Òrrius viu una situació excepcional i molt preocupant des de fa més d'un mes. Els aiguats del passat 4 d'octubre van provocar destrosses importants en aquest petit municipi del Maresme, però el problema més greu encara no s'ha resolt: el poble continua sense xarxa de clavegueram operativa i les aigües residuals van a parar directament a la riera, sense cap mena de tractament. "Estem en una situació de crisi ambiental al poble", adverteix l'alcalde, Xavier Masgrau, que reclama ajuda urgent de les administracions per afrontar una reparació que supera de llarg la capacitat econòmica municipal.
El temporal va causar estralls a Òrrius, el municipi menys poblat del Maresme, amb 820 habitants. Les carreteres d'accés des d'Argentona i la Roca del Vallès van quedar inutilitzades, fet que va deixar el poble aïllat, mentre que els subministraments d'aigua i electricitat també es van interrompre temporalment. La mobilització de la brigada municipal i els veïns va permetre restablir progressivament els serveis bàsics, però la destrucció del sistema de sanejament continua condicionant la vida quotidiana de tot el municipi.
La força de l'aigua va arrencar trams de la xarxa de clavegueram i del col·lector general. A més, les rieres van quedar cobertes de sediments, alguns potencialment contaminats per les aigües residuals. "Estem passant una situació caòtica, està tot trencat", lamenta Masgrau, que insisteix en la necessitat de retirar aquests materials per motius de salubritat.
Lavabos químics i restriccions per reduir la contaminació
Davant la impossibilitat de tractar les aigües residuals, l'Ajuntament d'Òrrius ha instal·lat més d'una vintena de lavabos químics repartits pel poble. La mesura pretén reduir l'ús dels vàters particulars i, en conseqüència, els abocaments a la riera. El cost d'aquest servei provisional se situa entre els 4.000 i els 5.000 euros mensuals, una despesa considerable per a un ajuntament de dimensions tan reduïdes.
Paral·lelament, el consistori ha demanat als veïns que limitin el consum d'aigua i evitin llençar papers i altres residus al vàter. També es recomana reduir les dutxes al mínim raonable. "La gent es dutxa tan poc com és viable, però hi ha uns mínims", reconeix l'alcalde.
L'arribada del fred ha ajudat a contenir les males olors i els processos de descomposició, mentre que la presència d'aigua freàtica contribueix a diluir parcialment els residus. Això, però, no resol el problema ambiental de fons: les aigües brutes continuen arribant al medi natural sense depurar.
Una factura de 2,4 milions per a un poble amb un pressupost d'un milió
La recuperació d'Òrrius té un cost molt elevat. L'Ajuntament ha quantificat en 2.417.000 euros els treballs necessaris per reparar els desperfectes dels aiguats, dels quals més de dos milions corresponen a la reconstrucció de la xarxa de sanejament. La Generalitat assumiria aproximadament la meitat d'aquesta despesa, uns 1,2 milions d'euros, però el consistori assegura que no pot fer front a la quantitat restant. "Nosaltres no tenim aquests diners perquè el nostre pressupost per a una població de 820 habitants és d'1.040.000 euros l'any", explica Masgrau.
Per aquest motiu, el govern municipal busca finançament addicional de la Diputació de Barcelona i del govern espanyol. Hi ha prevista una reunió amb la Diputació el 13 de novembre per explorar possibles solucions.
L'alcalde també critica les dificultats burocràtiques que comporta una emergència d'aquestes característiques. Segons denuncia, la declaració municipal d'emergència té una vigència de només 30 dies, mentre que les reparacions s'allargaran molt més. A això s'hi afegeixen els retards en les inspeccions de les asseguradores, que impedeixen executar determinades actuacions fins que els pèrits hagin certificat els danys.

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN

Crisi ambiental a Òrrius pels efectes dels aiguats. Foto: ACN
Tubs provisionals per tornar a portar les aigües residuals a la depuradora
Una de les prioritats de les pròximes setmanes és aconseguir que les aigües residuals d'Òrrius deixin de desembocar a la riera. El Consell Comarcal del Maresme treballa en la reparació del col·lector general, que podria tornar a estar operatiu en uns deu dies, segons les previsions municipals.
Mentrestant, l'Ajuntament estudia una solució provisional que permeti recuperar parcialment el sistema de sanejament abans de reconstruir definitivament tota la xarxa.
"Preveiem fer una actuació provisional amb tubs de goma per dirigir les aigües residuals que surtin de les cases, encara que sigui per sobre de la riera, als pous de registre de l'estació depuradora i, com a mínim, tractar les aigües i que no vagin al medi natural", explica Masgrau.
Abans, però, caldrà completar la retirada dels sediments acumulats a la riera, uns treballs que encara es podrien allargar entre dues i tres setmanes.
Els veïns d'Òrrius s'organitzen per superar l'emergència
La situació també ha obligat els habitants d'Òrrius a modificar els hàbits més quotidians. La solidaritat veïnal s'ha convertit en una peça essencial per afrontar les conseqüències dels aiguats, amb la col·laboració de particulars i professionals del poble en les tasques de recuperació.
"Hi ha molta solidaritat, mirem de fer-ho bé, sense llançar coses al vàter", explica en Ricard, un dels veïns. La Pilar assegura que a casa intenten minimitzar els residus que van a parar al clavegueram: "Els papers els posem en una paperera, i mirem que no baixi aigua bruta".
Ella mateixa és responsable de la gatera municipal, que va quedar completament destruïda per la força de l'aigua. Afortunadament, els 14 gats que hi havia van sobreviure. "No ha quedat res de la colònia, es va descalçar tot, semblava una platja en lloc d'una riera", recorda.
Els efectes de l'emergència també es noten als establiments del poble. Al bar César Díaz han hagut de tancar els lavabos al públic i derivar els clients cap als serveis químics de la plaça. Una mesura que no sempre és ben rebuda pels visitants, especialment ciclistes i treballadors que arriben de fora i desconeixen la situació.
Més d'un mes després dels aiguats, Òrrius continua lluitant per recuperar la normalitat. El municipi ha aconseguit superar l'aïllament inicial i restablir els subministraments, però encara té pendent el repte més complex i costós: reconstruir el clavegueram i posar fi a una crisi ambiental que afecta tot el poble i el seu entorn natural.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris