Capgròs
- L'operació, acordada inicialment el 1821 i consolidada el 1840, explica per què avui Argentona és un municipi sense costa i per què Mataró s'estén cap a ponent fins a la riera d'Argentona.
Per entendre l'intercanvi cal imaginar un Maresme molt diferent de l'actual. A començaments del segle XIX, el terme d'Argentona arribava fins al Mediterrani, ocupant bona part de les terres que avui corresponen al Pla d'en Boet i al Rengle. La frontera passava per indrets avui plenament mataronins, com l'entorn dels actuals jutjats, el turó del Molí de Vent i Cerdanyola. En canvi, Sant Jaume de Traià, molt més proper al nucli d'Argentona, pertanyia administrativament a Mataró. Aquesta distribució resultava cada vegada menys pràctica. Les terres agrícoles situades a tocar de Mataró depenien d'Argentona, mentre que Traià estava separat del nucli urbà del municipi al qual pertanyia.
Per què es van intercanviar els territoris?
L'historiador argentoní Enric Subiñà i Coll va estudiar aquest episodi en un article publicat el 2017 a la revista Cap de Creus, del Centre d'Estudis Argentonins. Segons explica, hi van confluir dos factors: la proximitat geogràfica i els canvis en la propietat de les terres. Durant els segles XVII i XVIII, diversos propietaris mataronins havien adquirit explotacions agrícoles al veïnat de la Torre, dins d'Argentona. Aquells camps havien evolucionat de la vinya i el cereal cap a una agricultura de regadiu, amb horts, tarongers i llimoners. Eren terres productives, especialment valuoses per a l'economia de l'època.
Mataró va impulsar la permuta per incorporar una zona d'expansió natural i d'interès agrícola. A canvi, cedia un territori muntanyós, menys rendible econòmicament, però molt més proper a Argentona.
L'intercanvi també amaga una altra curiositat històrica. L'antiga capella de Sant Jaume de Traià havia estat dedicada originàriament a Sant Cugat. Així ho documenta l'obra Catalunya Romànica, que recull una referència de l'any 996 en què apareix amb el nom llatí d'ecclesiam Sancti Cucuphati. El moment exacte del canvi d'advocació no està documentat, però es tracta d'un fenomen que també es va produir en altres capelles catalanes. L'edifici va acabar enrunant-se el 1881 i les seves restes van ser excavades l'any 1954 per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas, que hi va descobrir sitges i tombes antropomorfes.
Un acord del 1821 que va culminar el 1840
La permuta es va pactar durant el Trienni Liberal, però els canvis polítics van impedir aplicar-la definitivament. No va ser fins al 1840 que es van consolidar els nous límits municipals, després de revisar les fites que separaven els dos termes. Les conseqüències van ser especialment favorables per a Mataró. La ciutat va guanyar unes terres que acabarien convertint-se en importants zones de creixement residencial, comercial i industrial, mentre que Argentona va perdre l'accés al mar. L'episodi també ha estat estudiat per M. Assumpció Zapata Buxens, autora d'un treball sobre el veïnat de la Torre i el Pla d'en Boet abans de la permuta.
Avui, el Pla d'en Boet és un sector plenament integrat a Mataró, mentre que Sant Jaume de Traià conserva el seu caràcter rural dins d'Argentona. Dos paisatges molt diferents que recorden que el mapa del Maresme no sempre ha estat com el coneixem.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris