Capgròs
Jordi Saban i Roy, el pallasso maresmenc conegut artísticament com Sabanni, ha fet pública la seva desvinculació de Pallassos Sense Fronteres (PSF) després de 26 anys de relació amb l’entitat. Ho ha fet a través d’un extens comunicat publicat a la seva pàgina web i a les xarxes socials, en què exposa un seguit de discrepàncies amb l’actual funcionament i governança de l’organització. És un trencament especialment dolorós per la llarguíssima vinculació de l’artista d’Òrrius amb un projecte al qual va dedicar bona part de la seva trajectòria professional i personal. En Jordi, quan no duu el nas vermell i en Sabanni quan és en acció, canvien d'etapa i no pas de forma volguda ni desitjada. I per això una altra vegada ho ha fet explicant-ne les raons. I oferint una versió que no deixa en bon lloc a l'ONG.
Saban va participar en la seva primera expedició amb Pallassos Sense Fronteres l’estiu de l’any 2000 i, durant els darrers onze anys de la seva vinculació, també havia format part de la Junta Directiva. Segons explica ara, el febrer del 2024 va ser apartat d’aquest òrgan “per discrepàncies amb la presidència i la secretaria”, coincidint amb la renúncia d’altres membres de la Junta. La situació va culminar aquest passat mes de juny quan, sempre segons la seva versió, va ser expulsat com a soci juntament amb altres persones “sense seguir el procediment previst als Estatuts”.
El pallasso maresmenc assegura que la decisió de fer públic el conflicte no respon únicament al seu cas particular. Una de les principals raons que exposa és el canvi que, al seu parer, ha experimentat Pallassos Sense Fronteres durant els darrers dos anys. Saban afirma que l’entitat ha prescindit de cinc persones que havien tingut un paper determinant en la seva construcció i consolidació i posa especialment l’accent en l’antiga gerent, que hi havia treballat durant més de dues dècades. “Avui ja no en queda cap”, lamenta, abans de preguntar-se si amb aquestes persones l’organització “també ha deixat enrere els valors que representaven”.
Crítiques per la transparència i la reducció d’expedicions
Un altre dels eixos del comunicat és la transparència interna i econòmica de Pallassos Sense Fronteres. Saban recorda que anteriorment l’ONG publicava al seu web els Estatuts, actes, memòries anuals, projectes, pressupostos, la composició de l’equip i les seves retribucions, i que també se sotmetia a auditories externes. Segons denuncia, aquesta situació ha canviat: “Avui les auditories han deixat de fer-se i aquesta informació ja no es publica al web”. L’artista considera que aquesta manca d’informació dificulta que socis, administracions, empreses i donants puguin fiscalitzar la manera com es governa l’entitat. “Sense transparència, els mecanismes de control també es debiliten”, afirma.
Per Saban, però, la qüestió que més el preocupa és l’activitat sobre el terreny, que considera la veritable raó de ser de l’organització. Assegura que, després del que qualifica de “desmantellament de l’oficina”, Pallassos Sense Fronteres ha passat d’organitzar unes vint expedicions internacionals cada any a fer-ne només sis o vuit. “Qui n’assumeix la responsabilitat?”, es pregunta en el comunicat.
- També qüestiona el funcionament democràtic intern de l’associació i, concretament, la possibilitat dels socis de comprovar el cens electoral. “Sense un cens verificable, qualsevol resultat genera molts dubtes”, sosté.
“Els mateixos valors que em van portar a PSF són els que avui m’empenyen a explicar-ho”
El comunicat pren un to especialment personal quan Saban recorda dues frases que, explica, havia sentit sovint dins de l’organització: “Què dirien els nens?” i “PSF és propietat dels nens”. L’artista defensa que, si aquesta idea continua vigent, totes les decisions de l’entitat s’haurien de prendre pensant per damunt de tot en els infants beneficiaris de les seves actuacions. També reivindica el paper de les moltes persones que al llarg dels anys han participat altruistament en expedicions i activitats de PSF. “Crec que totes aquestes persones mereixien més respecte i reconeixement”, afirma. I explica que ha optat per fer públic el seu posicionament perquè “callar també és una manera de posicionar-se”. Després de més d’un quart de segle vinculat a Pallassos Sense Fronteres, Saban resumeix així el sentit de la seva decisió: “Els mateixos valors que em van portar a PSF fa 26 anys són els que avui m’empenyen a explicar els motius de la meva decisió”.
El pallasso instal·lat a Òrrius tanca el comunicat reivindicant el caràcter col·lectiu de qualsevol ONG i lamentant el que considera un deteriorament dels principis que havien definit Pallassos Sense Fronteres. “Una ONG no és propietat de qui l’administra. Ni tan sols de qui la presideix”, escriu. Malgrat la duresa del trencament, el text acaba mirant cap als 26 anys d’expedicions, experiències i vincles personals que deixa enrere. “Cap dels moments viscuts durant aquests 26 anys me’ls podrà prendre ningú. Tampoc les persones extraordinàries que he tingut la sort de conèixer. A totes elles, gràcies”, conclou Jordi Saban en un comiat que evidencia fins a quin punt la ruptura va molt més enllà d’una discrepància administrativa amb una entitat: posa punt final a més d’un quart de segle d’una part central de la seva vida com a pallasso.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris