Si entenem la ciutat com un espai col·lectiu on tots els seus habitants tenen el dret de trobar-hi les condicions necessàries per desenvolupar una vida digna per la seva realització social i política, assumint, també deures de solidaritat, és fàcil concloure que són necessàries polítiques públiques orientades a garantir aquest dret a la ciutat i tots els que se’n deriven. I també és evident que cal desenvolupar estructures cíviques de participació i suport mutu on defensar aquests drets i exercir el deure de solidaritat des d’un esperit de corresponsabilització amb els afers comuns.
El desenvolupament d’aquestes estructures de participació, suport mutu i d’intercooperació és un element bàsic per garantir l’accés universal als drets de proximitat des de la corresponsabilització i el deure de solidaritat. Poden esdevenir, també, un instrument per trencar les dinàmiques d’individualització i segregació que vivim a les ciutats i reconstruir projectes d’igualtat i de futurs compartits.
Connectar i interrelacionar petites iniciatives que ja existeixen i actuen de forma inconnexa i informal seria un dels objectius que orienten les propostes que intentaré formular a continuació; així com la promoció de la col·laboració i el diàleg entre les entitats i col·lectius organitzats de la societat civil, i d’aquestes amb l’administració pública municipal.
Voldria centrar les meves propostes en tres àmbits d’actuació que conec i que considero cabdals per al desenvolupament de la cohesió social a la ciutat. L’àmbit de la cultura, l’àmbit de l’acció comunitària i l’àmbit de l’economia social i solidària. En tots ells, el desenvolupament de polítiques orientades a l’enfortiment de les estructures civils i comunitàries poden tenir un fort impacte en l’assoliment de drets de ciutadania i en la consciència ciutadana vers la corresponsabilització en els afers públics.
La primera proposta es concreta en l’impuls de sistemes de gestió comunitària dels equipaments cívics i culturals de la ciutat. Tenim experiències properes interessants de gestió comunitària d’equipaments que generen impactes socials i culturals interessants:
Promouen la inter-cooperació entre entitats per l’elaboració de projectes de gestió comunitària i programes d’acció social i cultural. Aquestes experiències són, a la vegada, palanques que estructuren i milloren (fins i tot professionalitzen) la gestió de les entitats permetent-ne l’enfortiment i el creixement.[banner-AMP_5]
La gestió comunitària d’equipaments cívics i culturals municipals genera oportunitats per construir dinàmiques horitzontals de cooperació i d’enxarxament, enfortint el teixit associatiu dels barris de les nostres ciutats.
Però anant més enllà, l’estructuració d’aquestes xarxes hauria de poder assolir objectius més ambiciosos. La inversió social i cooperativa en equipaments cívics de titularitat comunitària (civil), basada en els principis de les finances ètiques, obre oportunitats de retirar patrimoni del mercat rendista per mancomunar-lo i cooperativitzar-lo al servei de la cultura i de l’acció social i comunitària.[banner-AMP_6]
Per fer realitat aquests projectes existeixen eines de finançament que poden impulsar realitats que potser semblen inabastables però que són possibles si ens dotem d’una base social suficient per impulsar-los.
L’administració pública municipal pot tenir un rol important generant eines creatives i innovadores de finançament a través del “matchfunding”, la creació de fons d’aval per facilitar l’accés al crèdit d’iniciatives socials o línies d’ajudes reintegrables.[banner-AMP_7]
Aquestes eines, poden ser de gran utilitat per entitats i xarxes d’entitats socials, culturals o esportives; i també ho poden ser per accelerar el desenvolupament de les empreses de l’economia social i solidària recolzades, també, en aquesta base social organitzada. El desenvolupament de les empreses basades en els principis de l’economia social haurà de permetre la configuració d’un mercat social alliberat de les lògiques del mercat capitalista on la governança democràtica i participativa de les empreses, les dinàmiques de consum cooperatiu i responsable i les xarxes d’intercooperació acompanyin, també, el desenvolupament i la consolidació de les estructures populars de participació i suport mutu que he descrit anteriorment.[banner-AMP_8]
Sectors econòmics com el consum de productes alimentaris o d’ús quotidià, les comunicacions, la mobilitat, l’habitatge, l’energètic, les cures, l’art, les arts escèniques i altres industries culturals, ja compten amb empreses de l’economia social, algunes d’elles capdavanteres a la nostra ciutat.
Tot això és possible i realitzable si la societat civil organitzada i les persones que dinamitzen les entitats i col·lectius de la ciutat són capaces d’impulsar iniciatives d’intercooperació que esborrin fronteres invisibles que existeixen en les dinàmiques socials a la ciutat.[banner-AMP_9]
Cal impulsar connexions, mixtures i col·laboracions mirant la ciutat com un ecosistema complex, cal la implicació de persones referents amb voluntat de reconèixer les realitats diverses que la integren i connectar-les. I és imprescindible construir una organització que integri el màxim nombre i la màxima diversitat possible d’entitats amb l’objectiu final de desenvolupar projectes socials, culturals i comunitaris d’iniciativa civil.[banner-AMP_10]
Aquesta Xarxa d’entitats organitzada, dotada d’una estructura formal, democràtica i participativa i d’un equip tècnic professional suficient, podria desenvolupar projectes propis en àmbits com la salut comunitària, l’educació no formal i en el lleure, l’àmbit sòcio-econòmic, l’habitatge cooperatiu, la cultura popular, la creació i la innovació artística, el diàleg interreligiós, el suport mutu davant de situacions d’exclusió, el finançament, els patrocinis i el micromecenatge. La col·laboració entre l’associacionisme i les empreses de l’economia social i solidària sense afany de lucre pot aportar dinamisme i energia a aquesta organització, sumant a la implicació dels activistes voluntaris de les entitats, la professionalitat dels gestors de les empreses socials.[banner-AMP_11]
Aquesta proposta no és una quimera irrealitzable, és una forma possible d’enfortir la capacitat d’acció de l’associacionisme de la ciutat de forma mancomunada.
Aquesta proposta vol ser una resposta a les situacions greus de segregació i desigualtats creixents que vivim a la ciutat. Perquè tal i com diuen els politòlegs Ismael Blanco i Ricard Gomà en el llibre “¿Vidas segregadas? (Re)construir fraternidad”, “L’antítesi de la segregació no és la igualtat, sinó la barreja, la mixtura de diferents perfils socials en un context d’enllaços encreuats”.[banner-AMP_12]
La proposta no vol substituir les polítiques públiques que ha de desenvolupar l’administració municipal. Vol enfortir-les i multiplicar-les des de la corresponsabilització i la col·laboració exigent en la defensa del dret a la ciutat.