Afers exteriors

“Dins les cases vam tenir l’oportunitat de viure en primera persona l’experiència d’entrar i presenciar els habitatges i els seus habitants. Personalment és una experiència inoblidable. Diverses cases sense sòl, parets de fusta ennegrida, cartró i plàstics negres en la seva majoria. Convivint junts pares, fills i néts, amb gallines, pollets i gossos campant al seu aire. La mateixa habitació servia de dormitori, i un prestatge es feia servir de taula per menjar (...). Per imaginar alguna cosa semblant, em recordava les barraques de Somorrostro o La Mina dels anys 50, en plena dictadura franquista”. Són unes poques línies extretes del diari que Juan Antonio Cíller, cap de solidaritat del col•lectiu de teatre EPMA (http://col-lectiuteatreepma.blogspot.com), va escriure en la seva estada recent a la barriada de Boris Vega de la ciutat nicaragüenca d’Estelí. Hi va anar el passat desembre ja que l’entitat mataronina hi va impulsar el 2007 el projecte ‘Salvando el Nido’, que des de fa uns mesos s’ha reconvertit en ‘Talleres del Boris’. “Fomentem que es duguin a terme tallers al barri, al local que es diu Ciutat de Mataró, i impulsem que els joves s’autogestionin i que tirin endavant un centre juvenil”, resumeix Cíller. El desplaçament va servir per fer un seguit de reunions amb totes les parts implicades en el projecte i “que tothom aporti el que s’havia compromès”, diu el responsable d’EPMA Solidària. “Al nostre país hi ha una crisi,  i això allà els ho hem deixat molt clar. Però és que en barris com aquest de Nicaragua no tenen res de res, l’atur és del 70%, i és important que la cooperació internacional hi segueixi arribant”, opina.

“L’Ajuntament té previst destinar, aquest 2012, 401.000€ en cooperació i solidaritat, que és un 0,6% del pressupost. La xifra de diners és una mica més elevada que l’any anterior, si bé el percentatge és una mica més baix. Ja fa tres anys que el percentatge descendeix, però la política de cooperació seguirà sent la mateixa, ja que és una qüestió en la què sempre hi ha hagut un ampli consens entre tots els grups, i Mataró és una ciutat solidària, però sense oblidar la situació en la què ens trobem”, exposa Joaquim Fernàndez, regidor de Participació i Nova Ciutadania. Per al govern, explica el regidor, és important que “els projectes als que donem suport surtin de les entitats, i prioritzar aquells llocs dels que són originaris els nostres veïns nouvinguts”. En uns moments en què tot allò que es fa amb el diner públic es mira amb lupa, Fernàndez assegura que “hi ha totes les garanties que els diners s’inverteixen en allò a què es destinen, sobretot ho controla el Fons Català de Cooperació, del que en som socis”. 

Llarga durada i dificultats afegides
De projectes, per part de les entitats de Mataró, n’hi ha de tota mena. Un dels més ambiciosos i que es troba en marxa des de finals dels 90 és el que la Federació d’Associacions Veïnals (FAVM) (www.favmata.org) té a la plana d’Izoughar, al Marroc, per tal de convertir unes terres ermes en conreus de regadiu. Les dificultats en aquests anys no han estat poques, destacant el sisme que hi va haver a la zona el febrer de 2004. Aquest desembre, Juan Sánchez, president de l’entitat, s’hi ha desplaçat junt amb un tècnic ja que el projecte de nou s’ha tornat a encallar: “S’han produït unes disputes entre famílies i n’hi ha una que no deixa passar pel seu terreny la canalització. Allí vam mantenir reunions amb totes les parts i a l’abril s’acabarà de decidir si es fa una modificació del projecte”, assenyala Sánchez. “Malgrat complicacions que puguin sortir, i que per a una entitat com la nostra embrancar-se en treballs així comporta molt d’esforç, pensem que s’ha de fer, que cal ser solidari, i que si bé aquí hi ha molta gent que ho està passant malament, hi ha molts llocs del món que estan molt pitjor”, diu, tot avançant que la FAVM ja pensa en futurs projectes de cooperació internacional quan el d’Izoughar – també conegut com a projecte Tamassint – estigui enllestit.

Amb la mirada en el desert
Un cas una mica diferent és el de l’Associació Escola per la Pau amb el Sàhara (http://escolaperlapau.blogspot.com), ja que no és una ONG pròpiament de la ciutat sinó de tot Catalunya, però que presideix la mataronina Anna Gómez, que també aquest desembre va fer les maletes i es va desplaçar als camps de refugiats de Tinduf. L’Associació hi desplega el projecte Madrasa, que porta a Catalunya infants procedents dels campaments per tal que puguin cursar l’ESO a casa nostra i amb vocació de continuïtat cap a estudis universitaris o mòduls professionals. “Ens preocupa relativament que les administracions tanquin l’aixeta, ja que rebem poques aportacions per part de les institucions i la majoria del programa està finançat per les famílies acollidores i del que traiem en fires”, manifesta Gómez. En els poc més de quatre anys que fa que funciona, el projecte ha portat a Catalunya deu nens, que als estius tornen amb les seves famílies. “És una condició indispensable, ja que es vol evitar el desarrelament”, exposa la presidenta de l’entitat, que també explica que el darrer viatge a la zona va servir per informar els pares del desenvolupament del curs, reunir-se amb representants del ministeri d’Educació de la República Àrab Saharauí (RAS), i fer les proves de nivell a nens i nenes que potser l’any vinent estaran cursant l’ESO a casa nostra. “La valoració que fem de Madrasa és molt bona. Hi ha un noi que ja ha arribat a 1r de batxillerat, i notícies com aquesta recompensen tots els esforços fets”, diu Anna Gómez.