La riera de Calella, plena de vegetació. Foto: ACN
La riera de Calella, plena de vegetació. Foto: ACN

Les 10 rieres del Maresme amb més riscos, una a una

Un estudi del Consell Comarcal identifica quines són les rieres que necessiten actuacions immediates per pal·liar el risc greu d'inundacions, que afecta una població potencial de més de 100.000 persones

patrocini FinquesGuillem Desembre 25 (3)
 

Les rieres del Maresme tornen a situar-se al centre del debat territorial. El Pla Director impulsat pel Consell Comarcal, amb horitzó 2050, identifica deu conques on cal actuar de manera immediata per reduir un risc d’inundacions que els experts consideren creixent i potencialment molt greu.

Aquest full de ruta parteix d’un diagnòstic preocupant: segons l’estudi, més de 104.000 persones podrien veure’s afectades en episodis d’avingudes torrencials, amb un impacte econòmic estimat de 3.414 milions d’euros. L’anàlisi de 65 rieres conclou que la combinació de factors com la forta urbanització, la impermeabilització del sòl i una orografia abrupta incrementen notablement el risc. A més, la manca de manteniment, l’acumulació de sediments i la presència de vegetació invasora dificulten el drenatge.

En aquest context, el Consell Comarcal ha definit un Pla Director que prioritza deu rieres on cal actuar amb urgència, amb una inversió global que s’acosta als 700 milions d’euros. Aquestes són les rieres més prioritàries

 

Riera d’Argentona

La riera d’Argentona és la més llarga del Maresme. En els seus 21,16 quilòmetres travessa els municipis de Dosrius, Argentona, Mataró i Cabrera de Mar, on desemboca al mar. En un 49% del seu recorregut transcorre per zones urbanes.

Segons la diagnosi dels experts, el seu estat de conservació és dolent i hi ha fins i tot zones amb abocaments incontrolats de residus. Pel que fa al risc d’inundació, es preveuen afectacions socioeconòmiques altes, especialment en zones agrícoles.

Pont de la R1 sobre la Riera d'Argentona, entre Mataró i Cabrera. Foto: R. G.

Pont de la R1 sobre la Riera d'Argentona, entre Mataró i Cabrera. Foto: R. G.

La previsió és que aquest risc pugui augmentar, ja que hi ha moltes zones urbanitzables en la seva àrea d’influència que es podrien desenvolupar en els pròxims anys. El Pla Director proposa actuacions per valor de més de 194 milions d’euros.

Riera de Santa Susanna

Una altra de les grans rieres és la de Santa Susanna, amb prop de 15 quilòmetres, dels quals un 15% passen per trama urbana.

En aquest cas, el seu estat de conservació és relativament bo, però això no l’allunya dels riscos derivats de possibles inundacions, que tindrien un impacte alt. El Pla Director planteja intervencions per valor de 72 milions d’euros.

Riera d’Arenys

La riera d’Arenys és una de les més conegudes del Maresme, tant pels episodis d’inundacions del passat com per la polèmica al voltant de la seva canalització al tram d’Arenys de Munt. Amb prop de vuit quilòmetres, aquesta riera discorre en un 97% per zona urbana.

La riera d'Arenys de Munt, al Maresme, després d'una llevantada. Fotos: ACN

La riera d'Arenys de Munt, al Maresme, després d'una llevantada. Fotos: ACN

En cas d’inundació, es preveuen afectacions molt altes, especialment en zones residencials. A més, la previsió és que aquest risc augmenti amb el temps per la presència d’àrees urbanitzables pendents de desenvolupar. Les actuacions previstes sumen uns 19 milions d’euros.

Riera d’en Cintet i riera de Cabrils

La riera d’en Cintet és una de les moltes rieres que travessen Vilassar de Mar i que s’inicia a Cabrils. Té uns 4,5 quilòmetres i es troba ben conservada, tot i que el 91% del seu traçat és urbà.

A tocar hi ha la riera de Cabrils, amb 5,7 quilòmetres, en aquest cas mal conservada i amb un 66% de trams urbans. Per a totes dues, els experts preveuen afectacions altes en zones residencials en cas d’inundació.

La riera de Cabrils

La riera de Cabrils

Pel que fa a les inversions, el Pla Director hi destina 38,5 milions d’euros a la riera d’en Cintet i uns 32 milions d’euros a la de Cabrils, amb especial atenció a les obres de pas.

Riera de Premià

També a la zona central del Maresme hi ha la riera de Premià. En els seus quatre quilòmetres, travessa Premià de Dalt i Premià de Mar i en un 68% del recorregut passa per zones urbanes.

Els experts apunten a un mal estat de conservació i a un risc d’inundació alt, sobretot en zones residencials pròximes a la desembocadura. El Pla Director preveu actuacions per valor de 110 milions d’euros.

Rec Viver i riera de Palafolls

A l’extrem nord de la comarca, el Rec Viver i la riera de Palafolls travessen Malgrat de Mar i Palafolls. Tenen entre cinc i sis quilòmetres de longitud i només al voltant del 30% del seu traçat és urbà.

L’informe dels experts apunta a un mal estat de conservació en tots dos casos. També en tots dos, el risc és molt alt en cas d’inundació: al Rec Viver afectaria sobretot zones agrícoles, mentre que a la riera de Palafolls impactaria en zones residencials.

Les inversions necessàries sumen prop de 25 milions d’euros al Rec Viver i 233 milions d’euros a la riera de Palafolls.

Una senyal alerta de possibles riuades al Maresme

Una senyal alerta de possibles riuades al Maresme

Riera de Sant Domènec

Amb poc més de quatre quilòmetres, la riera de Sant Domènec de Canet de Mar discorre en un 59% per zona urbana i presenta un mal estat de conservació.

El risc potencial en cas d’inundació afectaria principalment zones residencials. El Pla Director preveu actuacions per valor de 18 milions d’euros.

Riera de Calella

La riera de Calella, de 4,6 quilòmetres, té un 36% de trams urbans. El seu estat de conservació és dolent i s’hi han detectat zones amb abocaments incontrolats.

En el seu tram final travessa la zona turística i el front marítim abans de desembocar al mar, fet que fa que les afectacions en cas d’una gran inundació siguin molt altes, especialment en aquestes zones. Els costos per posar-la al dia es calculen en uns 16 milions d’euros.

 

Fora del ‘top 10’

L’anàlisi també deixa fora del llistat algunes rieres considerades rellevants pel territori, com la de Sant Simó (Mataró), la de Caldetes o la del Bareu (Arenys de Mar). En aquests casos, la seva menor longitud en zona urbana i el fort pendent redueixen la seva “taca d’inundabilitat” i, per tant, les possibles afeccions.

El document es planteja com una eina de coordinació entre administracions per abordar de manera conjunta la gestió del risc. Les actuacions combinen intervencions estructurals —per augmentar la capacitat hidràulica— amb accions ambientals de renaturalització.

L’objectiu és clar: reduir un risc que ja és estructural al Maresme i que, en un context de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems, pot tenir conseqüències cada cop més greus si no s’actua amb urgència.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta
Comenta
Tornar a la notícia Les 10 rieres del Maresme amb més riscos, una a una

Comentaris