Capgròs
El Maresme custodia històries antigues, sovint poc conegudes, que formen part d’un patrimoni espiritual i artístic tan ric com sorprenent. Una d’aquestes joies pràcticament oblidades és la Mare de Déu de Goscons, una imatge bruna del segle XII que, tot i ser documentada amb rigor per historiadors i especialistes, avui és una talla perduda. A diferència de la popular Moreneta de Montserrat, aquesta Verge negra maresmenca s'ha esvaït en el temps i només podem acostar-nos-hi a través dels textos, la memòria popular i els fragments artístics que han arribat fins als nostres dies.
La imatge era venerada a la capella romànica de Santa Maria de Goscons, al terme d’Arenys de Munt, un petit oratori del segle XI que presidia la quadra del mateix nom. Tal com documenta l’historiador Josep M. Armengol i Villanueva en l'estudi Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada, la imatge era “una talla de fusta policromada que representava una marededeu bruna seient amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada”. L’obra, d’un marcat hieratisme i probablement datada a mitjan segle XII, s’inscrivia plenament en la tradició de les verges negres europees, símbol de devoció i misteri.
Malauradament, també segons Armengol, la talla “va desaparèixer al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques van cremar la quadra de Goscons i la capella”. La seva desaparició marca l’inici d’una llegenda que encara perdura: tothom sap què era i què representava, però ningú sap on és.
Una Verge trobada amb ecos medievals
Com moltes marededeus trobades de la tradició catalana, la història de Goscons incorpora elements llegendaris que reforcen el seu encant. Segons la narració popular, la imatge fou descoberta per un pastor en una cova del Pla de les Bruixes, al Montnegre, entre Vallgorguina i Arenys de Munt. Allà hauria estat amagada per evitar que caigués en mans sarraïnes, un relat que combina dramatització medieval i simbolisme religiós. La devoció era tan gran que el seu aplec se celebrava cada 8 de setembre, i el lloc es convertí en un intens centre de pelegrinatge, amb nombrosos exvots que aportaven recursos al casal dels Arquer Goscons.
Fragments del passat: el retaule gòtic
La capella també acollia un retaule de finals del segle XV, atribuït al mestre Pere de Benavarri, del qual avui només es conserven alguns fragments. Armengol recorda que aquestes peces “estan treballades en un estil típic de l’escola catalana de la segona meitat del segle XV”, caracteritzat per la individualització dels rostres, el naturalisme i la riquesa dels plecs. Són testimonis tangibles d’un temple que, malgrat la destrucció, manté viva la seva significació històrica.
La comparació amb altres talles contemporànies, com la Mare de Déu de Vall de Maria, reforça la idea que Goscons formava part d’un conjunt de verges negres del segle XII amb trets semblants. Però mentre algunes han arribat fins avui, la Mare de Déu de Goscons continua envoltada de silenci i d’incògnites. El Maresme, doncs, amaga una Moreneta pròpia: menys coneguda, físicament desapareguda però històricament ben documentada, i carregada d’un simbolisme que connecta la comarca amb les tradicions més profundes de la Catalunya medieval. Una imatge perduda que continua despertant fascinació i que reclama, potser, ser redescoberta.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris