El rastre dels indians al Maresme: torres, jardins i somnis vinguts d’Amèrica

La història del Maresme és també la història dels seus indians. Marxa, aventura, fortuna i retorn. Un viatge d’anada i tornada cap a Amèrica que, entre els segles XVIII i XIX, van emprendre centenars de maresmencs amb l’esperança de fer diners i tornar a casa convertits en prohoms. Alguns ho van aconseguir. I el rastre d’aquella prosperitat —no exempta de contradiccions històriques— és avui un dels patrimonis més singulars de la comarca: torres senyorials, jardins exuberants, palaus i mausoleus que encara expliquen un somni d’ultramar.

Qui eren els indians i per què van deixar empremta al Maresme

Els indians, també coneguts com “americanos”, eren homes (i en menor mesura dones) que emigraven a Cuba, Puerto Rico, Mèxic, Veneçuela o l’Argentina buscant ascens social. Provenien sovint de famílies humils de municipis costaners com Mataró, Arenys, Vilassar, Canet o Sant Pol. Allà, a l’altra banda de l’Atlàntic, treballaven en el comerç marítim, en plantacions de canya de sucre o en negocis d’importació i exportació.

Quan retornaven —els que ho feien— invertien els guanys en habitatges sumptuosos, obres filantròpiques i construccions que projectaven la seva nova posició social. Moltes d’aquestes cases indies destacaven pels jardins romàntics, les façanes acolorides, les galeries obertes i una decoració que mesclava ecletisme i modernisme.

Miquel Biada, l’indiano que va fer arribar el primer tren de la península

Si hi ha una figura que simbolitza l’empremta dels indians al Maresme és Miquel Biada i Buñol. Nascut a Mataró el 1789, va fer fortuna a Cuba i va tornar amb una idea tan revolucionària com arriscada: construir un ferrocarril entre Barcelona i Mataró.

Contra l’escepticisme de molts contemporanis, Biada va perseverar fins aconseguir que el 28 d’octubre de 1848 s’inaugurés el primer tren de la península Ibèrica. Aquell projecte no només va transformar la mobilitat, sinó també l’economia del Maresme, que de sobte quedava connectada industrialment amb Barcelona. En ple segle XIX, un indià mataroní posava al país en el mapa ferroviari.

Arenys de Mar: Xifré, panteons i carrers plens d’història

Arenys de Mar és una de les principals parades de la Xarxa dels Municipis Indians, ja que el llegat indià és especialment visible. El gran mecenes local fou Josep Xifré i Casas, enriquit a Cuba, que va promoure l’imponent Edifici Xifré, construït entre 1844 i 1848 com a hospital de pobres. El conjunt, d’estètica neoclàssica, inclou el Panteó Xifré, un dels mausoleus més singulars de Catalunya.

Altres edificis destacables són l’Asil Torrent, promogut per Antoni Torrent, i el palau El Paraíso, propietat de Salvador Castelló, amb jardins inspirats en l’arquitectura colonial. Passejant pel Passeig Xifré, la Plaça Lloveras, el Carrer de l’Església i la Riera, es poden veure diverses cases indianes de caire modernista i historicista, com Can Còrdova, que formen part de la ruta oficial dels indians.

Al Cementiri de Sinera hi ha panteons i escultures d’altíssim nivell, incloent obres de Josep Llimona com el de la família Massaguer, que recorden la influència econòmica i social dels americans retornats.

Vilassar de Mar: Can Bassa i rutes modernistes

Vilassar de Mar és un altre municipi amb una forta presència d’indianos. Destaca Can Bassa, una significativa obra modernista de principis del segle XX que reflecteix l'opulència burgesa, amb arcs i balustrades. La vila conserva altres cases singulars, entre elles diversos edificis al carrer Sant Pau, al seu front marítim. També destaquen l'Escola Nàutica, l'actual Taberna Espinaler, Can Bisa o el Museu de la Marina. 

També el cementiri municipal amaga tombes i panteons d’indianos, amb portes i detalls modernistes. Aquest conjunt d’edificis i d'elements patrimonials forma part de la ruta històrica i turística dels indianos de Vilassar, que inclou elements modernistes i neoclàssics.

El Masnou: mansions i comerç transatlàntic

Al Masnou, el llegat indià es manifesta en mansions i cases senyorials com Can Millet, reformada al segle XX amb claraboies ceràmiques i motius exòtics, i la Casa Sensat-Pagès, d’estil neoàrab, amb influències culturals americanes i mediterrànies. El Masnou va ser, al segle XIX, un dels principals centres naviliers i comercials del Maresme, i els indians hi van deixar un important llegat arquitectònic al llarg dels carrers centrals i del Masnou Vell.

Canet de Mar: vil·les i panteons

A Canet de Mar, les vil·les indianes com Vila Amèlia, Casa Joan Busquets, Casa Alsina Roig i La Moderna mostren la riquesa acumulada pels americans retornats. El Casino Canetenc, per la seva banda, exercia com a punt de trobada dels antics colons. El cementiri del municipi conserva diversos panteons modernistes i historicistes vinculats a indians com les famílies Domènech i Montaner, Busquets, Casals i Roura. També es poden visitar espais com Vila Flora i el Pla de les Set Fonts, exemples de tardor modernista obra d’Eduard Ferrés i Puig.

Sant Pol de Mar: arquitectura mestissa i rutes guiades

A Sant Pol de Mar, destaca Can Roca Ravell, amb elements arabitzants i medievals que reflecteixen un gust eclecticista. L'edifici més vistós és la Casa Planiol, de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Datada de l'any 1910, compta amb una façana molt ornamentada i plena de color. Mas Morell va ser pròpiament un indiano, que va residir a l'Havana juntament amb Ramon Planiol, promotor de l'habitatge. A la casa hi destaca precisament l'ornamentació amb els escuts de Sant Pol i la bandera de Cuba.

Un llegat que dialoga amb el present

Les cases, torres i jardins dels indians del Maresme no són només edificis bonics. Són una memòria viva d’una època de grans canvis i contradiccions: d’una banda, l’empenta comercial i la modernització del territori —simbolitzada pel tren de Biada—; de l’altra, una riquesa vinculada sovint a sistemes colonials, on l'esclavatge també hi jugava un paper crucial.  

Recórrer les rutes dels indians avui —a Arenys, Vilassar, Sant Pol, Canet o el Masnou— és submergir-se en un passat ple d’ambició, arquitectura i jardins, un llegat únic que encara defineix el paisatge cultural del Maresme.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta