Un dels búnquers a la costa del Maresme. Foto: R.Gallofré
Un dels búnquers a la costa del Maresme. Foto: R.Gallofré

La línia defensiva del Maresme: ruta pels búnquers de la Guerra Civil a Arenys i la costa

Un viatge per les fortificacions costaneres que encara avui són ben visibles a pet d'ones i que expliquen com la comarca es va protegir durant la guerra

image (5)
 

El litoral del Maresme amaga encara avui les cicatrius d’un dels episodis més tràgics del segle XX. Búnquers, nius de metralladores, punts d’observació i antigues bateries antiaèries formen part d’una línia defensiva construïda durant la Guerra Civil per protegir la rereguarda republicana davant un possible desembarcament de les tropes franquistes. Un patrimoni discret però de gran valor històric que, gràcies a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, es pot recórrer i entendre en clau de memòria democràtica.

Impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb el suport del Memorial Democràtic, la ruta va ser inaugurada oficialment la primavera de 2023 i compta amb la participació de 10 municipis de la comarca: Argentona, Caldes d’Estrac, Calella, el Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar. L’objectiu és doble: preservar els espais de memòria de la Guerra Civil i, alhora, fomentar un turisme cultural responsable vinculat al territori.

Un dels fortins a la costa de Mataró. Foto: R.Gallofré
Un dels fortins a la costa de Mataró. Foto: R.Gallofré

Tres itineraris per entendre la guerra al Maresme

La Ruta de la Guerra Civil s’estructura en tres grans itineraris temàtics. El primer és el de Rereguarda i front, que posa el focus en la vida quotidiana durant el conflicte: hospitals improvisats, fàbriques reconvertides per a la producció bèl·lica o refugis antiaeris construïts arran dels bombardejos. El segon, el de Defensa de la costa, recorre els elements militars aixecats al llarg del litoral, com trinxeres, nius de metralladores, bateries i punts d’observació. I el tercer, l’Itinerari de les Ambaixades, singular del Maresme, recorda el trasllat de cossos diplomàtics estrangers a poblacions de la comarca a partir de 1938, fugint dels perills de Barcelona.

És precisament l’itinerari de Defensa de la costa el que permet resseguir la línia de fortificacions que encara avui són visibles a municipis com Arenys de Mar o Mataró, testimonis muts d’una costa que va viure amb por els bombardejos des del mar i l’aire.

Arenys de Mar, una vila sota l’amenaça dels bombardejos

A Arenys de Mar, els búnquers i punts de defensa de la costa s’han convertit en un element clau del relat històric local. Durant la Guerra Civil, la vila va patir la pressió constant dels atacs franquistes, fet que va obligar a construir nius de metralladores i espais de vigilància al litoral. Avui, aquest patrimoni es dona a conèixer a través d’itineraris guiats, especialment en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, amb la col·laboració del Grup Búnquers Arenys, que ajuda a contextualitzar com es va viure el conflicte al municipi.

Les visites permeten entendre com la població civil va adaptar-se a una situació de guerra, com funcionaven aquests sistemes defensius i quin paper va jugar el Maresme com a rereguarda republicana.

Un dels bunquers maresmencs

Un dels bunquers maresmencs

Mataró i els búnquers del front marítim

Un dels punts més destacats de la ruta és Mataró, que conserva cinc búnquers al seu front marítim, situats entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró. Construïts amb formigó sobre pedra i acabats amb sorra per afavorir-ne el camuflatge, aquests fortins estaven separats aproximadament per 600 metres i funcionaven com a punts de guaita i defensa davant possibles incursions enemigues.

Durant la guerra, Mataró va ser objecte de bombardejos navals, com els perpetrats pel creuer Canarias els dies 8 de juny i 22 de juliol de 1937. Un cop acabat el conflicte, els búnquers van tenir usos diversos: vigilància del contraban per part de la Guàrdia Civil o fins i tot habitatges improvisats als anys cinquanta.

El procés de recuperació d’aquests elements va començar l’any 2001 gràcies a la Comissió de la Memòria Històrica de la Gent Gran de Mataró. Després d’un treball de recerca, inventari i catalogació, l’any 2013 els cinc fortins conservats van ser declarats Bé Cultural d’Interès Local. Avui formen part del paisatge costaner i estan degudament senyalitzats per explicar-ne la història i la funció.

Memòria, patrimoni i turisme cultural

La Ruta de la Guerra Civil al Maresme es complementa amb una plataforma digital i una aplicació mòbil, que permet seguir els itineraris i accedir a informació històrica dels diferents espais. A més, el projecte preveu un Centre d’Interpretació a Santa Susanna i s’integra dins l’estratègia turística “L’herència del Maresme”, que posa en valor el patrimoni cultural de la comarca.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris