El Maresme comença a mostrar lleus senyals d’estabilització demogràfica, però continua sent una de les comarques amb la taxa de natalitat més baixa de Catalunya. L’any 2024 s’hi van registrar 2.864 naixements, un 1,4% més que l’any anterior, quan es va assolir el mínim històric dels darrers 49 anys. Tot i aquest petit repunt, la comarca se situa en una taxa bruta de només 6,06 naixements per cada 1.000 habitants, clarament per sota de la mitjana catalana i de l’àmbit metropolità. Les dades formen part de l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, que analitza l’evolució recent de la natalitat, el perfil de les mares i les diferències territorials dins la comarca. El document confirma que el repunt del 2024 no altera una tendència estructural de fons: el Maresme té una natalitat persistentment baixa i allunyada del relleu generacional.
Maternitat més tardana i menys dones en edat fèrtil
Un dels factors clau que expliquen aquesta situació és el canvi demogràfic de les generacions reproductives. El 2024 hi havia 7.622 dones menys d’entre 29 i 38 anys que una dècada enrere, fet que redueix automàticament el potencial de naixements. A això s’hi afegeix el retard sostingut de la maternitat: actualment, la majoria de parts es concentren en dones d’entre 30 i 34 anys, mentre que fa quaranta anys el pic se situava als 24.
Tot i que aquest grup d’edat continua presentant la taxa de fecunditat més elevada, els estudis apunten que la intensitat és molt inferior a la d’anys anteriors. El resultat és una reducció global del nombre de fills per dona, que s’alinea amb la tendència general del país.
El paper creixent de les mares estrangeres
Un altre element rellevant és l’augment del pes de la maternitat de dones estrangeres. El 2024, el 27,6% dels nadons nascuts al Maresme tenen mare amb nacionalitat estrangera, una xifra propera al màxim històric anterior a la pandèmia. En total, es van registrar 791 naixements de mares estrangeres i 2.073 de mares amb nacionalitat espanyola. Tot i que aquest col·lectiu continua mostrant taxes de fecunditat més altes, els experts observen una convergència progressiva dels patrons reproductius, especialment pel que fa a l’edat de maternitat, que també se situa majoritàriament entre els 30 i 34 anys.
La baixa natalitat no afecta tots els municipis per igual. El 2024, el nombre de naixements va augmentar a la majoria de localitats, però amb intensitats molt desiguals. Destaquen increments molt elevats a Cabrera de Mar (+57,1%), Sant Iscle de Vallalta (+40%) i Premià de Mar (+32,5%). En canvi, Mataró, el municipi més poblat de la comarca, va registrar una caiguda del 7,5%, amb 69 naixements menys.
Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Sant Iscle de Vallalta lidera el rànquing comarcal, mentre que Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar presenten les xifres més baixes. La mitjana del Maresme se situa en 28,1 naixements per cada 1.000 dones en edat fèrtil.
Tot i el lleuger repunt del 2024, les dades confirmen que el Maresme continua immers en un escenari de natalitat molt reduïda, en sintonia amb el conjunt de Catalunya, on l’índex sintètic de fecunditat és d’1,08 fills per dona, molt lluny del llindar de reemplaçament generacional. Els experts coincideixen que aquest context posa sobre la taula la necessitat de polítiques públiques decidides en àmbits com l’habitatge, la conciliació laboral, el suport a la criança i l’atenció a les famílies, així com el paper de la migració, per afrontar un repte demogràfic de llarg recorregut que marcarà el futur social i econòmic del Maresme.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta