Mataró és com una sèrie amb poc pressupost i per això surten sempre els mateixos personatges. Des que fa molts anys un amic em va fer aquesta analogia l’aplico i verifico per a tot i no és infal·lible però se li acosta. Els esperables, de tots aquests personatges de la sèrie, van comparèixer aquest dijous 27, per exemple, al TecnoCampus on hi havia convocat un acte perquè l’alcalde Bote ens expliqués el rumb de futur de la ciutat el dia abans del Black Friday i l’enlluernament col·lectiu de Nadal. Com amb els descomptes del primer i l’efecte del segon, tot en aquesta vida depèn del grau de fe que hi vulguis dipositar.
L’acte venia precedit per la seva pròpia concepció i comunicació. Un acte institucional, amb recursos, imatge i personal municipal -del comú- amb motiu i imatge forçats expressament perquè qui en volgués remugar ho pogués fer. Quan els personatges de la sèrie es poden interpretar a si mateixos, els actors ho agraeixen. És evident que la utilització del vermell i les ulleres vermelles era una artimanya per anar als confins de la comunicació corporativa. I que, a més, no prou content amb la bombolla que feia el xup xup, la maquinària va voler fotre-hi més flama inventant-se el ‘post-it’ de la campanya promocional i el seu ‘cari’ que queda ja per a la història.
‘Cari, arribaré tard que he quedat amb en Bote’ deia el post-it promogut. I mentre no comença l’acte en espera d’omplir més de mitja platea -que almenys faci goig- em ve al cap la cançó aquella d’una Julieta espasmòdica -música d’ara, si és que és música- que ben bé podria haver amenitzat aquesta estona. Us l'imagineu com la Marilyn però cantant-li a l’alcalde “cari, cari, acaricia’m”? Jo tampoc.
A la sala hi ha forces vives -que els hi deu agradar, que se les anomeni així- de la ciutat i claca i parròquia de partit. Hi ha molts compromisos i tot l’equip directiu municipal. També treballadors que, diuen, han rebut dos cops el correu electrònic convidant-los. Perquè se’n sentissin al·ludits, s’entén. A tothom qui entra se li regala un pin amb la bandera de Mataró. L’acte es dispara amb deu minuts de decalatge i l’alcalde i en Joan Salicrú seuen mirant-se -els veiem de gairell- compenetrats i complementaris fins i tot a nivell cromàtic. L’escollit per conversar amb l'alcalde mirarà d’esmerçar-s’hi per no fer l’efecte nefast de ser periodista afecte.
Cites que volen dir coses
Amb la platea apropant-se fins als tres quarts d’entrada -i aquí no vindrà la Policia Local a rebaixar l’apreciació de qui organitza- l’acte avança sense massa novetats. L’alcalde Bote està còmode i de tant en tant mira amunt -com els nens quan diuen el vers- per encertar del tot la resposta volguda a preguntes que -diu- no sap quines seran. Hi ha vídeos ciutadans -única aparició del castellà- i un de corporatiu i poc gènere que pugui semblar noticiable del tot. Per tant un es fixa en les referències i mencions personals. Bote cita els alcaldes Mas i Mora, a la presidenta del NEM -que estigui contenta- als regidors Jerez i Herrero i al regidor Font, de Junts per Mataró. A Junts els agraeix -els tira la canya, vaja- en cinc cops, amb nom de partit, la seva tasca i pactes. Són l’únic grup municipal més enllà del socialista present a la sala i es deu tractar d’estarrufar-los. A la sociovergència mataronina se l’ha de cuidar. De qui no dirà res és de la coalició vigent. Refereix al seu líder quan parla de llicències, com àmbit exemple de ‘progressa adequadament’ i ‘necessita millorar’ alhora.
Més mencions amb nom i cognom: Miquel Biada i Antoni Gaudí, aquests dos ja des del faristol i llegint, al final de l’acte. Com quan a les postres surt el bon conyac. El final és una mena de performació d’aquest mataronisme amb pin de la bandera, una apel·lació a la ciutat i al sentiment de pertinença. Queda bé i alhora li veus que no s’adiu del tot amb la realitat convinguda, exactament com els dibuixets -renders- dels projectes futurs que semblen trets d’un videojoc.
Acaba l’acte i comença el piscolabis. Si tens confiança, hi ha qui et diu que ha trobat a faltar un tema o una referència. Sol ser 'el seu' tema i 'la seva' referència. El tec és generós però la parròquia va frenada. En un acte que ha cuidat els detalls i que va de quedar bé, també al pica-pica s’hi ha de notar. El serveix el Cafè Nou -la Fundació Maresme, vaja- o sigui que bé. I no hi ha una gota d’alcohol a l’oferta de begudes. La modernitat…
L’acte ‘Construïm Mataró’ no quedarà aquí. Al proper Ple l’oposició el voldrà fiscalitzar de valent -i sabrem què ha costat-, en l’any i mig fins les eleccions potser serà un parangó o referència i a més a més haurà marcat un punt d’inflexió sobretot a nivell de comunicació i imatge política. No haurà servit per convèncer cap dels convençuts ni perquè la sèrie tingui nous personatges però hem entrat definitivament en l’etapa del “cari”. Ho entén perfectament el propi Ajuntament que s’autoreferencia en les projeccions al Foyer on un suposat missatge de Whatsapp torna a dirigir-se al o la ‘Cari’ del post-it i l’adverteix que “en tinc per estona”.
L’alcalde Bote passeja i conversa entre croquetes, quiches i cerverses sense alcohol i els diferents ‘caris’ se’n van cap a casa. El dia d’Acció de Gràcies de Mataró s’ha allargat. Sí, cari.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta