Capgròs
La crisi de l’habitatge a Mataró té una nova veu, un nou paraigua i una nova eina d’organització. En un moment en què els preus del lloguer, els desnonaments i les dificultats per accedir a un sostre digne han esdevingut un dels principals problemes socials de la ciutat, diverses entitats veïnals i col·lectius han decidit fer un pas endavant i unir forces. Ha nascut la Coordinadora d’entitats per l’habitatge de Mataró, una plataforma que vol sumar esforços, compartir recursos, reforçar les mobilitzacions i, sobretot, convertir-se en un interlocutor col·lectiu amb capacitat de pressionar les administracions i aconseguir respostes concretes.
La nova Coordinadora es va presentar públicament a la plaça d'Isla Cristina, al barri de Cerdanyola, un dels escenaris on les problemàtiques residencials es manifesten amb especial intensitat. L'elecció del lloc no era menor. És als barris, en les associacions veïnals i en les entitats que acompanyen famílies vulnerables, on sovint es coneix primer la realitat que s'amaga darrere les estadístiques: persones que no poden assumir el lloguer, famílies amenaçades de desnonament, infants que poden perdre l'escola i veïns que veuen perillar la possibilitat de continuar vivint al seu entorn.
De les lluites individuals a una veu col·lectiva
"Vivim una crisi molt potent a la ciutat i hi ha diferents entitats que hi lluiten cadascuna a la seva manera. Era important coordinar-nos, donar-nos suport i compartir experiències i recursos", va explicar Raül Sala, de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, una de les impulsores de la plataforma. La filosofia era senzilla: allò que cada entitat pot fer individualment es pot multiplicar si es treballa conjuntament. Disposar d'una veu més potent, conèixer millor les problemàtiques dels diferents barris i establir una interlocució més forta amb l'Ajuntament van ser algunes de les principals ambicions exposades durant la presentació.
La Coordinadora va néixer amb voluntat de créixer. Entre les entitats impulsores hi ha les associacions de veïns de Cerdanyola i Pla d'en Boet, el Col·lectiu Micaela, Mataró Acull, l'Associació El Panal, el Comitè de Solidaritat amb Palestina i la Xarxa pel Dret a l'Habitatge del Maresme i Bloc Cooperatiu. La intenció és incorporar-hi més actors de la ciutat, incloses les organitzacions específicament vinculades a la defensa de les persones llogateres. "Volem apropar-nos a més entitats que pateixin o treballin la problemàtica de l'habitatge", va apuntar Sala.
No només denunciar: acompanyar, negociar i pressionar
Una de les idees més repetides durant la presentació va ser que la Coordinadora no vol limitar-se a denunciar la situació de l'habitatge, sinó convertir aquesta preocupació en accions tangibles. "La Coordinadora neix de la necessitat de fer front a una problemàtica molt greu, amb desnonaments de molta gent sense alternativa", va exposar Loubna Amiar del Col·lectiu Micaela. Segons va defensar, el treball en xarxa havia de permetre impulsar accions col·lectives i obrir una via de diàleg amb l'Ajuntament per trobar solucions.
La dimensió humana de la crisi també va centrar les intervencions. Un desnonament no significa únicament perdre un pis. Pot implicar perdre el barri, allunyar-se de l'escola, trencar xarxes de suport o posar en risc la continuïtat laboral. És aquesta realitat, que afecta molt més enllà de les persones directament desnonades, la que la plataforma vol fer visible.
Per la seva banda, Juan Pereira, de Mataró Acull, va insistir en la independència política de la iniciativa. "No depenem de cap partit ni volem tenir cap paper partidista", va assegurar. Pereira va defensar la necessitat de "teixir el teixit associatiu de la ciutat" i abordar el dret a l'habitatge de manera transversal, vinculant-lo també a la lluita contra el racisme i els discursos d'odi. El representant de Mataró Acull va remarcar que calia actuar davant les situacions que sovint queden invisibilitzades, especialment quan hi ha menors afectats. La Coordinadora es va plantejar reforçar l'acompanyament als jutjats, establir protocols de suport davant els desnonaments i treballar amb escoles i altres entitats per identificar i afrontar les conseqüències de l'emergència residencial. "No volem ser només un espai reivindicatiu. Volem fer propostes més enllà dels eslògans, que se'ns tingui en compte i aconseguir millores", va resumir Pereira. I va deixar clara la doble estratègia: "Negociarem, pressionarem. Volem forçar la voluntat política de resoldre el problema".
Mataró se suma a una onada de mobilització que va molt més enllà
L'aparició d'aquesta nova plataforma no és un fet aïllat. Arriba en un moment de forta efervescència dels moviments socials pel dret a l'habitatge, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Les mobilitzacions contra els desnonaments, l'encariment dels lloguers i la manca d'alternatives residencials han recuperat una centralitat que feia temps que no tenien. Les protestes d'aquest octubre han omplert carrers i places de diferents ciutats espanyoles, mentre que a Barcelona les mobilitzacions han tornat a situar la crisi residencial al centre del debat públic. Aquest escenari de reivindicació també té una nova cita amb la vaga general convocada per a l'11 de novembre, que vincula directament la lluita per l'habitatge amb la defensa dels salaris dignes.
Aquesta connexió és especialment significativa. Tenir feina ja no garanteix poder pagar un habitatge, una realitat que està fent confluir sindicats laborals, organitzacions de llogateres, entitats veïnals i moviments socials en una mateixa reivindicació. La crisi també transcendeix les fronteres estatals, amb mobilitzacions en altres països europeus davant l'encariment de l'habitatge i del cost de la vida.
La Coordinadora mataronina es va situar deliberadament en aquest escenari i va expressar el seu suport a les mobilitzacions per uns salaris i uns habitatges dignes. Durant la presentació, les entitats van explicar que, un cop superada la vaga general, preveien ampliar la xarxa i concretar les seves primeres accions pròpies.
Una nova interlocució que vol resultats
El document fundacional va establir sis grans línies de treball: coordinar les entitats, elaborar una diagnosi compartida de la crisi residencial a Mataró, millorar l'acompanyament a les persones afectades, impulsar campanyes i mobilitzacions, dialogar amb les administracions i promoure alternatives comunitàries. Però més enllà dels objectius escrits, el principal repte serà transformar aquesta suma de sensibilitats i procedències en una organització amb capacitat d'incidència real. La Coordinadora no pretén substituir les entitats existents, sinó oferir-los un espai comú des del qual actuar amb més força.
Mataró guanya així un nou actor en el debat sobre l'habitatge, en un moment en què les necessitats socials reclamen respostes i en què la pressió ciutadana torna a organitzar-se des dels barris. La presentació a Cerdanyola va ser només el punt de partida. La prova de foc arribarà quan aquesta nova veu col·lectiva hagi d'aconseguir que les reivindicacions es tradueixin en compromisos, mesures i solucions. Perquè, com van voler deixar clar les entitats impulsores, no es tracta només de tenir més força per protestar. Es tracta de tenir-ne per canviar les coses.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris