Un autobús interurbà a la capital del Maresme
Un autobús interurbà a la capital del Maresme

Només 15 viatges en transport públic per cada 100 en vehicle privat al Maresme

Tot i l’augment d’usuaris a la comarca i a la demarcació de Barcelona, Rodalies continua sent poc fiable a l’R1 i els busos interurbans no cobreixen prou les necessitats

AMARGANT PATROCINI CABRERA
 

El vehicle privat va seguir imposant-se com l’opció principal per viatjar a la demarcació de Barcelona i també al Maresme, segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) 2024, promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i feta per l’Institut Metròpoli. L’estudi, presentat aquest dimarts, revela que tot i el creixement de l’ús del metro, bus o tren, la dependència del cotxe i la moto continua sent molt elevada a la comarca. Al Maresme, per cada 100 desplaçaments en vehicle privat només se’n fan 15 amb transport públic, una xifra lluny de comarques com el Barcelonès, on la ràtio és inversa.

Els responsables de l’EMEF atribueixen part del creixement del transport públic a la bonificació dels títols multiviatge, com la T-usual. Això ha permès assolir una mitjana diària de 3,6 milions de desplaçaments a la regió, un 8,6% més que el 2023 i un 9,1% més que el 2019.

Tot i aquest rècord, l’opció del cotxe o la moto també ha crescut lleugerament (+0,9%), amb una mitjana de 6,6 milions de moviments al dia i una quota del 33,5%. Aquesta quota és la segona més baixa de la dècada, però continua sent predominant fora del Barcelonès.

Embús a l'Avinguda del Maresme

Embús a l'Avinguda del Maresme de Mataró

Problemes al Maresme: la línia R1 i la manca de connexions

El Maresme és una de les comarques on la dependència del vehicle privat és més marcada. Al Vallès occidental, la proporció és 100 desplaçaments en vehicle privat per 23 en transport públic, mentre que al Baix Llobregat és de 100 a 20. Al Vallès Oriental, en tot cas, la situació és pitjor: tan sols 7 en transport públic per 100 en vehicle privat. 

Al Maresme, a l'igual que a bona part del territori, els problemes de fiabilitat de Rodalies són un dels factors que expliquen la desconfiança de molts usuaris cap al tren. Per compensar-ho, la línia d’autobusos interurbans entre Mataró i Barcelona ofereix una alta freqüència, però molts residents consideren que continua sent insuficient per competir amb la flexibilitat del cotxe.

A més, la manca de freqüències i la mala coordinació horària entre autobusos i trens fan que els desplaçaments entre municipis del Maresme siguin especialment complicats sense vehicle privat. Aquesta situació contribueix al fet que, com mostra l’EMEF, al Maresme només es facin 15 trajectes en transport públic per cada 100 en cotxe o moto, mentre que al Vallès Occidental la ràtio és de 23/100 i al Baix Llobregat de 20/100.

L'estació de Rodalies de Mataró. Foto: R. Gallofré

L'estació de Rodalies de Mataró, buida l'endemà de la gran apagada. Foto: R. Gallofré

Quatre punts clau

  1. Dependència del vehicle privat. Al Maresme, per cada 100 desplaçaments en cotxe o moto només se’n fan 15 en transport públic, una ràtio molt inferior a comarques com el Barcelonès, on la situació és inversa.
  2. Problemes amb Rodalies i la xarxa de busos. La poca fiabilitat de la línia R1 de Rodalies i la manca de coordinació entre busos i trens dificulten l’ús del transport públic, especialment per moure’s entre municipis de la comarca.
  3. Increment moderat del transport públic. Les bonificacions dels títols multiviatge han augmentat els usuaris de transport públic, però no han aconseguit revertir la supremacia del cotxe al Maresme
  4. Mobilitat activa i reptes pendents. Caminar, anar en bici o patinet baixa a la comarca respecte a Barcelona ciutat, i gairebé 7 de cada 10 enquestats denuncien incidències al servei ferroviari, un repte clau per reduir l’ús del vehicle privat.

La mobilitat a la demarcació de Barcelona

A la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que inclou capitals com Mataró, Terrassa i Sabadell, la quota del vehicle privat va ser del 31,5% el 2024, amb 5,6 milions de desplaçaments diaris. A la capital catalana, en canvi, només el 16,7% dels viatges van ser amb cotxe o moto.

La mobilitat activa (anar a peu, en bicicleta o amb patinet elèctric) va caure un 7,6% a tota la regió i es va situar en una quota del 48,3%. Tot i això, continua sent la primera opció a Barcelona ciutat (54,5%) i a l’Àrea Metropolitana (51,5%), mentre que a la RMB, amb municipis com Mataró, baixa fins al 49%. Pel que fa al transport públic, a la RMB la quota és del 19,6%, clarament inferior al 30% de Barcelona ciutat.

Incidències i reptes

Un altre element destacat de l’EMEF són les incidències. Un 68,3% dels enquestats van admetre haver-se trobat problemes en la xarxa ferroviària en algun moment. Aquest percentatge posa de manifest les dificultats per oferir un servei fiable fora del nucli urbà.

El director general de l’ATM, Manuel Valdés, ha defensat les millores introduïdes amb la T-mobilitat i espera que la migració cap a abonaments fomenti un ús encara més generalitzat del transport públic.

Comentaris (2)