Alella, el vi de sempre és la vida

Ara fa un segle, mentre, comera d'habitud, a les estovallesde la burgesia barcelonina esbrindava amb vi d'Alella pelfutur del catalanisme políticacabat de néixer, els viticultors del Maresmees reunien al voltant d'una taula moltmés humil per fundar la Cooperativa AlellaVinícola, que els havia d'ajudar a salvar lesexplotacions després de la desaparició dela fl ota de la comarca que fi ns llavors haviaexportat els seus vins a Amèrica.

Per als modestos productors de la vila allòera l'ara o mai. Els pares s'havien arruïnatper culpa de la fi l·loxera uns trenta anysabans. Ells, gràcies als ceps americansimmunes a la plaga, havien recuperatels conreus, però no comptaven que elsfallés la logística, un concepte inexistenten l'època però els resultats de la qual bées van fer notar. Seixanta anys desprésd'aquella iniciativa les vinyes s'enfi lavenfi ns a dalt de tot de la serralada litoral, alturó d'en Galzeran (485 m) i al de Figuerals(473 m), buscant els ter renys més secs ierosionats, perquè són els que donen millorraïm. El nom Alella era tan conegut que fi nsi tot l'escriptora més infl uent del segle XX,Virginia Woolf, assegurava que tot sovintprenia una copa d'un Alella sec i generós:mai un vi andalús, Allella, pronunciaval'autora de Les hores. A meitats dels anyssetanta, però, els vinyars estaven en pleretrocés, la producció minvava de maneraalarmant, i arreu on secularment hi haviahagut ceps apareixien xalets, fi ns a daltd'algun turó també. Arribada la democràciaals ajuntaments, Alella tenia una vintenad'urbanitzacions sense legalitzar. Una novaplaga s'havia instal·lat al municipi.

Avui la Denominació d'Origen Alella, amb560 hectàrees plantades i un prestigi enaugment, està en procés de recuperació tantde la producció com de la qualitat. Mentremalda per que s'ampliï la superfície de la DOcap al nord de la comarca, els sis cellersassociats ofereixen alguns dels productesmés coneguts i difosos arreu del país comel cava Parxet o el Marfi l d'Alella Vinícola. Elnom Alella recupera el protagonisme tantentre el sector com entre els consumidors, iaixò es nota a les façanes de les cases, alsaparadors de les botigues i a la polidesadels carrers de la vila. Si avui Alella és unpoble noble, culte i ric, és, en bona part,perquè ha sabut mantenir lligada la sevahistòria a la del vi.

El turó d'en Galzeran torna a estar entapissatfi ns al capdamunt de joves ceps quedesafi en amb fermesa la pressió urbanística.Fa goig passejar pel camí que travessa laserralada i contemplar com el sol i la humitatdel mar proper van transformant a poc apoc els tendres sarments en un dels mésbells fruits de la terra. Al fons, estesa alllarg d'una mica més de nou quilòmetresquadrats entre la conca dels torrents deComa Clara i Coma Fosca, la població viuel seu temps desvetllada i tranquil·la.

Arribar al centre del poble des dels turonsés tan senzill com lliscar per carrerssilents amb noms de comarques fi ns al'artèria principal, el carrer de Mas Coll;sempre s'estructuren així els vials de lesurbanitzacions. En un moment som davantdel poderós, i una mica paorós, edifi ci deles Escoles Pies. Llavors ja es pot dir quesom a tocar del poble. Una passejadaombrívola sota immensos plàtans, ComaFosca avall, ens mena al nucli antic, onl'agitació normal de la vida i el comerç d'unmunicipi de 9.000 habitants conviu ambracons d'una calma enyoradissa. A Alellahi ha una vitalitat comercial tradicional iben viva. Hi ha molts restaurants (on hi haper beure també hi ha d'haver per menjar,oi?), i algunes botigues que recorden laseva antigor amb noms com Antiga CasaLibrada o Can Jana des de 1888. Sortintdel centre riera avall, la modernitat prenforma de noves promocions de pisos i hacreat una plaça amb frankfurts, comerçosmoderns i brogit de jovent.

Uns quants carrers del centre, com el deldoctor Corbera, el del Mig, el d'en Comaso el que té el curiós nom, però lògic des dela perspectiva històrica, de l'Empedrat delMarxant, estan bellament empedrats. Alguns,com el de Santa Teresa, es recargolen sobresi mateixos i acaben en preciosos patisgairebé particulars o en estretes andronesper on un dubta de passar-hi, més que resper no fi car-se en casa aliena. En un altredels carrers del centre, el de Josep AnselmClavé, hi ha una placa que recorda que enaquella casa hi va fer estades Antoni Gaudíentre 1880 i 1890; un motiu d'orgull peral poble, segons es pot comprovar perun monòlit que ho evoca. Fruit d'aquestssojorns de joventut, el genial arquitecte vadissenyar alguns mobles que es conserven,i va projectar, l'any 1883, una capella delSagrament per a la parròquia alellenca quemai no es va realitzar. Alella és vila de petges singulars que hanmarcat la seva història, fesomia i avenir. Una de les més conegudes és la de la família

Fabra, els marquesos d'Alella. Ferran Fabrai Puig, industrial tèxtil (associat amb l'anglèsCoats, qui diu que la Woolf no va conèixerel vi d'Alella gràcies a aquesta relació?) ipolític lliberal, alcalde de Barcelona fi ns al copd'estat de Primo de Rivera, va ser impulsori mecenes del celler de L'Alella Vinícola i vafer edifi car les primeres escoles públiquesque porten el seu nom. Com porta el nomdels germans Lleonard el mas familiar, avuiseu de la Casa de Cultura. En Salvadorva ser espia en favor de la causa catalanadurant la Guerra de Successió, i tant ellcom el seu germà Francesc van morir endefensa de les llibertats de Catalunya. Labiblioteca municipal també té la petja d'unaltre fi ll il·lustre, el pedagog lliurepensadori fundador de l'escola moderna FrancescFerrer i Guàrdia, màrtir de la repressió perla Setmana Tràgica. I encara podríem parlarde la nissaga Desplà, que ha donat desde consellers reials a rectors, de l'arquitecteMiquel Garriga o del patrici AntoniBorell, que va cedir la seva fi nca per fer-hil'Escola Pia.

El que tenen d'excepcional tots aquestsalellencs il·lustres és que, a banda d'excel·liren diversos episodis de la història del país,mai no van oblidar el seu poble. Pertot hiha senyals de la seva fructífera dedicació al seu favor; fet que omple de merescutorgull la vila i motiu pel qual Alella els tésempre presents. Amb fi lls així i aquestdevessall de vi, que sempre és la vida, notrobeu lògic que jo vegi Alella com una vilanoble, culta i rica?

Acabo la ruta allà on la començo, amb lamemòria a les antigues botes i els ulls alsmoderns cubs d'acer de L'Alella Vinícola. Elmagnífi c restaurant que hi ha a l'edifi ci històricdel celler, obra de l'arquitecte modernistaJeroni Martorell, és el lloc idoni per pensarsobre la vida que hi ha en una copa de vi.Els alellencs ho fan de fa segles.