Els carrers de Mataró, en una maqueta feta per estudiants de secundària de la ciutat
Els carrers de Mataró, en una maqueta feta per estudiants de secundària de la ciutat

10 noms de carrer molt curiosos que només existeixen a Mataró

Un recorregut per alguns dels carrers i places amb els noms més singulars de la ciutat, on cada rètol amaga una història sorprenent

Us heu preguntat mai per què el Camí de la Geganta es diu així? O què hi pinta un tigre en plena muralla del centre de Mataró? Passejant pels carrers de Mataró, sovint llegim rètols sense pensar que darrere d’aquell nom s’hi amaguen històries sorprenents, anècdotes curioses i fins i tot restes romanes desaparegudes.

La ciutat de Mataró és un mosaic de capes històriques, i el seu nomenclàtor urbà n’és un reflex fidel. Hi ha carrers i places que evoquen antics torrents, hortes misterioses, governants romans, bombers herois o espais populars que han marcat generacions. Alguns d’aquests noms de carrer són tan singulars que només existeixen a Mataró.

Fem un recorregut per alguns dels carrers més curiosos de Mataró i descobrim què expliquen sobre la història i la memòria de la ciutat. Tot plegat, extret del llibre 'Mataró, carrer a carrer' de l'historiador Ramon Salicrú, i consultable al web municipal

Llibre 'Mataró carrer a carrer'

Llibre 'Mataró carrer a carrer'

Camí de la Geganta

Una geganta sense cap ni faldilles, però amb molta aigua.

Aquest vial emblemàtic de Mataró, projectat com a ronda de l’Eixample de 1878, uneix la plaça de Granollers amb la plaça d’Espanya i conserva un nom popular d’origen ben singular. Segons documenta l’arxiver municipal Josep Manen, ja l’any 1870 s’anomenava així “per los molts repartidors d’aiguas que hi habia”, dels quals només en restava un, probablement gegantí i espectacular.

Tot i que el Pla de l’Eixample li va assignar el nom de ronda de Carles III, el 1980 la ciutat va recuperar el seu nom tradicional: Camí de la Geganta. Avui, aquest carrer és també porta d’entrada al Parc Central de Mataró, ampliat tal com ja preveien els urbanistes del segle XIX.

Plataners al Camí de la Geganta
El Camí de la Geganta

Muralla del Tigre

Un tigre que no hi va viure mai… però gairebé.

La Muralla del Tigre és un dels carrers més singulars del centre històric de Mataró, ja que ressegueix un tram de les muralles del segle XVI i pràcticament no té façanes, només horts i murs. El nom prové d’una antiga horta anomenada el Tigre, on, segons la tradició oral, hi havia un safareig amb un tigre esculpit.

Aquest espai connectava antics accessos emmurallats com el portal d’Argentona o de Sant Roc i el portal de Cabrera. L’urbanització actual data de 1936.

Carrer d’en Moles

Un carrer estret de Mataró amb doble identitat.

Paral·lel a la Muralla del Tigre, el carrer d’en Moles és avui un carrer de vianants amb cases construïdes entre els segles XVI i XVII. El nom podria venir de Bernard Molas o Moles, antic propietari de la zona, però hi ha una hipòtesi alternativa encara més suggeridora: que fos el centre de l’activitat dels daguers, artesans especialitzats en armes blanques.

Un carrer petit, però amb una història punxeguda.

Mòduls al carrer d'en Moles per evitar-hi l'estacionament

Vista del carrer d'en Moles, per a vianants

Baixada de les Espenyes

Un dels topònims urbans més antics de Mataró.

La Baixada de les Espenyes comunica la plaça Xica amb el carrer de l’Hospital i rep el nom de “Espenyes” o “Penyes”, que significa petit espadat o penyal. La “penya” era l’elevació de terreny situada entre el Rierot i l’actual Camí Ral.

Al capdamunt hi havia el casal senyorial de can Xammar, enderrocat el 1968, fet que va provocar la pèrdua de vestigis romans d’Iluro. Durant la Guerra Civil, el carrer va ser rebatejat com a baixada del Doctor Ferran.

Carrer de Lucius Marcius 

El carrer més romà de Mataró.

Aquest carrer del barri de Peramàs-Esmandies està dedicat a Lucius Marcius Optatus, el primer duumvir conegut d’Iluro, governant romà de la ciutat. El seu nom es coneix gràcies a una làpida funerària romana trobada a la Riera de Mataró l’any 1814, avui conservada al Museu de Mataró.

Com a curiositat, el barri té un gegant festiu que porta el seu nom.

La colla gegantera Lucius Marcius

La colla gegantera Lucius Marcius

Plaça dels Corrals

De l’escorxador al sentiment de barri.

La plaça dels Corrals ocupa l’espai on hi havia els antics corrals o escorxadors municipals, construïts l’any 1834. Reurbanitzada el 1985, es troba al costat de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.

El cantant Peret, rumbero universal de Mataró, va néixer de fet al carrer de La Palma, ben a prop, i expressava així el seu esperit mataroní: “Jo sempre dic amb orgull que sóc dels Corrals de Mataró, perquè per a mi és un luxe i un orgull haver viscut als corrals.”

Pere Pubill, Peret, el Rei de la Rumba

Pere Pubill, Peret, mataroní il·lustre

Plaça de Can Xammar

Una plaça marcada per una pèrdua patrimonial irreparable.

Situada on hi havia un antic casal senyorial, la plaça de Can Xammar és símbol d’una de les grans ferides urbanístiques de Mataró: l’enderroc de 1968 va destruir mosaics, termes i restes romanes d’Iluro. El nom, d’ús popular durant dècades, es va oficialitzar l’any 2005.

Restes arqueològiques a Can Xammar

Restes arqueològiques a Can Xammar

Avinguda de la Gatassa

D’un torrent històric a un eix urbà clau.

L’avinguda de la Gatassa pren el nom d’un antic torrent documentat al segle XVII, també conegut com el de les Bohigues. Urbanitzada a partir dels anys seixanta, avui és un dels principals eixos del barri de Cerdanyola, amb escoles, equipaments sanitaris i serveis públics.

Una imatge de l'anomenada "Font de la Gatassa". Font: Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola

Una imatge de la "Font de la Gatassa". Font: Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola

Carrer dels Bombers Madern i Clariana

Un carrer que recorda un tràgic acte de servei.

Aquest carrer del barri del Palau homenatja els bombers voluntaris Manuel Madern i Vidal i Francesc Clariana i Julià, morts en acte de servei l’any 1958. El nom es va aprovar el 1967, coincidint amb la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat al Cos de Bombers de Mataró.

Carrer de la Coma

Quan la geografia posa nom al carrer.

El carrer de la Coma deu el seu nom a una depressió del terreny. Obert el 1877, queda entre la muralla del segle XVI i una petita elevació. Al darrere de les cases encara s’hi conserva la muralla, i a l’altra banda hi ha el col·legi del Sagrat Cor, conegut popularment com la Coma.

Tot i haver estat rebatejat com a carrer de mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1980 va recuperar el seu nom tradicional.


Els carrers també tenen biografia

L'escriptor i historiador Ramon Salicrú ens guia en el recorregut pel casc antic de la ciutat

L'escriptor i historiador Ramon Salicrú

Totes aquestes històries es recullen al llibre Mataró, carrer a carrer. Nomenclàtor de la ciutat (2006), de l’historiador Ramon Salicrú, una obra de referència amb més de mil entrades sobre els carrers i places de Mataró.

Tal com defensa l’autor, estudiar el nomenclàtor de Mataró és una manera directa d’entendre la seva evolució històrica, social i urbanística. Perquè a Mataró, fins i tot els carrers tenen biografia.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris