Nou pla per gestionar l’impacte de la població estrangera al Maresme, quintuplicada en 25 anys

L’any 2000, el Maresme comptava amb 13.992 residents estrangers, el 3,5% de la població total de la comarca. Més de dues dècades després, el 2024, aquesta xifra s’ha quintuplicat: 63.894 persones amb nacionalitat no espanyola, el 13,5% del total. Si bé és cert que el Maresme és una de les comarques amb menor proporció de població estrangera, lluny de la mitjana catalana del 18%, l'augment continuat de població nouvinguda dels darrers 25 anys posa de manifest que calen noves eines i recursos per fer front als reptes i necessitats que genera aquest nou panorama.

Així ho ha entès el Consell Comarcal, que acaba de presentar el seu Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, que defineix com una eina per abordar "la diversitat i la cohesió social al Maresme". Un pla que s'inscriu en una realitat demogràfica que no és gens homogènia a la comarca. Alguns barris i municipis superen àmpliament la mitjana comarcal: a Mataró, Cerdanyola, Rocafonda i El Palau, o a Santa Anna Tió de Premià de Mar i el Carme a Pineda de Mar, la presència d’immigrants és notablement més alta.

En canvi, municipis com Òrrius, Tiana o Argentona tenen menys del 7% de població estrangera. A nivell d’origen, la majoria provenen d’Àfrica (32,3%), seguits d’Europa (31,3%), Amèrica (26%) i Àsia (10%). El Marroc és el país amb més residents a la comarca, amb gairebé 15.000 persones, seguit d’Itàlia, la Xina, Colòmbia i Argentina.

El pla del Consell Comarcal

Per donar resposta a aquest canvi demogràfic i a les necessitats que genera, el nou pla del Consell Cómarcal, aprovat  pretén reforçar l’acollida i la integració de la població estrangera. Entre les mesures concretes, destaquen:

• Millora de l’acollida i orientació: es crearan punts d’informació i assessorament per a persones immigrants en col·laboració amb els ajuntaments, on es facilitarà informació sobre tràmits administratius, habitatge, salut i serveis socials.

• Accés a serveis educatius i laborals: s’impulsaran programes de reforç escolar, cursos de català i formació professional, així com acompanyament per a la recerca de feina.

• Participació comunitària i inclusió social: s’organitzaran activitats culturals, esportives i de convivència als barris amb major concentració de població estrangera per fomentar la integració i el coneixement mutu.

• Coordinació interinstitucional: el pla preveu la creació d’un espai de treball conjunt amb els municipis i entitats locals per dissenyar i supervisar projectes específics adaptats a les necessitats de cada territori.

• Atenció a col·lectius vulnerables: s’abordaran situacions de pobresa, desigualtats i vulnerabilitat, amb programes d’acompanyament social i recursos especialitzats per a famílies, joves i dones immigrants.

Segons l’Observatori de Desenvolupament Local, el creixement constant de la població estrangera i la seva concentració en determinats municipis fan necessari disposar de noves eines per evitar desigualtats i garantir una integració efectiva. El pla busca, d'aquesta manera, anticipar-se a les necessitats i dotar els municipis de recursos més adaptats a la realitat social actual.

El pla, que ha estat elaborat amb la participació dels 30 municipis maresmencs i el suport de la Diputació de Barcelona, va comptar amb els vots favorables de l’equip de Govern (Junts i ERC), PSC, Comuns, Cup i Ara Pacte Local. En canvi, PP i Vox van mostrar el seu rebuig votant en contra.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta