Antonio Machado i Mataró, en el seu 150è aniversari

El 26 de juliol de 1875, ara fa cent cinquanta anys, naixia a Sevilla Antonio Machado, un dels més grans poetes en llengua castellana, membre de l'anomenada Generació del 98. Indubtablement, un dels grans símbols de la literatura espanyola, mort amb seixanta-tres anys a l'exili, a Cotlliure, en les acaballes de la Guerra Civil. En aquesta important efemèride volem recordar la petjada de Machado a Mataró, la nostra estimada ciutat.

Més enllà de la influència que Machado hagi pogut tenir en aquells mataronins que han gaudit i continuen gaudint de la seva literatura, el record del poeta andalús a la ciutat queda formalment i dignament recollit en els noms d'una plaça, una escola, una escultura i un mural, tots quatre a Cirera. Fins i tot una popular cafeteria del barri es diu "Forn Machado".

La plaça d'Antonio Machado està situada a l'entrada de Cirera venint des de la Via Europa, a l'inici de la Ronda del Doctor Ferran, i va ser inaugurada l'any 1983, quan llavors la fesomia del barri era molt diferent de l'actual. Fa quaranta anys, aquella plaça, molt necessària en aquells moments, esdevenia clau per dotar de major dignitat una de les barriades populars que havien nascut anys enrere amb les onades migratòries del sud d'Espanya. Qui signa aquest article va passar allà centenars d'hores durant la seva infantesa i adolescència. Va ser totalment reformada fa una mica més de vint anys amb la reurbanització de la zona, i va ser perfectament integrada amb l'escola del mateix nom.

L'escola està situada just al costat de la plaça, amb entrada pel parc que hi ha a la mateixa i també pel carrer Marià Ribas. Inaugurada el 23 d'abril de 2007, mentre es construïa va desenvolupar la seva activitats ens uns mòduls provisionals situats al Nou Parc Central. L'elecció del seu nom va estar envoltada de certa polèmica, i fins i tot la "comunitat educativa" del centre havia escollit un altre, "CEIP Mediterrània". Determinats sectors, en base a posicionaments ideològics i prejudicis fàcils d'esbrinar, no volien que l'escola portés el nom d'un poeta castellà, però finalment l'Ajuntament va optar per batejar el nou centre educatiu amb el nom d'Antonio Machado. En el ple municipal d'abril de 2006, el llavors regidor d'Educació, Josep Comas, va explicar que l'escola adquiriria el mateix nom de l'espai que ocupava, ja que es tractava d'un edifici que transformaria qualitativament el seu voltant. També va afegir que el poeta andalús representava el compromís social, la defensa de la legalitat republicana i va ser format a la Institución Libre de Enseñanza. Sàvies paraules d'una persona sàvia com és en Pep Comas. Darrerament hem hagut de lamentar la retallada d'una línia d'I-3 a l'escola, malgrat les mobilitzacions en favor de l'escola pública que han tingut lloc a la nostra ciutat.

L'escultura d'Antonio Machado, situada a la rotonda que hi ha al costat de la plaça, va ser inaugurada el mes de juny de 2003, en un acte que es pot recuperar en aquest vídeo: https://youtu.be/6uVzrRPrO1E?si=PTMWdspzW42r9xtj. L'escultura és obra de Josep Novellas, destacat artista mataroní desgraciadament traspassat massa jove, el 2009, amb només cinquanta-nou anys. Porta el nom "Ligero de equipaje" i es tracta d'una estàtua de bronze de tipus figuratiu de 2,2 metres d'alçada en què apareix Antonio Machado a l'andana d'una estació de tren, marxant a l'exili, abrigat, seriós i trist, amb una maleta al seu costat. El monument va ser impulsat pel govern municipal llavors liderat per Manuel Mas, mentre que Fomento de Construcciones y Contratas va abonar els 72.200 euros que va costar. No podem deixar d'esmentar el paper que van tenir en aquest esdeveniment el poeta mataroní Manuel Patricio, una de les persones que millor coneix l'obra de Machado, i el regidor socialista Remigio Herrero, llavors responsable de Cultura. En el citat vídeo apareixen ambdues persones, com també altres regidors del consistori i veïns del barri de Cirera. L'escultura va ser traslladada temps després a la plaça Antonio Machado, al costat de l'entrada principal de l'escola, però més tard va retornar al seu emplaçament original. L'homenatge de la ciutat a Machado, mitjançant l'escultura, no se'ns pot escapar que va més enllà de la figura singular del poeta, i vol recordar totes aquelles persones que van haver d'exiliar-se, fugint del feixisme, l'any 1939.

A una de les parets de la plaça, al costat de l'entrada a l'escola, hi ha un mural, obra de l'artista Ricard Jordà, que mostra vuit etapes de la vida de Machado des del seu naixement fins la seva mort, recreat amb materials com ciment, fusta, ferro rovellat i ceràmica. Havia d'elaborar-lo inicialment el mateix Novellas, però la seva mort no ho va fer possible. Tal i com explicava Manuel Patricio l'abril de 2011, moment en què l'obra va ser inaugurada, la primera de les imatges és el Palacio de Dueñas, a Sevilla, on va néixer Machado el 1875; l'arc rodó que el segueix és l'Escuela Libre de Enseñanza, on va estudiar de petit i que representa un dels símbols dels republicans, com els seus pares; la Torre Eiffel de París, on el poeta va viatjar en diverses ocasions; i dues màscares que representen la seva afició al teatre. Al centre del mural, apareix una creu que representa la tomba de Leonor, la dona amb què es va casar i que va morir als tres anys d'estar junts a Soria. D'allà, el poeta va marxar a Baeza, on va fer de professor a la Universitat renaixentista. El mural segueix amb una creu dins d'un cercle que representa el "Poema de un día", un text que el va marcar per sempre més. També hi ha dues cares que representen dos professors inventats per ell mateix i que feia servir quan volia explicar coses que no podia dir de boca seva; la recreació del seu amor impossible (una senyora benestant de Madrid); així com imatges que representaven la República, de la qual en va ser defensor. El mural es tanca amb el monument a Colom que hi ha a Barcelona, que representa el seu pas per la ciutat comtal camí de l'exili; i finalment una creu final, simbolitzant la seva mort a Cotlliure.

En el seu exili, vull recuperar la versió de l'hispanista Ian Gibson respecte del trajecte que va seguir Machado. Gran coneixedor de la vida i obra del poeta, aquest historiador irlandès va visitar la nostra ciutat el mes de juliol de 2016, en un bonic acte que va tenir lloc a l'antic local de la Llibreria Dòria al carrer d'Argentona. Ens explica el següent en el seu llibre "Cuatro poetas en guerra": "El filósofo Joaquín Xirau se instala con su mujer Pilar en el automóvil del doctor Puche, y, hacia las tres de la madrugada, la caravana se pone en marcha. Cuando gana las afueras de la ciudad empiezan a sonar las alarmas y taladran el cielo de repente los brillantes rayos de los reflectores. Se oyen detrás las explosiones de las bombas. La caravana enfila la carretera del litoral (la hoy N-II) y, después de atravesar los pueblos costeros de Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys de Mar y Canet de Mar, gira, al alcanzar Malgrat de Mar, hacia el interior. Cuando amanece el 23 de enero llega a Girona. Encuentran la ciudad atestada de vehículos abarrotados de gente que huye desesperadamente, como ellos, hacia Francia". Vull finalitzar aquest article amb aquest relat de Gibson, vull imaginar Machado passant per la nostra ciutat. Malgrat tot, si va ser així, ho va fer en un moment tristíssim en la seva vida, partint a l'exili, conscient de la derrota republicana, junt amb milers de persones que deixaven enrere la seva terra, les seves famílies, els seus anhels i el seu futur. En el cas de Machado, malauradament, aquest futur no es va perllongar a l'estranger, perquè la malaltia i la mort el van empaitar prop de la frontera, a Cotlliure, poc després. Allà, milers de demòcrates visiten la seva tomba  i recorden amb respecte la seva figura, i sempre hi ha flors amb els colors vermell, groc i violeta de la bandera republicana. Avui, a cent cinquanta anys del seu naixement, crec necessari recordar la figura d'Antonio Machado, poeta, i tot el que va representar. A Mataró el continuarem tenint ben present, particularment al barri de Cirera.