Anuari 2025: Mataró aposta més que mai pel Nadal i els Reis

La gran política cultural de l’any -o del mandat- és ser capital nadalenca. Mataró ha fet aquest any una aposta clara i ambiciosa pel Nadal i els Reis, convertint les festes en un projecte de ciutat que combina llum, cultura i participació ciutadana. El salt endavant més visible és la il·luminació nadalenca, amb una inversió excepcional de més de 620.000 euros que ha transformat carrers i places en un gran escenari festiu. La instal·lació de més de 252.000 metres de llums i més d’un milió de LEDs de baix consum, amb criteris de sostenibilitat, reforça l’atractiu comercial, convida a sortir al carrer i crea una atmosfera compartida que va molt més enllà de la decoració.

Aquest impuls es culmina amb una Cavalcada de Reis profundament renovada, pensada com un espectacle de teatre de carrer que uneix tradició i creativitat contemporània. La renovació total de tres carrosses històriques —el Tren, el Vaixell i l’Avió— i la incorporació de nous personatges amplien l’univers narratiu del seguici reial. La Cavalcada es consolida així com un projecte col·lectiu, amb més de 700 participants i 21 grups implicats, que reforça el sentiment comunitari i garanteix que el 5 de gener continuï sent una nit màgica per a infants i famílies.

HA ESTAT NOTÍCIA:

Les Santes del retorn de la Ruixada

Les Santes 2025 seran recordades pel retorn de la Ruixada després de dos anys sense fer-se per culpa de la sequera. Era una bona notícia a priori -vol dir que hi ha aigua en reserva- i un cop es va celebrar com a punt culminant de la Nit Boja va arrodonir una jornada sobre la que hi havia una certa temença -queia en divendres- i patiment -va ploure a la tarda i es va endarrerir la Crida. Les Santes també van veure com tot Catalunya descobria el No n’hi ha prou! gràcies al desplegament de TV3, el concert de la Mushka, les Dissantes, un 5 de 9 amb folre dels Capgrossos, el nou Basilisc petit o el retorn de la Llar Cabanelles com a escenari de la festa. Unes Santes celebrades i justament excessives, com sempre.

La Setmana Santa de les 10 processons

Amb una nova processó de la Verònica i amb el retorn d’aquest pas i confraria a les processons després d’alguns anys, la Setmana Santa local va arribar a la desena en la seva extensa programació. Després d’una edició especialment concorreguda i sense pluja, a més, setmanes després al Parlament de Catalunya es feia la passa per incloure la celebració mataronina al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i el reconeixement com a Festa Popular d’Interès Cultural. Es tracta d’una fita històrica que culmina més de tretze anys de treball i que situa la Setmana Santa al mateix nivell que Les Santes, la gran festa major de Mataró, fins ara l’única de la capital del Maresme amb aquest grau de protecció.

Els homenatges, millor en vida

En un any en que la cultura mataronina ha vist com traspassaven persones de gran rellevància com Carles Maicas, Manuel Cusachs o Ricard Jordà també hem assistit a exemples d’homenatges que, en vida, sempre són millors que a títol pòstum. Un bon exemple va ser l’homenatge ciutadà a Parés de Mataró, després de molts anys, fet possible gràcies a la complicitat de molta gent. Un altre el del propi Jordà, amb una exposició al ‘seu’ carrer d’un cap de setmana, També els rebuts en l’any del seu centrenari per Josep Lluís Comerón o, per posar un altre exemple, la Medalla de la ciutat de Mataró per a Pere Gonzàlez -amb Josep Canals, aquest sí que a títol pòstum- que va aprovar el darrer Ple Municipal.

SEMÀFOR: 

Vermell: pèrdua de subvenció per Torre Llauder

El Clos Arqueològic de la Torre Llauder, amb la vil·la romana homònima com un dels jaciments més importants per explicar l’època romana del país ha vist com s’esvaeix el projecte de rehabilitació perquè algú no va fer bé ni ràpid la seva feina. Mataró tenia concedits 2,74 milions d’euros per part de l’Estat, procedents dels fons europeus Next Generation, per a la rehabilitació de la vila romana de Torre Llauder. Uns diners que ha perdut perquè no va arribar a temps per presentar i dur a terme el projecte. El cas va aixecar crítiques lògiques, l’Ajuntament va defensar-se dient que els terminis eren inassumibles i dient que la rehabilitació es farà amb altres recursos.

Àmbar: Can Fugarolas, pendent de judici i de futur

La SAREB va dur els col·lectius de Can Fugarolas a judici per a recuperar l’immoble però la jutgessa va barrar-li el pas... en primer instància. De moment preval la validesa legal del contracte de masoveria urbana signat el 2016, que els dona dret a ocupar l’espai, on s’hi duu a terme una gran quantitat d’activitat cultural i social. Però l’amenaça persisteix i la solució resta pendent. Qui segueix dins de plànol i enquadrat com a protagonista, també, és l’administració i especialment l’Ajuntament de Mataró a qui el col·lectiu de Can Fugarolas insta a buscar solucions en aliançaper mantenir l’espai com a centre cultural i social per al barri i la ciutat.

Verd: L’Orquestra que triomfa en el desè aniversari

Amb un èxit espaterrant de ‘Les Miserables’ a l’estiu es culminava el desè aniversari d’una de les entitats que amb més bon nom passegen el nom de la ciutat. És l’Orquestra de Mataró i manté una activitat intensa, dirigida des del primer dia per la seva alma mater Clàudia Dubé. L’Orquestra de Mataró és molt més que un conjunt de músics. És un grup humà cohesionat, on el bon ambient i la confiança són fonamentals.
Els seus concerts i projectes guanyen cada cop més volada i les cites tradicionals amb Nadal o Les Santes ja formen part del calendari. Per molts anys més.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta