El poble més petit del Maresme trigarà mesos a recuperar-se del temporal: "Estem sense clavegueram"

Òrrius encara és lluny de recuperar la normalitat una setmana després dels aiguats que van afectar el Maresme i van deixar el municipi incomunicat per carretera a causa de diverses esllavissades. Els danys a les infraestructures són de gran magnitud i la reparació s’allargarà durant mesos, sobretot la del clavegueram, inutilitzat en una part important del poble. L’Ajuntament calcula que la reconstrucció costarà inicialment uns 3,3 milions d’euros i confia a rebre suport econòmic de la Generalitat per assumir-ne les obres.

“En una bona part del poble no tenim clavegueram”, explica l’alcalde, Xavier Masgrau (Junts), que adverteix que el servei no es recuperarà de pressa. Les rieres que creuen el terme municipal es va desbordar amb força durant l’episodi de pluges i es va endur camins, accessos i part de les infraestructures de sanejament. En alguns trams s’hi han acumulat més de tres metres de sediments, que han cobert les canonades que connecten els habitatges amb el col·lector.

“Això és una feina de mesos i de molts diners”, resumeix Masgrau, que assenyala que abans de reconstruir la xarxa caldrà retirar els sediments i localitzar les conduccions enterrades. El municipi no disposa de plànols detallats que permetin saber amb exactitud per on passen les canonades, cosa que complica les tasques prèvies.

Lavabos provisionals i una dotzena de fosses sèptiques

Mentrestant, el consistori busca solucions provisionals per garantir els serveis sanitaris. Per ara, preveu instal·lar lavabos químics i mòduls sanitaris en equipaments municipals, com l’escola i el poliesportiu, i construir una dotzena de fosses sèptiques provisionals. Abans de fer les fosses, però, caldrà retirar els sediments i identificar les canonades que baixen dels habitatges fins al col·lector. L’alcalde admet que és una intervenció complexa, tant per l’estat de les infraestructures com per la necessitat de coordinar les actuacions municipals amb les d’altres administracions.

El temporal també ha afectat altres equipaments. La piscina municipal ha quedat destrossada, i el centre cívic té importants problemes d’humitats i necessita reparacions. L’Ajuntament hi intervé per restablir les condicions bàsiques i garantir-ne el funcionament.

Un pressupost inicial de 3,3 milions d’euros

La primera estimació de l’Ajuntament supera àmpliament la capacitat econòmica del municipi. “Tenim un petit romanent a l’Ajuntament, però no per afrontar aquestes barbaritats”, afirma Masgrau, que confia que la Generalitat contribueixi a finançar les actuacions necessàries. Segons explica, en les converses amb representants del Govern s’ha traslladat al municipi la previsió de disposar de recursos per fer front a l’emergència.

La delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz, va visitar Òrrius el passat 9 d’octubre, acompanyada del gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Daniel Meroño. Durant la visita, l’alcalde els va reclamar la màxima cooperació i els recursos econòmics i tècnics necessaris per reparar les infraestructures i recuperar la normalitat.

Masgrau assenyala, però, que el problema no és únicament el cost, sinó també el temps que caldrà per executar les obres i decidir quines actuacions són prioritàries. Entre les primeres hi ha les que afecten els equipaments educatius (l'Escola Òrrius, un centre educatiu rural que funciona amb barracons) i les zones amb més concentració de persones.

L’Ajuntament documenta els desperfectes i les actuacions, amb pressupostos i fotografies, per justificar les despeses davant les administracions de les quals espera obtenir finançament.

Camins i carreteres, també greument afectats

Els danys no es limiten al sanejament. Òrrius és un municipi petit amb un terme municipal extens, té nombroses masies disseminades i molts dels accessos són pistes sense asfaltar que la força de l’aigua ha malmès. El consistori repara aquests camins i estabilitza diversos trams on s’han obert esvorancs que poden comprometre la seguretat de les vies.

“Hi ha esvorancs molt importants que posen en perill la carretera que va a l’escola i altres vials”, alerta Masgrau. Els treballs per retirar terres i recuperar els accessos ja han començat, mentre es valora l’abast dels danys i les actuacions definitives. De fet les excavadores i camions són visibles arreu del poble aquests dies.

Durant les pluges, les esllavissades van obligar a tallar parcialment els dos principals accessos al municipi: la BP-5106, en direcció a Argentona, i la BV-5106, en direcció a la Roca del Vallès. L’Ajuntament va demanar als veïns que evitessin entrar o sortir del poble amb vehicle i que no utilitzessin camins forestals com a vies alternatives.

A la part baixa del municipi, la riera també es va endur un pont i un tram de carretera. Per recuperar la connexió, s’ha habilitat una variant amb un semàfor que regula l’entrada i la sortida de vehicles. L’alcalde considera que la resposta immediata ha resolt les necessitats més urgents, tot i que reconeix les molèsties que comporta la situació.

Un canvi en el disseny de les infraestructures

Part de la xarxa de sanejament s’haurà de reconstruir amb un altre plantejament. Masgrau assegura que el municipi no tornarà a situar les infraestructures en els mateixos punts vulnerables de la riera i aposta per solucions d’enginyeria que redueixin el risc davant futures avingudes d’aigua (partint de la base que aquesta mena de temporals violents, a causa del canvi climàtic, cada cop seran més habituals)

L’alcalde recorda que, quan va assumir el càrrec, ja va impulsar un pla director del clavegueram perquè hi havia zones on la xarxa estava mal dimensionada i no tenia prou capacitat. Aquest document ha de servir ara per orientar la reconstrucció i evitar que les obres es facin sense una planificació global.

“El que no podem fer és trencar-ho tot per després haver-ho de fer de nou”, defensa. A més de dimensionar bé la xarxa, considera fonamental situar-ne els elements en punts protegits de possibles riuades.

Malgrat els desperfectes, el municipi no ha registrat danys personals. Masgrau ho atribueix, en part, al comportament dels veïns en les hores més crítiques, quan se'ls va demanar que es quedessin a casa davant el perill de les riuades i la impossibilitat de circular amb seguretat.