Capgròs
El nostre territori pateix cada vegada més els efectes del canvi climàtic: temperatures més elevades, onades de calor i episodis de pluges molt intenses concentrats en períodes de temps curts. Aquesta situació ens obliga a repensar com dissenyem els espais urbans i com gestionem l'aigua de pluja.
Quan es produeixen aiguats, les rieres baixen plenes, els carrers s'inunden i les xarxes de clavegueram poden quedar saturades. Però, i si en lloc de conduir tota l'aigua de pluja cap a les clavegueres i les rieres aconseguíssim retenir-la i infiltrar-la al mateix lloc on cau? Aquesta és la filosofia dels SUDS (sistemes urbans de drenatge sostenible).
Què són els SUDS?
Són sistemes que permeten gestionar l'aigua de pluja de manera natural, retenint-la temporalment, infiltrant-la al subsòl o emmagatzemant-la per aprofitar-la posteriorment. L'objectiu és imitar el comportament de la natura: quan plou en un bosc o un prat, una part de l'aigua s'infiltra al terreny, una altra és absorbida per la vegetació i una altra s'emmagatzema temporalment. En canvi, a les zones urbanitzades, amb moltes teulades, paviments i asfalt, l'aigua circula ràpidament cap als embornals i les rieres.
Un SUDS a casa
Els SUDS no són exclusius de les grans obres públiques. Qualsevol habitatge amb jardí pot incorporar-ne un. Imaginem una casa on l'aigua de la teulada, conduïda pels baixants, i la que cau sobre el pati es recull mitjançant unes canonades i es dirigeix cap a una rasa drenant o un dipòsit soterrat amb graves o mòduls d'infiltració.
Aquest sistema permet emmagatzemar temporalment l'aigua i infiltrar-la progressivament al terreny, evitant que vagi directament al clavegueram i, finalment, a la riera. També es pot instal·lar un dipòsit per aprofitar-la per regar el jardí.
El cost orientatiu d'una instal·lació domèstica senzilla pot situar-se entre els 1.000 i els 3.000 euros, incloent-hi l'excavació, els materials i la instal·lació. Abans de projectar-la, però, és important que un tècnic comprovi la permeabilitat del terreny, la profunditat del nivell freàtic, la proximitat als fonaments de l'habitatge i les possibles afeccions al subsòl. No tots els terrenys permeten infiltrar-hi aigua amb garanties.
També a fàbriques, supermercats i espais públics
El potencial dels SUDS va molt més enllà dels habitatges particulars. Es poden instal·lar als patis de fàbriques, als aparcaments de supermercats, a les instal·lacions esportives i als parcs públics. Paviments permeables, jardins de pluja, rases drenants i dipòsits soterrats són algunes de les solucions possibles.
Així, cada espai urbanitzat pot contribuir a retenir una part de l'aigua que genera, en lloc d'abocar-la tota simultàniament a la xarxa de drenatge.
Menys pressió sobre les clavegueres i les rieres
Un dels problemes de molts municipis és que, malgrat que la normativa estableix la separació entre les xarxes d'aigües pluvials i residuals, encara hi ha zones on les dues xarxes estan unificades. Quan plou intensament, una gran quantitat d'aigua entra al clavegueram i pot provocar-ne la saturació, desbordaments i abocaments d'aigües residuals.
Si aconseguim que una part important de l'aigua s'infiltri al mateix lloc on cau, reduirem la pressió sobre les clavegueres. I si evitem que aquesta aigua arribi de cop a les rieres, també reduirem els cabals punta i, per tant, el risc d'inundacions.
Els SUDS no poden evitar per si sols les inundacions provocades per episodis extraordinaris, però són una eina molt valuosa per reduir l'escorrentia i complementar les infraestructures hidràuliques tradicionals.
Un territori més sostenible, resilient i preparat per al futur
Els beneficis no són només hidràulics. Els SUDS que incorporen vegetació, jardins de pluja i espais verds també ajuden a reduir l'efecte d'illa de calor, refrescar els carrers i millorar la qualitat ambiental. A més, afavoreixen la infiltració de l'aigua i la recàrrega dels aqüífers.
Els ajuntaments podrien impulsar ajuts per instal·lar aquests sistemes en habitatges particulars i incorporar-los a les reformes de carrers, parcs i equipaments públics. També caldria promoure'n la implantació als polígons industrials i als grans aparcaments.
Imaginem l'efecte de centenars o milers de petites actuacions repartides pel municipi. Cadascuna tindria un impacte limitat, però la suma podria reduir significativament l'aigua que arriba de cop a les clavegueres i a les rieres.
Davant del canvi climàtic, necessitem pobles i ciutats més verdes, més fresques i més resilients. Potser ha arribat el moment de deixar de pensar només en com evacuar l'aigua quan plou i començar a planificar com retenir-la, infiltrar-la i aprofitar-la. Els SUDS ens permeten avançar cap a una ciutat que no veu l'aigua de pluja només com un problema, sinó també com un recurs.
Oriol Bassa i Vila. Dr. Enginyer de forests. Consultor ambiental.
Comentaris