Capgròs
Mataró s’ha quedat sense aigua pública al centre de la ciutat. El tancament de la Piscina Municipal, anunciat arran de problemes estructurals greus, ha convertit una incidència tècnica en una qüestió de model urbà: quantes piscines públiques necessita una ciutat de més de 130.000 habitants? I què passa quan l’únic equipament municipal de referència cau de cop?
Una ciutat gran amb una oferta massa petita
La resposta, en el cas mataroní, és incòmoda. Durant els pròxims 3 anys, la ciutat haurà de viure amb una oferta aquàtica pública reduïda pràcticament al Complex Esportiu Municipal El Sorrall, un equipament de titularitat municipal però gestionat per un operador privat, Eurofitness. És un recurs necessari, sí, però també insuficient per absorbir tota la pressió que deixa el tancament de la Piscina Municipal, sobretot per als usuaris del centre i els bartris nord, la gent gran, les famílies amb infants i les escoles que feien servir l’equipament com a servei de proximitat.
El calendari oficial ja és llarg: redacció del projecte, tramitació i obres. Però en una obra d’aquesta naturalesa, amb reforç estructural, substitució de coberta i una inversió milionària, la ciutat entra en una travessa que pot allargar la precarietat fins als tres anys i mig si s’hi acumulen marges, retards o incidències administratives. No és una pausa curta: és mitja legislatura municipal amb una mancança esportiva i social de primer ordre.
Sabadell, Terrassa, Granollers i Manresa: el mirall incòmode
La comparació amb altres ciutats catalanes és eloqüent. Sabadell, amb més població que Mataró, disposa d’una xarxa de piscines municipals repartides per diversos punts: La Bassa, Campoamor, Ca n’Oriac, Can Marcet, Olímpia i les Piscines Municipals Joan Serra. Terrassa manté quatre piscines municipals d’estiu —Vallparadís, La Maurina, Sant Llorenç i Les Arenes— a més d’altres grans instal·lacions aquàtiques vinculades a clubs i concessions. Granollers, molt més petita que Mataró, concentra en el seu complex de piscines municipals dues piscines descobertes i tres de cobertes. Manresa, amb uns 80.000 habitants, compta amb les Piscines Municipals Manel Estiarte Duocastella i l’Ateneu Les Bases, que també incorpora piscina climatitzada.
La ràtio parla sola. Mataró queda, de facto, amb un gran equipament aquàtic públic de referència per a més de 131.000 habitants. Sabadell se situa molt per sota si es reparteix la seva població entre diversos espais municipals; Manresa també presenta una proporció molt més equilibrada; i Granollers, tot i tenir un sol gran complex, disposa d’una làmina d’aigua molt superior i diversificada dins el mateix recinte. El problema de Mataró no és només tenir menys piscines: és tenir massa dependència d’una sola peça.
Les queixes dels usuaris són legítimes
El tancament de la Piscina Municipal també ha generat malestar entre els usuaris afectats, que consideren legítimes les seves queixes tant per la pèrdua sobtada d’un servei públic com per les alternatives proposades fins ara. Una part dels abonats denuncia que encara no s’ha resolt el retorn de la part proporcional de la quota trimestral en els casos en què no han tingut una alternativa viable, i reclama més concreció sobre quotes, usos i desplaçaments mentre durin les obres. En aquest context, l’Ajuntament té previst reunir-se dilluns amb alguns representants dels usuaris per actualitzar la informació sobre el calendari de la reforma i donar resposta a les demandes plantejades, entre les quals hi ha reduir al màxim els terminis, adequar les instal·lacions del Sorrall, estudiar un transport llançadora i ajustar les quotes durant tot el període de tancament.
La piscina, sovint, es veu com un equipament menor, gairebé lúdic. Però és molt més que això. És salut comunitària, educació, autonomia per a la gent gran, inclusió, natació escolar i vida de barri. Quan desapareix, la ciutat queda més seca del que sembla.
Una crisi que obliga a repensar el model
El tancament de la Piscina Municipal ha destapat una realitat que ja hi era: Mataró tenia una xarxa aquàtica pública feble per a la seva dimensió. Ara, amb l’equipament fora de servei i una reobertura que no serà ràpida, el dèficit ja no es pot dissimular. La pregunta no és només quan tornarà a obrir la Piscina Municipal o barrinar-ne una de nova a la zona de Can Coll, com s'ha anunciat. La clau aquí és, en comparació amb els casos comparables, veure on està a Mataró i la seva política de piscines públiques en relació amb altres capitals de comarca.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris