El Maresme que sembla Pirineu: camins i boscos per gaudir de la natura a prop de casa

Quan pensem en el Maresme, la imatge que ens ve al cap és la del mar, les platges i els passejos marítims. Però només cal enfilar uns quants quilòmetres cap a l’interior perquè el paisatge canviï radicalment. Les rieres s’encaixen entre turons, els camins s’endinsen en boscos ombrívols i els cims ofereixen miradors que recorden, salvant les distàncies, els paisatges del Prepirineu. No hi trobarem grans pics ni neu persistent, però sí una sensació de muntanya verda i silenciosa que sorprèn per la seva proximitat a la ciutat.

Aquest “Maresme que sembla Pirineu” és fruit d’una combinació única: relleus suaus però constants, orientacions que retenen la humitat, i una transició climàtica entre la Mediterrània i el Vallès que permet la presència d’espècies pròpies de climes més frescos. A diferència dels Pirineus, aquí tot és més accessible, més proper, més quotidià. No hi ha grans alçades, però sí una enorme riquesa de paisatges, patrimoni i camins. Tres parcs naturals ho fan possible: la Serralada de Marina, el Montnegre i el Corredor i la Serralada Litoral.

Parc de la Serralada de Marina: el bosc a tocar de la ciutat

Enclavat entre Badalona, Santa Coloma, Tiana i Montgat, el Parc de la Serralada de Marina és una autèntica frontera verda entre l’àrea metropolitana i el Maresme. Amb més de 2.000 hectàrees protegides, forma part de la Serralada Litoral i actua com un corredor ecològic entre Collserola, el Besòs i les valls interiors.

Malgrat la pressió urbana, conserva una sorprenent diversitat d’hàbitats. Als vessants més humits hi dominen els alzinars i les rouredes, mentre que a les zones assolellades apareixen pinedes, garrigues i màquies. Destaquen també els boscos de ribera i els prats d’albellatge, que connecten ecològicament les diferents zones del parc. Aquesta varietat afavoreix la presència d’aus migratòries com el còlit ros, el capsigrany o el tallarol emmascarat, i rapinyaires com el falcó vesper o el falcó de la reina.

La Marina és també un museu a l’aire lliure. Hi trobem jaciments ibèrics com Puig Castellar, les Maleses o el turó d’en Boscà, i joies monumentals com la Cartoixa de Montalegre, única cartoixa activa de Catalunya, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Sant Pere de Reixac o Sant Cebrià de Cabanyes. Les fonts naturals –del Tort, de l’Amigó, de l’Alzina o de l’Alba– completen un paisatge on història i natura es fonen.

Un tercer element que defineix el parc és la seva vitalitat. Encara hi ha vinya, horts i cereals, i el sector serveis ha crescut amb iniciatives com “Parc a taula”, que promou la gastronomia de proximitat. La gestió, integrada a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, aposta per un equilibri entre conservació i ús social, amb programes com “Viu el parc” o “Poesia als parcs”, que apropen la cultura a l’entorn natural.

Per descobrir-lo sense dificultat, la Diputació de Barcelona proposa itineraris com la Ruta de les Fonts de Santa Coloma (4 km, circular) o el recorregut entre Sant Jeroni i la Cartoixa de Montalegre. Es poden consultar en aquest enllaç.

Parc del Montnegre i el Corredor: el gran pulmó verd del Maresme

Si hi ha un espai que fa entendre per què es parla d’un “Maresme pirinenc”, és el Parc del Montnegre i el Corredor. Amb 15.010 hectàrees, s’estén entre la costa i el Vallès Oriental i està format per dos massissos ben diferenciats: el Corredor, de relleus suaus i culminat pel santuari del mateix nom (657 m), i el Montnegre, més abrupte i ombrívol, amb cims que superen els 760 metres.

Aquí el contrast climàtic és evident. Als vessants litorals predominen les pinedes, alzinars, sureres i rouredes, mentre que a l’interior hi abunden els castanyers i els boscos caducifolis, que creen un ambient més fresc i humit. Aquesta combinació permet la convivència d’espècies mediterrànies i centreuropees, fet poc habitual tan a prop del mar.

La riquesa natural es reflecteix també en la fauna: genetes, esquirols, rates cellardes, ocells com el gorjablanc o la becada, i grans rapinyaires com l’àliga marcenca o l’aligot. És un territori viu, on la biodiversitat conviu amb l’activitat humana.

El parc conserva dòlmens neolítics com la Pedra Gentil o Ca l’Arenes, esglésies romàniques i gòtiques, santuaris com el del Corredor, i masies històriques com Can Pradell de la Serra, Can Bosc o Ca l’Oller de Fuirosos. Tradicionalment, l’economia s’ha basat en l’aprofitament forestal –suro, llenya, pinyons– i avui s’hi afegeixen la biomassa i la ramaderia extensiva, que ajuda a prevenir incendis.

Entre les rutes fàcils destaquen l’Itinerari del Santuari del Corredor (3,5 km) i la Ruta de la Pedra Gentil a Vallgorguina. Per a més informació, cliqueu aquí. 

Parc de la Serralada Litoral: el balcó verd entre el mar i el Vallès

El tercer gran espai és el Parc de la Serralada Litoral, situat entre el riu Besòs i la riera d’Argentona, amb una superfície de 7.408 hectàrees. Inclou l’Espai d’Interès Natural Conreria–Sant Mateu–Céllecs i actua com a connector ecològic entre el litoral i les valls interiors del Vallès.

El parc es caracteritza per un clima mediterrani, relleus suaus i una gran diversitat d’hàbitats: alzinars, pinedes de pi pinyoner i pi blanc, zones agrícoles i petits cursos d’aigua. Aquesta varietat acull una fauna molt rica, amb mamífers com l’esquirol, la guineu o el teixó, així com nombrosos ocells forestals, rapinyaires i amfibis com el tritó verd.

La presència humana és antiquíssima i ha deixat un patrimoni excepcional: dòlmens neolítics, poblats ibèrics, ermites romàniques i castells, entre els quals destaca el castell de Burriac, autèntic símbol del parc i del Maresme. També sobresurten espais com la Roca d’en Toni, la Creu de Montcabrer o les rutes prehistòriques de Céllecs, que permeten llegir el paisatge com un llibre obert.

Avui, l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal conviuen amb el turisme sostenible, els equipaments pedagògics i iniciatives gastronòmiques com “Parc a taula”, que connecten territori i producte local.

La pujada al castell de Burriac des de Cabrera de Mar (3 km) o la ruta prehistòrica de Céllecs són dues opcions senzilles per endinsar-se en aquest entorn. Tots els detalls, aquí.