Aprendre a envellir

A l'ésser humà sempre l'ha costat haver d'abandonar la joventut i anar fent-se gran, però aquest fet inevitable s'ha viscut de diferents maneres segons el moment històric i l'àrea cultural.

Fins no fa gaire temps, la majoria de les persones vivienla vida com un procés natural en el qual cada etapa tenia les seves situacions i vivències característiques. Aquestes etapes passaven i s'acostumaven aviure de manera normal,experimentant en cada moment les satisfaccions que pertocaven.

Però durant el segle XX tot aixòha canviat molt, al menys al mon occidental, hi ha hagut molts canvis en la maneraquèl'ésser humàveu el procés de la vida i el pas dels anys, hi ha com una dificultatde viure amb tranquil·litat lamaduresa.

Però què ha passat a occident per què hagi hagut aquests canvis idificultats? Podem pensar queels avanços que la tècnica ha fet durant les últimes dècades, tan bons per algunes coses, han portat també expectatives poc realistes en alguns aspectes, com l'esperança de poder lluitar contra la nostra naturalesa i vèncer les conseqüències del pas del temps volent creure que podem evitar el que és inevitable.

Altresrealitats actuals tambépotencien aquesta idea com la rapidesa en la comunicació quepermet transmetre missatges a l'instanti a gran quantitat de persones. Aquesta facilitat l'aprofiten algunes organitzacions per convèncer a la gent de que si tenen això o allò evitaran envellir; intenten fer creure que tot és possible i aprofitant això vendre tal o qual cosa.

Aixòés una fantasia, igual que la imatge de joves idealsque presenten contínuament els anuncis suggerintque serem així sicomprem determinats productes. No deixa de ser una manipulació en la qual algunes persones cauen i compren compulsivament amb una esperança vana que la majoria de les vagades no és massa conscient.

També hi hamissatges subliminals que ens diuen que hem de ser joves sempre,joves i guapos per ser valorats i acceptats. Els valors s'han subvertit, sembla que ara el que val és l'aspecte extern i les coses materials que hom té i no el que cadascú és per les coses quefa. D'alguna manera això és producte d'un estil actualmaterialista i superficialque imperaa la nostra societat en el qual predomina el sentit visual.

Però també és cert que hi hacultures on les diferents etapes de la vida es continuen veient amb naturalitat i es poden apreciar les coses que s'adquireixen en el transcurs de l'existència, com la saviesa que dona l'experiència, la tranquil·litat de la maduresa, la paciència per poder esperar que arribi el que desitgem i la certesa de que perseguint les coses s'aconsegueixen moltes d'elles.

Hem d'acceptar el pas del temps i els límits de l'existència, la vida és així, no podem tenir tot el que volem i el mite de l'eterna joventut és això, un mite.

No ens hem d'amargarpels efectes de l'envelliment, el temps al passar deixa les seves marquesal cos però també ens fa madurar psíquicament.Aquesta visió facilita poder viure cada etapa de la vida i aprofitar les coses que ofereix cada moment i situació vital,perquè totes les èpoques tenen coses bones si se saben veure i viure. Hem d'aprendre a viuretranquils el fet d'envellir valoranttotes les coses que hem aconseguit ipassar la vida i els anysde lamanera més satisfactòria possible.