Capgròs
La música clàssica i l'electrònica poden semblar dos universos molt allunyats, però Meritxell Neddermann hi troba moltes més connexions de les que aparentment es podria pensar. «A vegades escolto Beethoven i penso: quina rave s'està muntant», afirma la cantant i pianista maresmenca en una entrevista amb l'ACN. Aquesta manera d'entendre la música és precisament el punt de partida del seu nou disc, Classic electro drama (Panda Records), un treball en què torna a abraçar el piano, el seu instrument principal, i el combina amb sintetitzadors analògics, textures electròniques i influències de la música clàssica.
El nou àlbum representa una síntesi de les diferents etapes de la seva trajectòria. Segons explica Neddermann, Classic electro drama se situa entre el caràcter tranquil i pianístic del seu debut, In the backyard of the castle, i el so més pop i electrònic del segon disc, Suelta. La compositora volia recuperar la seva faceta més vinculada al piano, però sense renunciar a l'energia i la contundència sonora que havia explorat posteriorment.
«Aquí m'he entregat al piano una altra vegada, que és el meu instrument principal», explica. El resultat és un treball que combina delicadesa, experimentació, força rítmica i una sonoritat molt personal.
De Beethoven als sintetitzadors: dos mons que es troben
Una de les particularitats del disc és la presència explícita de la música clàssica com a font d'inspiració. Neddermann ha incorporat cites literals d'harmonies i melodies clàssiques, que conviuen amb arranjaments electrònics, sintetitzadors, vocoders i gravacions en cinta analògica.
Lluny de considerar que aquesta barreja sigui forçada, la compositora defensa que existeix una relació natural entre tots dos llenguatges. «Els arranjaments són molt similars al que es podria fer amb els sintetitzadors. Li veig la connexió extrema i em sembla natural que s'ajunti perquè és el mateix per a mi en molts casos», assenyala.
El piano clàssic i les textures electròniques es complementen així en una proposta que busca trencar les fronteres entre gèneres, sense deixar de banda la melodia ni l'expressivitat emocional.
El disc més personal, també en la producció
El procés creatiu de Classic electro drama també ha representat un canvi respecte als treballs anteriors. Meritxell Neddermann ha assumit un paper especialment actiu en la producció musical, tot i que ha col·laborat amb diferents productors per donar forma a les cançons.
La cantant es defineix com «la columna vertebral de la producció» i reconeix que el projecte va començar com una aventura en què no tenia clar si el resultat final mantindria una sonoritat homogènia.
«Era una aventura i me'l sento més meu per això», explica, destacant que ha tingut més implicació a l'hora de prendre decisions sobre el so i els arranjaments. Alhora, reivindica la feina dels productors amb qui ha treballat, dels quals valora especialment la qualitat sonora que aporten a les composicions.
Pel que fa a les lletres, el disc recull vivències i reflexions personals, però sense seguir una narració cronològica. Algunes cançons parteixen d'experiències recents i d'altres d'emocions que podria haver expressat anys enrere.
És el cas de Royalties, una peça que parla de la contradicció entre desitjar alguna cosa i no fer els passos necessaris per aconseguir-la.
La influència de Jorge Drexler i la recerca d'una veu pròpia
La trajectòria de Meritxell Neddermann també està marcada per la seva feina com a teclista de Jorge Drexler, una experiència que li ha permès compartir escenaris i processos creatius amb un dels artistes més reconeguts de la música en castellà. També ha col·laborat amb músics com Valeria Castro i Joan Miquel Oliver.
Neddermann destaca especialment la influència que ha rebut de Drexler en la manera d'entendre l'ofici musical. «Drexler és molt intel·lectual i li encanta aprendre i té una set de coneixement molt gran. Això m'inspira molt i m'encanta», afirma.
La compositora també reflexiona sobre les dificultats de mantenir una identitat artística pròpia en un mercat musical globalitzat. Considera, però, que aquesta tensió entre creativitat i expectatives del públic ha existit sempre.
Com a exemple, recorda les dificultats que va trobar Pau Casals per impulsar a Barcelona una orquestra amb el repertori que volia interpretar, més enllà de les obres conegudes i habituals.
Per a Neddermann, l'autenticitat artística ha estat sempre una conquesta que exigeix convicció i una mirada pròpia.
Una gira amb Magalí Datzira i Estefania Chamorro
La nova etapa musical també arribarà als escenaris amb un format especialment il·lusionant per a la cantant. Meritxell Neddermann presentarà Classic electro drama en trio amb Magalí Datzira i Estefania Chamorro, dues artistes amb trajectòries pròpies que aportaran la seva personalitat musical al directe.
«Em fa molta il·lusió aquesta trinitat perquè és molt fresca i molt nova. M'encanta la seva perspectiva musical, la seva visió musical i ens entenem molt», destaca.
La gira començarà el 24 d'octubre a Utopia 46 de Barcelona i continuarà el 4 de novembre a Le Taquin de Tolosa, el 13 de novembre al Cafè del Teatre de Lleida, el 14 de novembre a Platea de Girona i el 28 de novembre a La Cate de Figueres. El 16 de gener també actuarà a l'Inverfest de Madrid.
Amb aquest nou treball, Meritxell Neddermann reafirma una personalitat artística que es mou amb naturalitat entre la formació clàssica, l'experimentació electrònica i la cançó contemporània. Un univers en què Beethoven pot compartir protagonisme amb els sintetitzadors i on un piano pot acabar convertint-se, gairebé sense voler, en el centre d'una rave.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris