Capgròs
Durant la Guerra Civil espanyola, la rereguarda catalana va deixar de ser un espai segur. Els bombardeigs aeris sobre Barcelona, especialment els devastadors atacs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 —amb gairebé un miler de víctimes—, van marcar un punt d’inflexió. Davant l’amenaça constant, moltes ambaixades i consolats estrangers van prendre una decisió insòlita però estratègica: abandonar la capital catalana i buscar refugi en poblacions més petites i discretes. El Maresme, i especialment Caldes d’Estrac, es va convertir així, gairebé d’un dia per l’altre, en una inesperada capital diplomàtica europea.
Aquest trasllat no va ser casual. Municipis com Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres o Sant Vicenç de Montalt reunien diversos avantatges: no eren objectius militars, disposaven de torres i xalets d’estiueig ideals per allotjar delegacions diplomàtiques i comptaven amb bones comunicacions terrestres i marítimes que facilitaven una possible evacuació. En molts casos, els propietaris de les finques convivien amb els diplomàtics, fet que garantia la inviolabilitat dels edificis i els protegia de saquejos o bombardeigs.
A Caldes d’Estrac, aquest episodi històric ha deixat un llegat patrimonial fascinant. Un itinerari pel municipi permet descobrir on es van instal·lar les principals delegacions estrangeres. Al carrer Major, Can Bastos, edifici neoclàssic de 1880, va acollir la residència del cònsol francès, mentre que bona part del personal diplomàtic de França també s’establia al poble, tot i que l’ambaixador residia a Llavaneres. França, de fet, va tenir un paper clau: el Consolat francès també es va ubicar a Can Marcelino Coll, al turó de Caldes, des d’on es van organitzar repatriacions de ciutadans francesos i refugiats republicans a partir de l’estiu de 1938. Altres països van seguir el mateix camí. Costa Rica va instal·lar la seva ambaixada a Can Boada, una casa del segle XVIII amb una llarga història patrimonial. El Regne Unit va ser un dels primers a arribar: primer amb el consolat a les Torres Garriga i Mercè —dues elegants cases bessones davant del mar— i després amb l’ambaixada a Can Soler, un conjunt noucentista espectacular situat sobre un penya-segat amb vistes al Mediterrani.
La diversitat diplomàtica era sorprenent. Els Països Baixos van establir-se a la singular Casa de Fusta, antic pavelló suís de l’Exposició Internacional de 1929, mentre que Bulgària va fixar la seva ambaixada a Can Puig Marcet. L’Argentina, amb un paper diplomàtic especialment rellevant perquè representava també interessos d’altres països, es va instal·lar a Can Miracle. Fins i tot Suïssa i Dinamarca hi van tenir representació, amb la Torre Seldwyla i l’actual Hotel Caldescans com a seus respectives.
Avui, aquest conjunt d’edificis explica una història poc coneguda però extraordinària: quan un petit poble del Maresme va esdevenir refugi diplomàtic internacional. Caldes d’Estrac, per uns mesos, no només va protegir ambaixades; va contribuir a salvar vides i a mantenir oberts els canals diplomàtics d’una Europa sacsejada per la guerra.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris