L'habitatge és un dels principals reptes de Mataró i també un dels àmbits amb més pes en les inversions municipals previstes per al 2027. L'Ajuntament ha aprovat inicialment un pressupost que incorpora diverses actuacions per ampliar l'oferta residencial assequible i millorar les condicions dels edificis existents. L'alcalde, David Bote, defensa que el consistori està mobilitzant tots els recursos disponibles per donar resposta a una emergència habitacional que, a les portes de la vaga general de l'11 de novembre i de la campanya de les eleccions generals del 29-N, torna a situar-se al centre del debat social i polític.
La manca d'habitatge assequible es veu reflectida, per una banda, en preus de compra i de lloguer en el mercat lliure que exclouen a moltes famílies; per l'altra, en una oferta insuficient de pisos públics, ja que les administracions no n'impulsen prous com per satisfer una demanda cada cop més gran. Si bé hi ha projectes per mitigar-ho com els pisos de lloguer assequible del carrer Churruca, a punt de finalitzar-se, altres com la promoció de la Generalitat a la Ronda Barceló segueixen encallats.
La resposta municipal, segons Bote, no passa únicament per construir nous pisos. La rehabilitació del parc residencial, la mobilització de sòl públic i la revisió del planejament urbanístic són també línies imprescindibles per ampliar l'oferta i millorar les condicions de vida de la ciutadania.
"Estem fent esforços màxims per intentar mitigar l'emergència habitacional a la nostra ciutat", afirma l'alcalde.
El pressupost municipal del 2027 preveu 1,99 milions d'euros per als habitatges dotacionals dels carrers de Muntanya i Transversal, a Cirera; 1,66 milions per als ajuts a la rehabilitació d'edificis de Cerdanyola; 600.000 euros per al fons d'inversió en habitatge i 427.000 euros per adquirir immobles destinats al lloguer social.
Presentació del Pressupost a Mataró
Rehabilitar també és fer política d'habitatge
Bote posa el focus en l'antiguitat del parc residencial de Mataró i en la necessitat d'actuar sobre els edificis existents. L'alcalde defensa que la política d'habitatge no es pot entendre només com la incorporació de nous pisos al mercat, sinó que també ha d'incloure la millora dels immobles que ja existeixen.
"Habitatge no només és adquisició, sinó que també és rehabilitació", afirma. Considera que l'estat dels edificis té un impacte directe en la qualitat de vida i la cohesió social. "En un barri de renda baixa, tenir un parc d'habitatge adequat és crucial", apunta.
Aquesta línia es concreta en els 1,66 milions d'euros per a la rehabilitació d'edificis de Cerdanyola, que inclouen millores de l'habitabilitat, l'eficiència energètica i l'accessibilitat, així com la retirada d'amiant.
Plataforma elevadora instal·lada en un edifici de Mataró. Foto: Ajuntament
El POUM, clau per determinar el futur residencial de Mataró
Una altra de les línies que Bote considera fonamentals és la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L'alcalde la considera central per determinar quina capacitat té Mataró per generar nous habitatges.
La ciutat és compacta i està delimitada per elements geogràfics que condicionen el seu creixement. Per això, la revisió urbanística ha de permetre identificar quants metres quadrats de sòl residencial queden disponibles i quina quantitat d'habitatge es pot arribar a construir. "Si no hi ha oferta, és impossible satisfer la demanda", resumeix Bote.
L'objectiu és determinar quina oferta residencial pot generar la ciutat i on es pot desenvolupar, mantenint el model de ciutat compacta i tenint en compte les limitacions del terme municipal.
Oficina local d'habitatge de Mataró. Foto: R.Gallofré
Mobilitzar el sòl públic i impulsar nous habitatges
El govern municipal també aposta per impulsar la construcció d'habitatge des de l'àmbit públic i mobilitzar tots els solars de titularitat municipal que puguin tenir un ús residencial. Una de les fórmules plantejades és la cessió de terrenys a entitats que promouen habitatge assequible, com en el cas del carrer de Churruca.
"Estem mobilitzant tots els recursos disponibles per poder mitigar aquesta necessitat", assegura Bote.
L'alcalde assenyala que Mataró disposa de menys grans sectors residencials pendents de desenvolupar que altres municipis. Entre els àmbits que encara poden generar habitatge hi ha Cirera, Biada i Iveco, que incorporen reserves del 30% d'habitatge protegit.
El desenvolupament d'aquests sectors representa una oportunitat per ampliar el parc residencial assequible. En el cas de Biada, l'Ajuntament espera que el projecte es pugui desencallar aviat, mentre que Cirera continua pendent de desenvolupament.
Bote considera que aquests àmbits poden aportar un nombre important de nous habitatges, però insisteix que cal anar més enllà i fer una reflexió urbanística que permeti identificar noves possibilitats de creixement residencial.
Coordinadora d'Entitats per l'Habitatge de Mataró
La pressió de les entitats davant la crisi de l'habitatge
Les mesures que defensa el govern municipal conviuen amb les reivindicacions de l'oposició i de les organitzacions socials, que reclamen respostes més contundents davant les dificultats d'accés a l'habitatge, l'escassetat de pisos públics i els desnonaments de famílies vulnerables.
A l'octubre, Mataró ha vist néixer la Coordinadora d'entitats per l'habitatge, una plataforma que agrupa associacions veïnals i col·lectius socials amb la voluntat de sumar forces davant la crisi residencial. Entre els seus objectius hi ha plantar cara als desnonaments, reforçar les xarxes de suport mutu i convertir-se en un interlocutor coordinat davant les administracions.
La nova coordinadora vol anar més enllà de la denúncia i impulsar accions i propostes per aconseguir respostes concretes. La seva creació evidencia que la crisi de l'habitatge no es limita a la manca de pisos disponibles, sinó que també afecta famílies que no poden assumir els preus del mercat o que es troben en risc de perdre casa seva.
El Sindicat d'Habitatge de Mataró també ha denunciat reiteradament situacions de desnonament de persones vulnerables sense una alternativa residencial, i ha criticat la resposta de les administracions davant aquestes situacions.
Aquestes reivindicacions coincideixen amb el procés participatiu que l'Ajuntament ha obert per elaborar el nou Pla Local d'Habitatge, el document que ha de definir les prioritats i les polítiques municipals per als pròxims anys. El procés vol recollir les necessitats de la ciutadania, les entitats i els agents vinculats a l'habitatge, i abordar qüestions com els preus del lloguer i la compra, l'emancipació juvenil, la rehabilitació i les situacions de vulnerabilitat residencial.
Un desnonament recent al barri de Cerdanyola. Foto: Lluís Rugama Espasa
L'habitatge, al centre del debat social i polític
La vaga general de l'11 de novembre situa l'accés a un habitatge digne i assequible entre les principals reivindicacions, juntament amb la millora dels salaris i les condicions laborals.
La mobilització arriba a les portes de la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre, que començarà el 13 de novembre. L'habitatge es presenta com un dels grans temes del debat electoral, amb la discussió sobre el preu dels lloguers, l'oferta residencial i la capacitat de les administracions per ampliar el parc públic.