Les rieres del Maresme es troben entre els sistemes naturals més vulnerables davant del canvi climàtic i representen un risc creixent per al territori. Segons un estudi impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, en cas d’episodis d’avingudes torrencials hi hauria 104.937 persones exposades i unes pèrdues econòmiques estimades en 3.414 milions d’euros.
Segons recull l'Agència Catalana de Notícies (ACN), l’informe analitza un total de 65 rieres i conclou que la combinació de factors com la forta urbanització, la impermeabilització del sòl i una orografia abrupta incrementen notablement el risc d’inundacions. Davant d’aquest escenari, l’ens comarcal ha definit un Pla Director amb horitzó 2050 per planificar les actuacions necessàries i reforçar la seguretat.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez, adverteix que la situació actual converteix les rieres en una autèntica “bomba de rellotgeria”, especialment en un context de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems.
Pressió urbanística i manca de manteniment
El document posa el focus en l’estat actual de les conques i identifica els principals punts febles. Les rieres sumen 254 quilòmetres, dels quals gairebé la meitat (121,9 km) discorren per zones urbanes, fet que accentua el risc.
Entre les causes, destaca la pressió urbanística, però també un problema estructural de base, agreujat per anys de manca de manteniment i pels efectes del canvi climàtic. A això s’hi afegeixen elements que dificulten el drenatge, com l’acumulació de sediments o la presència de vegetació invasora, que redueixen la capacitat de desguàs en situacions extremes.
L’estudi també identifica 380 infraestructures —com ponts o passos soterrats— que travessen les rieres i que poden actuar com a punts crítics. En total, s’han detectat 285 zones amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI).
Riera de Cabrils
Un pla amb inversions milionàries
Per reduir aquest risc, el Pla Director proposa una combinació d’actuacions estructurals i ambientals. D’una banda, intervencions en infraestructures per augmentar la capacitat hidràulica; de l’altra, accions de renaturalització i millora de les lleres.
La dimensió econòmica del projecte és molt elevada. Només les 10 rieres considerades prioritàries requeririen una inversió aproximada de 700 milions d’euros, amb actuacions repartides entre trams urbans —competència municipal— i no urbans, sota responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El document es planteja com una eina de coordinació entre administracions per abordar de manera conjunta la gestió del risc.
La Riera de Sant Simó de Mataró baixant plena després d'una llevantada. Foto: R.Gallofré
Les rieres més prioritàries
Entre les rieres on es considera més urgent actuar hi ha les d’Arenys, Rec Viver, en Cintet, Cabrils, Premià, Palafolls, Argentona, Sant Domènec, Santa Susanna i Calella.
Segons defensa Gómez, aquesta priorització respon a criteris tècnics homogenis i ha de servir per facilitar la presa de decisions amb seguretat jurídica i objectivitat, evitant disputes entre municipis.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta