L’any passat l’I3 de Germanes Bertomeu. Ara L’I3 de l’escola Rocafonda i de l’escola Camí del Mig. Quina serà la propera?
Un any més, enlloc de planificar, fer pedagogia i consensuar les possibles solucions amb la comunitat educativa, s’han posat pagats i s’han creat desigualtats entre escoles, aprimant la pública enfront la concertada i mantenint una sobreoferta de places, que pel curs 2025-2026 es pot eliminar igualant la ràtio a 18 alumnes per grup a tots els centres sostinguts amb diners públics, que en el cas de Mataró, ho són tots.
Fa anys que els Serveis Territorials i l’Ajuntament de Mataró saben que la baixa natalitat a Catalunya, i en concret a la ciutat, fa urgent ajustar l’oferta de places escolars al número d’infants que hi ha per ocupar-les, i potser, en alguns casos, fins i tot tancar línies.
Fa anys que les dues administracions saben que cal acordar un Mapa Escolar per a Mataró, que planifiqui per els propers anys els canvis escolars que afectaran els ensenyaments obligatoris i postobligatoris, atenent a les dades demogràfiques de la ciutat i per barris.
A falta de planificació, i sense fer la feina que els toca fer a les administracions educativa i municipal, els darrers anys es va acordar baixar el número d’alumnes per grup a totes les escoles de la ciutat. Però aquest fet, positiu en sí mateix, s’ha fet de manera desigual entre les escoles públiques i les escoles concertades: 18 alumnes per grup a les escoles públiques i 20, 22 o 24 alumnes per grup a les escoles concertades. Diferències que es fonamenten en que el concert econòmic de les escoles concertades no pot suportar números tan baixos.
Tancar línies no agrada a ningú, però les ràtios no poden baixar eternament, possiblement el sostre siguin aquests 18 alumnes per aula. Per això serà inevitable, ajustar oferta i demanda de places i això han de fer-ho les administracions, no les demandes de les famílies que estan subjectes a una mirada reduïda al seu interès particular.
Planificar no és només un assumpte numèric, no es tan sols mirar les dades del padró d’habitants, implica analitzar i veure la ciutat en el seu conjunt, pensar quin model de ciutat volem, valorar com les escoles impacten en els barris, quines xarxes de relacions generen, com modelen la convivència dels ciutadans, com s’adaptaran a les necessitats educatives del futur proper i com es fa per evitar la segregació i aconseguir més equitat en l’escolarització per atendre millor l’enorme diversitat d’infants que la ciutat ha acollit en les darreres dècades.
Per tot això, des de la PEM, Plataforma per la defensa de l’Educació a Mataró, celebrem la resposta donada per les dues comunitats escolars dels centres afectats. Recolzem la seva lluita per mantenir els dos grups d’I3 i reclamem tan als Serveis Territorials com a l’Ajuntament, que planifiquin, que facin real el compromís que diverses vegades han subscrit en documents i Plens Municipals de dissenyar el Mapa Escolar de Mataró pels propers anys. Demanem que respectin les mateixes normes de joc per a tots els centres sostinguts amb diner públic i que revisin els concerts necessaris per tal que l’escola pública sigui l’escola per a tothom.
PEM. Plataforma per la Defensa de la Educació a Mataró. Mataró, 7 de març de 20225
Comentaris (4)