emocional és el motor que la va portar a escriure la novel·la. Teoritza que el castell de Santa Florentina és molt més que una construcció històrica: és un espai viu i carregat d’energia. “Quan hi entres, no només veus pedra i vitralls, sinó que sents una presència molt intensa. El castell et parla, t’explica històries, i si et deixes endur, et transforma”, assegura l’autora. Aquesta connexió íntima és la que l’ha portat a definir Santa Florentina com un personatge en si mateix dins la novel·la, capaç d’alterar i marcar el destí dels qui hi passen.
Jubany no descarta una segona novel·la i alerta que la història “dona per a una pel·lícula”
En el procés d’escriptura, Jubany confessa que el que més la va ocupar va ser donar veu a allò que havia quedat en silenci. “Més enllà dels fets històrics i documentats, hi ha la memòria callada: les peces d’art que van desaparèixer, els detalls que ningú no explica en els llibres oficials, les emocions dels qui van viure i treballar al castell. Recuperar aquestes ombres, donar-los paraula i fer-ne justícia va ser el repte més gran i també l’acte de compromís que sentia que devia a Santa Florentina”.
Una denúncia literària
Tot i la bellesa i l’encant que envolten Santa Florentina, Jubany (o més aviat el seu alter ego dins del llibre) no amaga que el castell ha estat víctima d’un llarg procés d’espoli i pèrdua patrimonial. ‘Les ombres del castell’ és també un crit de denúncia: “Volia fer justícia, posar per escrit la gran injustícia i el gran espoli que ha patit aquest espai. La literatura em permetia fer-ho amb llibertat, creant un relat que arribés a més gent”. L’obra ja ha arribat a la tercera edició i ha despertat un notable interès entre els lectors i estudiosos del patrimoni i la història local. Jubany no descarta una continuació: “Tothom em diu que dona per una pel·lícula o per més llibres. Jo només sé que havia d’escriure’l per necessitat, per compromís amb el que vaig viure al castell. Els castells no només expliquen la història dels qui els van construir, sinó també la de tots els qui els han estimat i lluitat per mantenir-los vius”, rebla.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta