Capgròs
Avui en dia pràcticament tothom va amunt i avall pendent de l’aplicació de torn i la navegació GPS. Els mapes oficials dels que fem cas obstinadament -anem amb el cap cot, mes que no pas gaudint de la vista- ens fan massa cops esclaus del que diu el nomenclàtor oficial. I de fet, per comoditat, és lògic que sigui així. Però de la mateixa manera que en el còmic més famós hi ha un llogaret de gals que planta cara al règim dominant, passejant per Mataró encara aguanten diferents exemples del que podríem anomenar la toponímia popular: noms d’indret que se’ls coneix com se’ls ha dit sempre i no com un Ajuntament, una placa o una moda ha volgut que es diguin.
El manteniment d’una toponímia alternativa a l’oficial per part de la ciutadania en municipis com Mataró reflecteix un valor popular profund i, en molts casos, un patrimoni històric viu. Aquests noms —transmesos oralment de generació en generació— sovint conserven referències a l’activitat econòmica tradicional, a la geografia local o a esdeveniments destacats que han marcat la memòria col·lectiva del veïnat. Més enllà d’una simple qüestió lingüística o administrativa, aquesta toponímia popular és una forma d’identitat compartida, de resistència cultural i d’arrelament al territori. Que aquests noms persisteixin malgrat els canvis oficials demostra fins a quin punt la cultura popular continua tenint un paper clau en la configuració de l’espai i la vida quotidiana als municipis.
Del com es coneix al com es diu
Hi ha municipis que mantenen una interessant aposta per la toponímia popular retolant per partida doble alguns indrets on hi ha el doble règim de nomenclàtor. De moment Mataró no ho ha fet mai així però en canvi sí que ha acabat per oficialitzar alguns noms populars quan s’ha revisat el nom d’una zona. D’exemples n’hi ha diversos. Per exemple ‘Can Maitanquis’ dona nom a un aparcament de zona blava de forma oficial perquè tothom coneixia d’allà l’hostal que hi obria abans que cap altre. O ‘la platja de Pequín’, que primer va ser quasi un malnom per on era ubicada -més enllà de ‘La Carga’, un altre topònim popular- abans que l’Ajuntament se’l fes seu. O ‘Els Corrals’, d’on era i se sentia en Peret i que finalment va instaurar-se com a denominació de la placeta que en queda al mig.
Se sobrenoms populars també era habitual que les institucions acadèmiques o escoles en tinguessin. La gent gran segueix coneixent l’escola Balmes com ‘Cal Senyor Banet’ o van a agafar l’autobús a ‘Les Capes’, on ara hi ha l’Escola Pia a la plaça de les Tereses
De topònims populars a Mataró n’hi ha moltíssims, alguns de més coneguts i d’altres més de barri. Alguns d’històrics i altres de més recents. Aquests poden ser 15 exemples dels molts més que hi ha:
Carrer de les Rates
Jordi Joan va ser un científic, marí i diplomàtic però per més placa i carrer propi que mereixi -o no- a Mataró és probable que segueixi sent ben desconegut. La raó, que el carrer que va del Camí Ral a baix a mar just arran de Can Marfà sempre ha estat conegut com ‘el carrer de les rates’. El nom ve del fet que els rossegadors apareixien i hi circulaven espavorides quan s’acostava una bona baixada del carrer que, com en d’altres zones baixes, era un episodi repetit que feia anar de corcoll els veïns que ja es preparaven per si el lavabo revenia i per posar la mitjaporta.
Can Tuñí
Oficialment és el Parc de Cerdanyola i un dels espais de vida compartida més importants de Mataró. Però tothom el coneix com Can Tuñí perquè és com es deia la fàbrica que havia ocupat l’espai. Can Tuñí és, alhora, una de les grans batalles veïnals guanyades a Mataró ja que va ser gràcies a l’oposició veïnal organitzada que no s’hi va edificar -us imagineu aquell tros encara més dens?- i que ara es pot gaudir d’un parc que sempre durà el nom popular per sobre de l’oficial.
Canaletes
Per la importància que té la Plaça de Santa Anna i la Riera, a nivell de vida, és normal que el bar que s’ubicava just a la cantonada oposada al Portal de Barcelona -o el de Can Seixanta-cinc, si parlem de topònims populars- acabés per donar nom a aquest indret tot i que faci dècades que el Canaletes va tancar. Va ser un bar concorregut, un bullici a totes hores i un gran record per a moltes generacions. A la mateixa plaça també pots quedar a ‘Cal Rebregat’, que és com es deia la botiga dels Dormuà, cantonada amb Santa Teresa.
Els burots
Que a Mataró tinguem una ‘plaça de Granollers’ i que aquesta marca l’inici de la Via Europa sembla enaltir la capital vallesana de l’altre cantó de Parpers en qui sap què. En tot cas té lògica cardinal per més que avui en dia molts li diguin ‘la plaça del tramvia’ per tenir-lo allà com entronitzat i, més històricament i encara vigent, aquest punt sigui ‘els burots’ o, per fer-ho rodó, ‘la plaça dels burots’. Els burots eren funcionaris municipals que s’hi estaven, quan a allà ‘acabava’ Mataró per a cobrar els impostos i taxes. Tenien una mena de mirador propi.
El Xurrero
Al plec del mig de la Riera de Mataró, cantonada amb el carrer d’Argentona -que en toponímia popular podríem anomenar Argintona, per cert- hi havia l’establiment més enyorat de la capital del Maresme, la xurreria de la família Tur. En Pere Tur va ser ‘el Xurrero’ i entre la seva feina, deliciosa sempre i bonhomia, va guanyar tanta popularitat que encara ara a ningú se li acudeix d’anomenar aquesta cantonada de cap altra manera. La xurreria hi va començar ambulant i va acabar inserida als baixos de l’edifici. Però sempre a allà. Al Xurrero.
Can Morros
La mataronina plaça de l’Onze de Setembre, al barri de Cerdanyola, poca gent la coneix amb aquest nom. Punt neuràlgic de la part sud del barri, sempre se l’ha conegut com Can Morros perquè és com es deia la finca abans. Era una casa pairal icònica, com Can Boada, Can Bonminyó -un altre topònim popular- o Les Esmandies per posar exemples de la zona. Darrerament va ser curiós quan amb els incidents del barri s’hi van convocar manifestacions, que els convocants sempre van especificar que aquestes començaven a Can Morros. Així els seguidors sabien on anar.
Parc dels Gats
Als Molins molta gent coneix així el que segons les plaques és ‘La plaça de Molins’. Just al davant del Centre Cívic, seguint per sota el Parc de Can Clavell. Per la concentració de gats de la zona, s’entén, va fer fortuna aquesta definició que el grup 304 Collective, que reivindicava la zona abans que Lamine Yamal es fes famós amb la seva celebració, va instaurar en una cançó. Carlos Apolo hi escriu que “Tenemos Mataró pendientes del 04/ Desde la C-32 hasta el parque de los gatos / De lo alto la caribú hasta allí abajo en el barco” com a delimitació.
Cases barates
Nom popular del ‘Grup Goya’ de cases baixes, entre la Ronda Prim i la plaça d’Occitània que precisament ara celebren el seu centenari. El seu nom en cap cas és exclusiu de Mataró, de ‘Cases barates’ en trobem arreu per les successives ‘lleis de cases barates’ que just en aquella època es van impulsar a nivell estatal. L’adjectiu és fundacional, s’entén. Perquè avui en dia seran de tot menys barates.
Poble Sec
Cerdanyola és el barri popular més populars de Mataró i durant molt de temps ha hagut de fer-se un nom mirant d’arraconar una mica l’històric de Poble Sec que, segurament a imitació de Barcelona, va instaurar-se per anomenar l’inici del barri en zona de poca aigua i sobretot en base a la vinguda d’immigració. Se l’ha considerat despectiu com a topònim tot i que per altra banda també hi ha qui l’ha reivindicat com a mostra de lluita orgullosa des d’un barri que no vol ser subaltern ni ho és.
La muntanya de la Creu
No ens movem de Cerdanyola, però ara anem al seu ‘sostre’. Al Turó de Cerdanyola no hi ha ningú que li digui així. O quasi ningú. La raó, que sempre se li ha dit ‘la muntanya de la Creu’ o, en castellà oral, ‘la montaña de la crú’. No cal ser gaire llarg de mires per saber que la raó és la creu que corona el turó i que, per cert, és alhora un termenat perquè la meitat del puig ja és terme municipal d’Argentona, dins el bescanvi històric del Rengle i el Camí del Mig per Traià.
Els Toreros
Udels millors bars de Mataró, per ambient i autenticitat, es deia Cafè popular però encara ara quan s’hi passa o s’hi fa referència no hi ha dubte: tothom en diu ‘Els toreros’. La penya taurina local s’hi havia fet forta i quan a Mataró hi havia corrides de Toros -a la plaça de Can Bergada actual- els toreros es vestien a dins del bar. D’aquí vindria el sobrenom, s’entén. Ara és tancat, tristament, a la cantonada de Sant Joaquim amb Altafulla.
El Barco
Curiós topònim popular, aquest. Per una banda hi ha la referència a la discoteca - o el que fos- que en un vaixell fora de l’aigua i palplantat a l’inici de l’actual Polígon de Mata-Rocafonda va estar-se força anys obert i fent la viu-viu. Ja fa uns anys que el van desmantellar però encara ara, allà al carrer del Vapor Gordils, se’l coneix com ‘el barco’ i molta gent li diu així també a la benzinera que hi ha allà mateix. També es dia així, popularment, un forn de pa que hi havia a l’actual Avinguda de Puig i Cadafalch.
Plaça Xica
La plaça Xica no existeix a Mataró encara que tothom la conegui. Curiós, oi? El nom, que és d’ús majoritari i ben maco que és -per allò de ser al circuit de places del Casc Antic: Santa Maria, plaça Gran, plaça Xica, Peixateria- no té afectació postal ni presència oficial, ja que cadascun dels carrers que la delimiten és com si s'imposen a la denominació conjunta. Per tant és sorprenent però cap placa reconeix la plaça Xica com el que és. Ni ara que, alguns vespres, és tot un bullici.
El Pagès
El nom geomètric de ‘Triangle de Molins’ defineix una de les zones rotulars dels barris nord de la ciutat, ja que de fet en ve a casar tres tot i que el nom oficial en recull un de sol. Antigament, quan no estava tan delimitat i era un senyor descampat erm amb ús popular i urbanització mínima, a la zona se’l coneixia com ‘el pagès’, perquè encara s’hi treballava i també perquè a tocar d’edificis i barri s’hi alçava una zona encara mig ruralitzada. Abans s’hi havien instal·lat circs, de tant en tant. Un va fer fortuna penjant cartells on va inventar-se un nom millor encara, fent referència a l’institut de la zona. ‘Enfrente Tóxico Codina’, van impimir i penjar. Pobre Terenci!
L’Hostal de l’Arengada
Ja és a Cabrera i camí de Vilassar, però el nom històric de l’Hostal de l’Arengada mereix sortir a la llista per dos motius. L’un és per l’explícit del nom que tenia, que per cert era compartit amb d’altres establiments d’altres contrades. L’altra, perquè quan va tancar i posteriorment va obrir just en aquest punt el prostíbul més conegut del Maresme central, entre la tradició popular i com de bé quedava -amb un punt d’humor- seguir-li dient com s’havia dit va fer fortuna, pel lloc i per la cosa, dir que s’anava o es venia per l’Hostal de l’Arengada.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (2)