Capgròs
Catalunya es troba davant una nova i preocupant realitat: el sensellarisme creix de manera sostinguda i afecta cada vegada més municipis grans i mitjans. Ciutats com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa o Vilanova i la Geltrú han entrat al focus d’una problemàtica que ja no és exclusiva de Barcelona i que exigeix respostes coordinades i urgents. Davant d’aquest escenari, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presentat un pla de resposta immediata als municipis de l’arc metropolità, amb l’objectiu de transformar l’atenció a les persones sense llar i reforçar els sistemes de prevenció.
La reunió, celebrada aquesta setmana amb representants de diverses ciutats intermèdies, arriba després de la presentació de l’informe Estratègies contra el sensellarisme, elaborat pel Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS). El document planteja tres grans eixos d’actuació que marcaran el futur de les polítiques públiques en aquest àmbit: crear un cens únic anual, reforçar la prevenció de la pèrdua d’habitatge i millorar la coordinació territorial entre administracions.
Mataró, una ciutat en primera línia
Tot i no formar part de la reunió d’aquest dimecres, Mataró és una de les ciutats esmentades pels experts com a espai on el sensellarisme és cada vegada més visible. La seva dimensió, la pressió immobiliària i la funció de capitalitat fan que el municipi sigui receptor de situacions complexes, sovint difícils de gestionar només amb recursos locals. Per aquest motiu, fonts del Departament de Drets Socials confirmen que Mataró forma part de les converses per ampliar la xarxa de serveis i equipaments arreu del territori.
- La consellera ho ha expressat amb claredat: “Cap municipi pot afrontar sol aquesta realitat”. La situació és especialment urgent en ciutats de mida mitjana que, com Mataró, es troben en el punt d’equilibri entre pressió metropolitana i limitació de recursos.
Una crisi humana vinculada directament a la crisi de l’habitatge
Segons les dades de l’informe del CETIS, més del 60% de les situacions de sensellarisme tenen causes habitacionals. El 32% de les persones sense llar ho són arran d’un desnonament, el 27% per pèrdua de feina, el 16% perquè no se’ls va renovar el contracte i el 14% per impossibilitat d’assumir el lloguer. “El sensellarisme és la cara més crua de la crisi de l’habitatge”, va afirmar Martínez Bravo durant la presentació del document. Aquestes dades no són alienes a Mataró, on l’augment del preu del lloguer i la manca d’habitatge assequible han generat un impacte notable, especialment entre famílies vulnerables, dones —que ja representen el 42% de les persones sense llar a Catalunya— i joves sense xarxa de suport.
El Govern treballa en un pla de xoc que inclou converses avançades amb una desena d’ajuntaments per habilitar nous serveis d’atenció, reforçar equips de carrer i ampliar la xarxa de recursos, amb focus especial en municipis com Mataró. L’objectiu és que totes les ciutats amb un volum significatiu d’habitants puguin garantir una atenció digna i immediata.
A més, el Departament vol incorporar diverses propostes del CETIS a la futura Llei de sensellarisme:
- creació d’una Oficina Tècnica de coordinació autonòmica
- desplegament d’un sistema de dades unificat entre administracions
- millora de l’accés a la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital
- reforç del parc públic d’habitatge i polítiques basades en el model housing first.
Prevenir abans que intervenir: la clau per evitar que algú acabi al carrer
Els experts subratllen que la prevenció és la via més eficaç. El CETIS proposa un programa integral per evitar desnonaments, considerant que prevenir una pèrdua d’habitatge és molt més efectiu que intentar revertir una situació de carrer. Aquesta línia és especialment rellevant en municipis com Mataró, que acumulen cada any centenars de procediments de desnonament.
També es plantegen altres mesures innovadores, com:
- dispositius 24 h de resposta immediata perquè ningú passi dues nits consecutives al carrer
- ampliació dels centres de baixa exigència amb serveis de suport en salut mental i consum supervisat
- creació de “passarel·les residencials” per a persones que surten de presó, hospitals, centres de menors o recursos per a víctimes de violència masclista.
Martínez Bravo ha subratllat que aquesta crisi no es pot abordar des d’una lògica localista: “És una crisi humana, no una qüestió d’ordre públic”. La consellera ha denunciat que alguns partits polítics “tergiversen” el debat i insisteix que la resposta ha de venir d’una coordinació efectiva entre ajuntaments, Generalitat, Diputació i organisme metropolitans. En aquest sentit, el Govern treballa des del mes de març amb administracions com l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i la Diputació per construir una resposta conjunta.
Un fenomen que canvia i s’expandeix
L’informe del CETIS també revela canvis en el perfil de les persones sense llar:
- el 58% són homes, però el nombre de dones ha crescut fins al 42%, multiplicant-se en una dècada
- el 78% tenen nacionalitat espanyola o europea
- el 44% porta més de tres anys sense una llar pròpia
- el 12% viu directament en espai públic.
Aquest nou panorama obliga a adaptar els serveis i a reforçar la intervenció social amb una mirada diferent, inclusiva i especialitzada. Amb el futur marc legal, amb un cens anual i amb una xarxa de serveis ampliada, Catalunya entra en una nova etapa per afrontar el sensellarisme. I Mataró —per dimensió, realitat social i ubicació estratègica— serà un dels municipis on es mesurarà l’èxit d’aquestes polítiques. El repte és enorme, però també ho és la voluntat d’abordar-lo de manera coordinada i humana. Perquè, tal com recorda repetidament la consellera, el sensellarisme no és només una emergència social: és una ferida oberta que interpel·la tota la societat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris