L'1 de maig de 1890 a Mataró

Realitzada la Segona Internacional o Internacional Socialista, obrers i socialistes de diversos països prenen  la decisió de commemorar el dia de l’1 de Maig com a Dia Internacional de la Classe Treballadora i en record als Màrtirs de Chicago.

Per a la primera manifestació de 1890 a Catalunya comencen a moure’s els treballadors al començament de gener, amb la voluntat de marcar unitat i reivindicar la jornada laboral de 8 hores. Hi ha dues postures, la socialista defensant una manifestació i entrega d’un manifest a les autoritats exigint una sèrie de reivindicacions i una altra, l’anarquista, defensant la vaga general fins a la consecució de la jornada de 8 hores, i al mateix temps i entre aquestes dues postures, sorgeix una tercera opció, la sindicalista i societats obreres, promulgant que aprofitant la conjuntura pretenen obtenir millores concretes pel món obrer, sent aquesta postura la que a Mataró s’imposaria i definiria els primers 1 de Maig. 

A causa del format de no vaga indefinida el món anarquista perd interès per aquesta jornada aprofitant-la el socialisme i les societats obreres, donant-li un aire reivindicatiu i festiu al mateix temps i visibilitzant amb aquesta manifestació la força i unió del món obrer, evitant enfrontaments i fer ostensible amb  la seva presència pels principals carrers dels municipis, la demostració de la seva determinació.

Pel que ens hem de situar el 30 d’abril de 1890 al Saló de la Vila de l’agrupació socialista, al carrer Nou 13 de Mataró. En aquesta hi va haver dos assistents procedents de Barcelona que van demanar la continuació de la vaga fins a la consecució de la jornada de 8 hores, però R. Orriols, primer secretari de l’agrupació socialista la va desestimar al·legant el no acord de la vaga, la poca o nul·la preparació de la mateixa i l'inapropiat de portar a la massa treballadora a aquesta situació. I així, a Mataró, el 30 d’abril de 1890 es va acordar la celebració de l'1 de Maig l'endemà, sent aquesta la primera manifestació del Dia Internacional de la Classe Treballadora a la nostra ciutat.

Cal recordar que per a la preparació d’aquesta primera manifestació de l’1 de Maig, l’agrupació socialista i les Classes Obreres comptaven amb persones amb una trajectòria de complicitat amb el món obrer, tal és Rafael Orriols al qual tenim documentat com a persona d’ideologia federalista, i en diferents moments president de L’Ateneu Mataronès de la classe obrera. O Baldomer Colomer, que fou representant dels serrallers i els vidriers del Centre Local de Mataró en el congrés fundacional de la UGT celebrat a Barcelona el juny de 1888. En aquest congrés fou un dels cinc membres de la comissió redactora del document de definició i objectius del nou sindicat.

Així, al diari El Nuevo Ideal, del 4 d’abril de 1890 recull “Manifestación Obrera”, en pro de la jornada laboral de vuit hores.

Unos 2500 obreros, entre los que había contadas mujeres, salieron á las 11 de la mañana del «Gran Salón» de la calle Nueva dirigiéndose pacíficamente y con el orden más completo por la calle de la Riera a las Casas Consistoriales, donde una numerosa Comisión de los manifestantes subió a depositar en manos del Sr. alcalde, en el salón de la Alcaldía, una exposición dirigida a los Cuerpos Colegisladores pidiendo la limitación de la jornada de trabajo a un máximo de 8 horas para los adultos.

El primer signe visible d’aquesta manifestació i de totes les posteriors va ser la bandera roja, símbol del moviment obrer internacional, convertint-se en un element aglutinador, carregat d’afectivitat i unió, i capçalera de totes les futures manifestacions obreres que posteriorment esdevindrien.

L’èxit d’aquesta primera convocatòria o jornada festiva com més endavant acabaria per anomenar-se va motivar que al següent any els obrers de tota Catalunya i la resta d’Espanya volguessin tornar a repetir-la, però les autoritats es van posicionar per impedir aquesta i les dels següents anys. Cánovas del Castillo, influenciat per esferes econòmiques i empresarials va prohibir qualsevol celebració a l'aire lliure. La prohibició d'aquest i els següents anys de les manifestacions va provocar que a Mataró en el Saló de la Vila del carrer Nou, seria l’escenari durant els anys 1892, 1893, 1894 on els líders sindicals, i socialistes es dirigirien al món obrer.

I serà cap finals de segle quan es comença a relaxar les mesures preventives donant lloc al fet que els carrers tornessin a ser escenaris de la celebració d'aquest dia del treballador, amb canvis significatius, com les jires i les cercaviles, sent les manifestacions substituïdes per aquestes, però no en totes les poblacions.

Però el que cal destacar és que aquesta primera exitosa manifestació a Mataró, va ser una iniciativa del món obrer i del món socialista de la nostra població.

Jornada d’orgull i celebració pel món obrer, i què inclòs durant la guerra civil, el bàndol republicà continuaria celebrant-se i que en el bàndol colpista va ser suprimit per un decret d’abril de 1937 i sent substituït pel “Dia del Trabajo Nacional” de caràcter religiós i falangista.

Haurem d’esperar al 1978, on UGT, CCOO i USO com a sindicats i PSOE i PCE com a partits i sota el lema “La lluita continua” seria represa aquesta conjunció del món obrer i polític pels drets laborals, amb una manifestació multitudinària a totes les ciutats d’Espanya, amb les reclamacions de la devolució del patrimoni confiscat i la llei d'acció sindical a l'empresa.

César Martín García

Secretari Memòria Històrica PSC

Secretari Grup de Treball Mataró-Memòria Socialista