Capgròs
Les 6 grans transformacions urbanístiques de Mataró
Repassem els principals sectors per on urbanísticament s’ha desenvolupat la ciutat els darrers 40 anys
El de l’urbanisme és segurament l’àmbit en el qual la ciutat pugui haver arribat a canviar més. Una autèntica metamorfosi de quatre dècades que, com tot, es pot analitzar en format més concret (un carrer, una plaça, una promoció) o de sector. Enumerar els àmbits on la ciutat s’ha desenvolupat més passa, també, per recalcar aquells on de moment s’ha contingut o acotat aquesta crescuda.
És tan o més urbanísticament remarcable el desenvolupament del front marítim o la conversió d’antigues zones industrials en nous sectors residencials o de servei que haver assolit una protecció teòrica i pràctica de les Cinc Sénies i l’àmbit agrari, històricament amenaçat a la capital del Maresme.
Mataró podem dir que al llarg dels darrers 40 anys s’ha reinventat o reescrit com a ciutat. Ha dut a terme els esbossos de planificació urbanística democràtica, s’ha recosit com a trama i entre diferents barris i quasi que ha acabat per exhaurir-se (dins les limitacions) pel que fa a àmbits urbanístics per fer. El que té en cartera ara, del Sorrall, Abanderado o Rengle poden ser l’epíleg de la història urbanística que ha viscut els següents episodis, explicats durant 40 anys de revista:
Via Europa
La gran operació de la Via Europa va ser el desplegament d’un gran districte residencial a cavall de l’Eixample, Cerdanyola, Llàntia i Cirera. Se’n va dir de forma retòrica ‘La Nova Ciutat’ i va prendre el nom de l’avinguda que el vertebra en un eix que va des de la zona de l’Hospital fins a la Plaça de Granollers. Una artèria cabdal i cardinal per la ciutat, amb el Parc Nou al costat com a gran pulmó verd.
el Sorrall
El desenvolupament del Sorrall-Garrofers és una operació urbanística de gran envergadura que ha anat a batzegades, com a cop d’embragament. És una peça estratègica per la densificada Cerdanyola que hi ha vist ubicar un equipament de ciutat com el gimnàs homònim, la connexió viària, el desplegament de part logística com el nou Parc, zona verda i -encara pendent- el futur desenvolupament de zona comercial.
El Rengle
A la pràctica, un nou barri a Mataró o una mena de segona Via Europa però en paral·lel a la línia de la costa. Amb la via del tren i el parc de Mar de límit inferior i essent ‘el barri dels exbarcelonins’, es caracteritza per la seva distribució urbana rectilínia i moderna, amb una combinació d’habitatges, zones verdes i equipaments urbans. És un gran viver residencial a mig desenvolupar.
Tecnocampus
El que primer havia de ser el nom del parc universitari i tecnològic ha acabat per ser denominació de tot un districte, connectant el ja citat del Rengle amb la ciutat i els nous sectors propers. El projecte TecnoCampus va començar a prendre forma a principis dels anys 2000 i es va inaugurar oficialment el 2008. Aquest complex inclou instal·lacions educatives, centres de recerca, espais d’incubació d’empreses i serveis per a la comunitat.
la façana marítima
Tot i que molts cops tot el referent amb baix a mar sembla més teòric que pràctic, val la pena citar-ho com a element clau en la transformació mataronina. La reforma del Passeig Marítim amb nova ordenació i espais, el rellançament del Port amb l’hotel Atenea i, a l’altra banda de l’N-II els diferents espais transformats des de la zona de Llevant, a l’Havana fins a la de ponent on ja connecta amb el TecnoCampus,ha permès fer d’aquesta zona el gran reclam i punt de trobada sobretot estival de la gent que s’atreu a la capital del Maresme.
Eix Herrera
Exemple de transformació urbanística, d’origen industrial a nou pol de gran activitat. L’Eix Herrera es va començar a desenvolupar a partir dels anys 90 i ha continuat en expansió fins als nostres dies. Aquest eix urbà és una de les principals artèries canviants que ha permès recosir dues zones aïllades (amb l’obertura dels Jardins de l’Escorxador), l’establiment d’un nou pol d’activitat social, cultural i educativa amb nombrosos equipaments i les promocions modernes que fan d’aquesta zona una de les emergents. La part pendent, omplir els molts metres quadrats de comercial que resten tancats en espera d’emprenedoria.