Que els alumnes amb dificultats facin 4 hores setmanals de suport educatiu

La Fundació Bofill ha proposat que els alumnes amb dificultats o amb baix rendiment acadèmic facin quatre hores setmanals de suport per reforçar els aprenentatges. Per portar a terme aquesta mesura farien falta 3.200 docents de primària, 2.300 dels quals als centres públics, i 2.400 professors de secundària, 1.800 a la pública. Suggereix que aquestes quatre hores es podrien fer “aprofitant l’horari de migdia” de dilluns a dijous o amb altres fórmules. Un altra proposta és fer grups reduïts, de 5 alumnes en els centres de més complexitat i de 10 en els de menys, a l’ESO per a l’ensenyament de les matemàtiques.

L’Anuari 2024 assenyala nou avenços i nou mancances de l’educació a Catalunya. Entre les primeres, apunta que en els darrers dos anys s’ha frenat la davallada dels resultats educatius però constata que Catalunya ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en català i matemàtiques en deu anys. El treball apunta que el declivi de resultats s’observa des del 2015, s’accentua durant la pandèmia i toca fons amb els resultats de les proves PISA del 2022. La mateixa tendència s’observa  en les darreres proves PIRLS (2021) i TIMSS (2023), que mostren l’increment del percentatge de l’alumnat amb nivell baix -de fins a un 30,4% en comprensió lectora i d’un 42% en matemàtiques.

Precisament en matemàtiques, la Bofill proposa agrupacions reduïdes a l’ESO per personalitzar els aprenentatges i recuperar els resultats educatius. Així, defensa que el 80% de les hores a l’ESO haurien de ser en grups de treball de màxim 10 alumnes en els centres de menys complexitat i de cinc en els de més complexitat. 

La pobresa, darrera de bona part dels problemes

En el seu treball, la fundació ha constatat que les dificultats socioeconòmiques i la pobresa estan darrera de l’empitjorament dels indicadors. Així, per exemple analitza que si es miren els resultats PISA es conclou que les diferències de resultats entre l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix s’han incrementat significativament en el període 2018-2022. L’alumnat d’estatus socioeconòmic baix ha tingut una evolució més negativa, amb una reducció de 22,7 punts en competència matemàtica, 16,4 en competència científica i 45,6 en comprensió lectora. Això significa, segons la Bofill, que actualment l’estatus socioeconòmic de l’alumnat és més determinant a l’hora d’explicar els resultats que abans de la pandèmia.

D’altra banda, el 20% dels joves pobres abandonen els estudis, deu vegades més que els rics (2%). A més, els joves d’origen estranger abandonen més del triple que els joves de nacionalitat espanyola (36,1% versus 10,6%).
En comparar els resultats de les proves de competències bàsiques en català i matemàtiques de 6è de primària, l’anuari observa com s’estan cronificant les diferències entre centres de complexitat alta i baixa, fins i tot amb un lleuger increment global entre 2016 i 2024.

Davant d’aquesta realitat, la Bofill ha proposat que es financin els centres en funció de les seves necessitats per garantir un repartiment “equitatiu” dels recursos, amb una implementació pilot en una zona educativa abans d’expandir-ho al conjunt del sistema. I és que han afirmat que d’una banda es manté un dèficit estructural de finançament -tot i l’increment del 37% en deu anys- i que el finançament lineal al conjunt dels centres no funciona.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta