Adéu a Jaume Boter de Palau: el president que va viure el final de Caixa Laietana

Mataró acomiada Jaume Boter de Palau i Ràfols, mort aquest 15 d’abril als 85 anys després d’haver acumulat, en els darrers anys, diversos problemes de salut. Amb ell desapareix una figura molt reconeixible de la ciutat: penúltim president de Caixa Laietana, home de família històrica mataronina, membre d’aquella elit local clàssica lligada al territori, al patrimoni i a la vida ciutadana, i persona molt present durant dècades en entitats culturals, cíviques i socials de Mataró. Nascut a Mataró l’any 1941, Boter de Palau va ser escollit president de Caixa Laietana el maig de 2004, després d’haver-ne ocupat la vicepresidència des de 1998. Era floricultor i pèrit agrícola de professió i, tal com recollia aleshores Capgròs, participava activament en entitats com el Grup d’Opinió Jaume Llavina i Òmnium Cultural, que també va presidir. Abans de presidir la caixa, també havia estat conseller de Ges Laietana i de Ges Laietania Pensions, dues filials de la mateixa entitat.

La seva figura, però, no s’entén sense el pes del cognom i sense el lligam profund amb una de les nissagues més antigues de la ciutat. Els Boter de Palau formen part del tramat històric de Mataró des de fa segles, i el nom de Jaume Boter de Palau apareix associat a Can Català, la masia familiar de Valldeix, també coneguda com Can Boter de Palau, documentada com a propietat de la família des del segle XIV i inclosa en el catàleg del patrimoni historicoarquitectònic. Aquesta vinculació a la terra, al paisatge i a la memòria local explicava molt bé el seu perfil: un mataroní de soca-rel, molt identificat amb la ciutat i amb el seu entorn. Boter de Palau formava part d’una manera de ser i d’entendre Mataró que avui es va fent més rara: la d’aquells prohoms locals que, més enllà de l’activitat professional, se sentien cridats a participar en la vida pública i cultural. El seu nom va aparèixer al llarg dels anys vinculat a iniciatives patrimonials, culturals i de ciutat, i també al món fundacional i associatiu. No era un home d’estridències, sinó de presència constant, de representació i de continuïtat dins d’aquell univers institucional mataroní que durant dècades va tenir en Caixa Laietana una de les seves grans columnes.

A Òmnium Cultural de Mataro va ser una peça important durant anys: a més de ser president de la llavors Delegació de Mataró de 1979 a 1986 (un mandat i mig), va ser de la Junta llavors dita Central, vocal de 1980 a 1983 i vicesecretari de 1984 a 1985. Una època de màxima activitat, la seva, amb uns 30 cursos de català per a adults a la seu i a barris, a empreses i per a funcionaris de l'Ajuntament, a part de conferències i altres activitats.
El punt culminant va ser la celebració a Mataró de la Nit de Santa Llúcia el 10 de desembre de 1983.

Va arribar a la presidència de Caixa Laietana en substitució d’Antoni Bonamusa, que havia ocupat el càrrec durant onze anys. Ho va fer en una etapa que encara semblava de continuïtat, però que acabaria convertint-se en una de les més delicades i doloroses de la història de l’entitat. Boter de Palau va ser, de fet, el president a qui li va tocar lidiar amb la part final de la singladura de Caixa Laietana: primer, amb la fusió frustrada amb Caixa Penedès, negociada entre 2009 i 2010; i després, amb la integració efectiva dins del SIP liderat per Caja Madrid i Bancaixa, que acabaria prenent el nom de Bankia sota la presidència de Rodrigo Rato.

És per això que el seu nom quedarà inevitablement associat a una de les fotografies més simbòliques i més amargues de la història econòmica recent de Mataró: la de la fusió que va acabar dissolent Caixa Laietana dins d’un grup financer molt més gran. Aquell procés va suposar, en la pràctica, la desaparició de l’entitat mataronina amb més d’un segle d’història com a actor financer autònom. Boter de Palau va ser el rostre institucional d’aquell pas, el president que apareix a la darrera gran foto d’una caixa que havia estat durant generacions una peça central del Maresme.

També li va tocar viure, la crisi reputacional i social més dura derivada del final de Caixa Laietana: el cas de les participacions preferents i les investigacions posteriors sobre la gestió de l’entitat. En aquest punt solia recordar que, en el model històric de les caixes d’estalvis, la presidència tenia sobretot un paper institucional i de representació dins del consell i dels òrgans de govern, i no pas el perfil executiu que exercien altres càrrecs directius. La normativa catalana de caixes i la mateixa estructura de govern de l’entitat situaven el consell d’administració com a òrgan de govern i gestió, amb la presidència sorgida d’aquest mateix òrgan. En aquest context, Boter de Palau no va quedar situat al centre dels processos més exposats de la crisi com sí que hi apareixerien altres noms de la direcció executiva, i quan el Parlament va citar antics responsables de Caixa Laietana a declarar, ell mateix va acabar demanant no comparèixer per motius de salut. Aquella etapa, marcada pel pas de l’històric director general Pere Antoní de Dòria a Josep Ibern, el seu successor i darrer president de l’entitat, va pesar molt en la memòria pública del final de la caixa. El seu nom, però, va quedar associat a una manera de fer que va valdre, per a la posteritat, la pitjor de les reputacions de Caixa Laietana i dels seus dirigents, a costa dels seus propis clients. 

Boter de Palau va deixar la presidència el 2011, en esgotar el termini màxim permès pels estatuts i per la normativa del sector després d’haver sumat vuit anys com a president i quatre més a la vicepresidència. El va substituir Josep Ibern, fins aleshores director general, que es convertiria en el darrer president de Caixa Laietana. Aquell relleu tancava una etapa, però la història ja s’havia accelerat: la caixa que ell havia presidit caminava sense retorn cap a la seva integració definitiva en una altra realitat bancària.

Amb la mort de Jaume Boter de Palau, Mataró perd una figura que connectava la ciutat contemporània amb una determinada tradició local: la de les famílies arrelades, la de les entitats pròpies, la de la vida cívica entesa com a deure i presència. El seu llegat quedarà per sempre lligat a Caixa Laietana, sí, però també a una manera de ser de ciutat que avui forma part de la memòria col·lectiva mataronina. Entre la masia familiar de Can Català, les entitats culturals on va participar i els anys en què li va tocar representar la gran caixa del Maresme en el seu tram més convuls, Boter de Palau ocupa és un nom important en la història recent de Mataró.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta