Capgròs
El parlar popular de Mataró està ple de mots i expressions que donen color i personalitat a la vida quotidiana. Algunes d’aquestes paraules tenen un origen col·loquial o deformacions que han passat de boca en boca fins a arrelar-se en el llenguatge comú. Algunes són nostrades perquè parlen de figures pròpies, com la momerota, o els senyors i senyores, galetes del Diumenge de Ram. D'altres fan referència a accions que es duen a terme a Mataró, com el barram, repic especial de campanes que acompanya Les Santes; o dormida, el moment final en què els Gegants s’ajauen per entrar a l’Ajuntament.
Però a Mataró també tenim formes pròpies de dir les coses. Enxerinar ens serveix per pentinar cap amunt un serrell, mentre que anar a marc és com li diem la manera de dir que ens anem a banyar al mar. El globet és com coneixem al xuixo de tota la vida, i si fem toris, és que estem fent campana i no anem a classe. L'esclòvia és la closca dels fruïts secs, la xíndria és la nostra manera de pronunciar i escriure síndria i Argintona és com mencionem de forma col·loquial al municipi d'Argentona que tenim al costat.
Alguns refranys i frases fetes de Mataró
La capital del Maresme compta amb alguns refranys i frases fetes que potser avui en dia no es fan servir tant però que estan recollides en portals com Municipis catalans. És el cas de Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no, o la de La santa de Mataró, que cura el que està bo. També en recullen una com la de Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta i una que encaixa amb l'època actual: Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró.
A Mataró se'ns coneix com a capgrossos
L’origen del malnom capgròs, explica l'historiador Nicolau Guanyabens, per als mataronins es troba en el portal de Barcelona, una de les antigues entrades a la ciutat emmurallada, enderrocada el 1857. Aquest portal tenia un fris decoratiu amb caps de bou (bucranis) que van donar peu a que, al segle XIX, els habitants fossin coneguts com a “caps de bou”, un sobrenom amb connotacions burlesques. L’advocat Josep Gualba ho va deixar escrit en un poema que explicava clarament aquesta relació entre el portal i el renom. No és que tinguem el cap més gran que la resta.
Amb els anys, i probablement per suavitzar la burla i la referència a les banyes, el malnom es va anar substituint pel de capgròs, més irònic i amable. No se sap del cert quan ni per què es va fer aquest canvi, diu l'historiador, però podria haver-hi influït l’aparició, a la dècada de 1860, dels primers nans festius —uns capgrossos— que es van convertir en un símbol local. També hi ha la tradició que diu que se'ns coneix així perquè quan es va voler construir l'àguila, com a element del bestiari de foc de la ciutat, amb un cap tan gros que no va passar per la porta quan la van voler treure al carrer (d'aquí ve una de les frases populars esmentades).
Avui, el mot capgròs ha perdut qualsevol sentit despectiu i és un signe d’identitat de Mataró. Així s'anomena la nostra publicació i la colla castellera de Mataró, sense anar més lluny.
Comentaris