Recuperar el tramvia Mataró-Argentona per transformar la mobilitat del Maresme

El tramvia Mataró-Argentona, emblema de la història del transport maresmenc i català, hauria de renéixer per transformar la mobilitat de la comarca. Aquesta és la proposta que fa un grup d'experts en mobilitat sostenible, que l'Ajuntament té des de fa dos anys sobre la taula, i que ara és de nou d'actualitat arran de la publicació de nous estudis sobre l'impuls del tramvia a ciutats de l'Estat. 

La història del tramvia Mataró-Argentona

El 27 de maig de 1928, la ciutat de Mataró va inaugurar amb gran entusiasme la línia de tramvia que la connectava amb Argentona. Gestionada per la companyia TRANMASA, aquesta línia de 5,8 km va unir dues realitats ben diferents: les obreres tèxtils de Mataró i els estiuejants de la burgesia barcelonina a Argentona. El servei va substituir les tartanes que fins aleshores feien el trajecte, facilitant la mobilitat entre ambdues poblacions. Tanmateix, el 9 d’octubre de 1965, una riuada va destruir el pont del tramvia i va inundar la subcentral elèctrica, causant danys irreparables que van portar a la seva desaparició definitiva. Avui dia, només resten testimonis d’aquell servei, com el cotxe número 2, restaurat i exposat a la plaça Granollers de Mataró. Avui és Bé Cultural d'interès Nacional.

La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura veu factible recuperar el tramvia

60 anys més tard de la seva desaparició, i amb el renaixement del tramvia com a forma de mobilitat sostenible a moltes ciutats de l’Estat i d’arreu del món, val la pena preguntar-se si seria bona idea recuperar el servei entre Mataró i Argentona. Experts en mobilitat sostenible consideren que sí. Com a mínim així ho entén la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (MSS), en el marc de la seva proposta ambiciosa per millorar la mobilitat de Mataró i del conjunt del Maresme. El projecte estrella és la implantació d’un tramvia que connecti Argentona i Mataró, una infraestructura de 10,6 km de longitud que faria un bucle per les rondes del centre de la capital maresmenca i serviria un territori de 100.000 habitants.

La seva proposta no és pas nova, de fet ja la van fer pública fa dos anys, però val la pena aturar-s’hi de nou ja que la Fundació ha presentat aquest mes d’abril un estudi que analitza les possibilitats d’implementació de noves xarxes de tramvia a diverses ciutats de l’Estat amb potencial per acollir-les. Lleida, Vigo, Castelló, Córdoba, Las Palmas de Gran Canaria, i altres, entre les quals no hi figura Mataró perquè escapa als paràmetres establerts de capitalitat de provincia o tenir més de 150.000 habitants. Però ja fa un parell d’anys que la Fundació va establir que la capital del Maresme era una gran candidata per tenir tramvia.

Què aportaria el tramvia a Mataró i al Maresme?

El tramvia és el complement idoni per a la xarxa ferroviària

El projecte de tramvia a Mataró s’inscriu en un context de transformació dels sistemes de transport públic a nivell europeu, on la sostenibilitat i l’eficiència són prioritats. Seguint el model suís-alemany, el tramvia es planteja com una complementarietat del servei ferroviari, no com a substitut. Això vol dir que el tren seguiria sent el mitjà de transport principal per a trajectes més llargs (com el desplaçament a Barcelona), mentre que el tramvia s’encarregaria de la mobilitat local, connectant els diferents barris de la ciutat i el seu entorn.

La proposta per al Maresme també inclou una nova xarxa de busos d’alimentació a les estacions de tren, millorant així la connectivitat entre el tramvia, el tren i altres mitjans de transport públic. D'altra banda, es preveu una inversió addicional en l'ampliació i millora de l'espai urbà, incloent la creació de corredors verds i carrils bici, per fomentar l'ús de mitjans de transport no contaminants i reduir el trànsit de vehicles.

Característiques del projecte de tramvia

• Longitud: 10,6 km
   
• Territori servit: 140.000 habitants (Mataró, Argentona i àrees limítrofes)
   
• Recorregut: paral·lel a la Riera d'Argentona, circuit de rondes per Mataró
   
• Cost previst: uns 100 milions d’euros
   
• Viatgers estimats: de 2 a 4 milions anuals

Un tramvia per evitar una inversió faraònica

En el cas de la capital del Maresme, la proposta neix també com a alternativa a l’actual projecte d’orbital ferroviària entre Granollers i Mataró, que la Fundació qualifica de “poc interessant” i “enormement cara”, i que a la pràctica ha estat descartada per la Generalitat per la seva inversió desmesurada (malgrat que periòdicament es "rescata"). 

Els autors de l'estudi consideren que el Tren Orbital és un projecte desmesurat

Segons la Fundació per a la Mobilitat Sostenible, el tramvia seria una opció més rendible i eficient que el tren orbital Granollers-Mataró, que es considera una obra enormement cara sense una gran justificació en termes de mobilitat. La proposta del tren orbital requereix una inversió de 1.000 milions d'euros per oferir servei a dos pobles relativament petits, Argentona i la Roca del Vallès, amb poblacions de 12.000 i 10.000 habitants respectivament. A més, aquests municipis estan a poca distància de Mataró i ja tenen bones connexions amb altres punts com Granollers. Per un cost molt menor, es podria establir una connexió de tramvia que millorarà la mobilitat dins de Mataró i connectarà directament Argentona amb la ciutat, millorant substancialment la captació de viatgers dins de la ciutat.

El tramvia, una solució "més propera a les necessitats locals"

Els defensors del projecte assenyalen que el tramvia ofereix una solució més flexible i propera per a les necessitats de la població local. El projecte de tramvia Mataró-Argentona que presenta la Fundació té una longitud de 10,6 km i realitza un bucle a Mataró per les rondes del centre. De camí a Argentona, segueix el trajecte que feia el recorregut original, paral·lel a la Riera d'Argentona. Aquest tramvia connectaria diversos territoris amb una població de més de 140.000 habitants, i permetria una millor integració del sistema de transport públic a la zona. El seu potencial seria d'uns 2 milions de viatgers a l'any, una xifra que podria créixer fins als 4 milions en el futur.

La construcció d'aquest sistema tramviari es calcula en uns 100 milions d’euros, a més de les obres d’urbanització necessàries per integrar el tramvia a l’entorn urbà. Així, des de la Fundació apunten que el projecte es presenta com una solució viable i sostenible per a la mobilitat de la regió, amb la capacitat d'evolucionar i adaptar-se a les necessitats d'un territori en constant creixement. Aquest tramvia es complementaria amb una xarxa de busos d’alimentació a les estacions de tren i amb un eix de mobilitat sostenible al llarg de l’antiga C-31, convertida en un corredor de 8 km amb carril ferroviari, carril bici i jardins lineals.