Capgròs
La plaça del Poble de Sant Vicenç de Montalt va esdevenir, el mes passat, un mosaic de fils, boixets i coixins. S’hi respirava paciència, passió i tradició. Més de 200 puntaires procedents d’associacions i escoles d’arreu de Catalunya —des de Girona i Vilassar fins a Figueres— es van reunir en la 27a Trobada de Puntaires del municipi. Una edició especialment emotiva i exitosa que confirma el bon moment que viu l’Associació de Puntaires local.
La trobada, organitzada un any més per l’entitat, va començar a les 10 del matí i es va allargar fins al migdia, amb una demostració oberta de la tècnica tradicional de les puntes de coixí. Es tracta d’un art tèxtil que consisteix a crear delicades filigranes amb fils, boixets i agulles, tot seguint un patró fixat damunt un coixí. Aquesta pràctica, coneguda també com a randa o boixets, forma part del patrimoni cultural català i ha estat especialment viva en nuclis com el Penedès, Arenys de Munt o Girona.
Montse Martínez, una de les membres més actives de l’Associació de Puntaires de Sant Vicenç, fa gairebé 30 anys que hi està implicada. Ha viscut moments bons i dolents, però assegura que ara es viu una nova etapa de creixement: “Hem tingut de més i de menys. Ara tornem a ser-hi. Aquest últim any hem doblat el nombre de puntaires habituals de l’associació”, explica satisfeta.
Aquest increment és significatiu, especialment tenint en compte que durant uns anys l’activitat havia minvat. “Érem moltes, després vam baixar fins a quedar-nos unes 15. Ara tornen a venir dones, i fins i tot nenes petites. En tenim 8 o 10, d’entre 6 i 12 anys, que vénen a fer puntes. Algunes s’hi queden fins a l’institut”, diu Martínez.
Una xarxa d’abast nacional
El renaixement de la pràctica no només es nota en l’augment de membres, sinó també en la xarxa activa de trobades que s’organitzen arreu del territori. “Ara tornem a tenir trobades gairebé cada diumenge. Hi ha molt moviment. Vas a fer puntes, la gent et veu, fem xarxa, contactes pel WhatsApp… És més fàcil que mai”, assenyala. La trobada d’enguany a Sant Vicenç va destacar per la gran participació i un ambient festiu. Després de la mostra, els assistents van gaudir d’una paella popular cuinada davant de l’Ajuntament. Tot i que aquell dia les puntaires locals no van teixir —“Aquest dia no fem puntes, atenem les que venen”, diu Martínez—, l’esdeveniment va ser una celebració de la tradició viva.
Els dilluns i dimecres a la tarda, el Centre Cívic del poble acull les sessions regulars de l’associació. Malgrat que ja no compten amb una mestra fixa, la creativitat no s’atura. “Ara ens ho fem nosaltres. Inventem punts, compartim patrons… hi ha vàries maneres de fer. Ens anem ensenyant entre nosaltres”, comenta Montse amb orgull.
A banda de l’activitat tèxtil, hi ha també una dimensió terapèutica i social que atrau cada cop més gent. “Fer puntes va molt bé pel moviment de les mans. És molt saludable. També fer mitja ajuda. És una activitat molt gratificant i, sobretot, calmada. Necessites paciència, però tothom se’n surt”, diu. Malgrat que les peces que elaboren —com mocadors, bufandes tipus foulard, collarets o arrencades— sovint no tenen un ús pràctic immediat, conserven un alt valor sentimental i estètic. “Fem coses per regalar, o per anar a bodes. Potser no serveixen per a res, però són precioses”, diu amb un somriure.
Pel que fa a la participació masculina, encara és testimonial: “N’hi ha, però pocs. En algunes trobades hem vist senyors grans, i curiosament fan punts molt difícils. Però aquí, a Sant Vicenç, no hem tingut cap home”, explica.
L’Associació de Puntaires de Sant Vicenç també ha portat el nom del poble més enllà de les fronteres. “Fins i tot hem anat a França, sempre amb el nostre banderí de Sant Vicenç. Som petites, però constants”, conclou Martínez.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris